Si responc que una llibreta, un llapis i una goma algú pensaria que li estem prenent el pèl, però no és del tot així.

1. La novetat, normalment associada a la novetat digital, no és el més important, encara que és necessari poder accedir al món de la informació d’una manera o una altra. Per això, donant per descomptat que es disposa d’una infraestructura física de connectivitat d’alta velocitat i uns dispositius que permetin accedir a la xarxa, el que importa és el que fem a continuació.

2. Donat això, al meu parer, allò que no pot faltar en una aula del segle XXI és un professor disposat a prendre’s seriosament el model pedagògic que està disposat a posar en marxa. M’agrada referir-me al model TPACK (Technology, Pedagogy and Content Knowledge; pot veure’s una reflexió i un desenvolupament i informació complementària en aquest enllaç, que és un enfocament comprensiu de la qüestió que tractem:

• Saber d’allò que s’ensenya, i molt si és possible (ha de ser-ho).
• Saber com ensenyar-ho, encara que prefereixo dir “saber com facilitar que l’aprenent l’aprengui”
• Conèixer la tecnologia educativa i digital adequada per fer-ho de la manera correcta.

3. Però el tercer element que no ha de faltar és un professor disposat a personalitzar l’aprenentatge dels seus estudiants. Aquest és l’element crucial, al meu parer, ja que suposa reconèixer operativament l’obvietat: cada aprenent és diferent, les seves capacitats, la seva velocitat d’aprenentatge, interessos, motivacions, coneixements previs… són diversos i han de tenir-se en compte de manera efectiva.

De fet, això és el que implica, inexcusablement, l’aprenentatge basat en competències (pot veure’s aquí una definició) i la seva relació amb l’aprenentatge personalitzat (pot veure’s aquí.)

L’escola, com he assenyalat en tantes ocasions, està per promoure el desenvolupament òptim de cada escolar, no la igualtat de resultats. Però perquè això sigui possible, cal que cada alumne rebi una ajuda específica que el repti de manera òptima per aconseguir que el seu rendiment i el seu potencial s’equiparin.

Això només és possible amb plans altament individualitzats (personalitzats), amb una atenció al desenvolupament competencial de cada alumne i no amb l’edat d’aquests.

Els professors es resisteixen perquè això suposa més treball inicialment, però existeixen plataformes que permeten alleujar el treball de manera eficaç. Acabem d’adaptar al castellà la plataforma Renzulli Learning, que permet fer aquest treball de manera eficaç, partint del perfil de cada alumne, i suggerint-los els recursos que millor s’adapten a aquest. Aquesta plataforma es basa en una concepció pedagògica que es recull en un llibre de recent aparició, de l’edició en castellà de la qual he estat responsable: El model d’Enriquiment per a tota l’Escola. Una guia pràctica per al desenvolupament del talent.

Tornant al principi. Ja sigui amb un llapis, una llibreta i una goma o amb una tauleta del tipus que fos, l’important és el model pedagògic que estiguem disposats a implantar. La tecnologia digital és necessària, però és només un mitjà. La finalitat és aconseguir que l’alumne sigui feliç aprenent i que desenvolupi el seu talent de manera òptima.

Els professors necessiten formació i recursos, però n’hi ha. Em permeto suggerir, a tall d’exemple, el màster que comencem al novembre a l’Escola de Professors d’UNIR: “Metodologías activas y Ecosistemas digitales de aprendizaje“.

P.D. Si estàs interessat a llegir sobre aprenentatge personalitzat et recomano aquest llistat d’entrades del meu blog organitzades a Pearltrees:

Aprendizaje personalizado, by escuelaunir

Si t’ha semblat interessant, no et perdis Quines 3 coses no poden faltar a l’aula del segle XXI? o Què són les competències clau a la LOMLOE i com t’afecten?

Compartir: