Sovint, donem per fet que creativitat i innovació van obligatòriament de la mà. Però fins a quin punt és així? Es pot innovar sense ser creatiu? Quin pes té la creativitat en la innovació educativa? Què significa exactament ser creatiu?

Hem consultat a tres experts per conèixer de primera mà la seva opinió respecte a la creativitat i la innovació en l’àmbit de l’educació.

Santiago Moll

Professor, formador i autor del bloc Justifica tu respuesta

 

La Real Acadèmia de la Lengua defineix el terme ‘creativitat’ com la ‘facultat de crear‘. I, què és crear? Perquè crear és ‘produir una mica del no-res‘. I en aquest produir del no-res entra en joc la innovació educativa.

Avui dia hem d’assumir que la innovació passa inexorablement per fomentar la creativitat, però també per posar l’accent en aspectes tan essencials com l’aprenentatge basat en problemes; la reflexió personal i col·laborativa a través de la metacognició, l’ús d’eines web i dispositius electrònics, la preocupació pels interessos dels nostres alumnes, l’estímul de la curiositat mitjançant reptes (gamificación) i fent possible que els aprenentatges tinguin com a premissa una utilitat real fora de l’aula.

Perquè crear és la veritable essència de la vida, la veritable innovació.

David Calle

Enginyer en Telecomunicacions, professor de matemàtiques i creador de la plataforma Unicoos.

 

La innovació en si mateixa és el camí a seguir, però no necessàriament tecnològica. Innovar és acostar l’educació a la realitat dels nostres alumnes, ajudar-los a utilitzar i aprofitar els mitjans tecnològics amb els quals compten, deixar de premiar assoliments individuals (no conec cap fita innovadora en la història que s’hagi fet en solitari) o ensenyar als nostres alumnes a solucionar veritables problemes, aquells que s’enfronten dilemes reals o que generen ocupacions.

Innovar és ensenyar-los a assumir riscos, aprendre dels seus errors, no rendir-se al fracàs, despertar en ells la passió per aprendre i ser millors.

A partir d’aquí, no té sentit algun que se segueixi en molts casos ensenyant matemàtiques o ciències de la mateixa manera que jo les vaig aprendre quan no hi havia internet o no comptava amb un ordinador en el palmell de la mà. Per això sempre animo als professors a ser creatius, a treballar dur, amb l’únic objectiu d’intentar que tots els nostres alumnes aconsegueixin i desenvolupin al màxim tot el seu potencial i que nosaltres, els professors, els ajudem a descobrir quals són les seves capacitats i el seu talent, allò que els fa únics, diferents, la qual cosa els dóna valor.

Ismael Pantaleón

Expert en creativitat i director d' Ideas Infinitas

 

L’educació té com a objectiu preparar a les persones per desenvolupar-se-se amb èxit en el futur, però la incertesa a la qual ens enfrontem, fa necessari trobar noves formes d’abordar aquest repte.

Conscient d’aquesta necessitat, derivada de l’impacte del canvi tecnològic en la societat, l’educació ha apostat per una innovació reactiva que, sota el nostre punt de vista, no està donant els resultats esperats.

Per això necessitem repensar aquesta aproximació, començant per comprendre la funció que l’educació ha de complir en la societat. Creiem que és necessari una comprensió sistèmica de l’educació que permeti visualitzar la seva interdependència amb la societat.

El paper de la creativitat, en la innovació educativa, és ser el motor del canvi, facilitant a nivell individual i col·lectiu, el qüestionament i la cerca d’alternatives.

Comprensió i creativitat són les dues meitats que formen el cor de la Innovació Educativa Emergent.

Compartir:
FacebookTwitterLinkedIn

Sense comentaris

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *