No sólo de pan vive el hombre. Yo, si tuviera hambre y estuviera desvalido en la calle no pediría un pan; sino que pediría medio pan y un libro. Y yo ataco desde aquí violentamente a los que solamente hablan de reivindicaciones económicas sin nombrar jamás las reivindicaciones culturales que es lo que los pueblos piden a gritos. Bien está que todos los hombres coman, pero que todos los hombres sepan. Que gocen todos los frutos del espíritu humano porque lo contrario es convertirlos en máquinas al servicio del Estado, es convertirlos en esclavos de una terrible organización social.

Federico García Lorca, Alocución al pueblo de Fuente Vaqueros (1931)

Dilluns 5 de juny es compliran 125 anys del naixement de Federico García Lorca a Fuente Vaqueros (Granada). Lorca és, al mateix temps, símbol i mestre del símbol, però també un gran escriptor l’obra poètica i teatral del qual manté avui la transcendència que el converteix en un autor d’abast universal. 

És, a més, una porta d’entrada privilegiada a la poesia, tan important a les aules, precisament en aquest moment en el qual el pensament crític és decisiu per a fer front als reptes actuals. Com diu la professora Elena Escribano, “la poesia els hi donarà veu (…) La poesia, com la vida, és polisèmica, i per a conèixer-la hem d’estar acostumats a desxifrar els seus múltiples significats a través dels missatges que ens arriben”. 

La importància de García Lorca

Juan Ramón Torregrosa ho ha sintetitzat perfectament a la seva edició del Romancer gitano: La poesia de Lorca està tocada pel que ell mateix diria “duende”, una personalíssima forma d’inspiració que té les seves arrels a l’irracionalisme i el misteri: “La llegada del duende presupone siempre un cambio radical en todas las formas. Sobre planos viejos, da sensaciones de frescura totalmente inéditas, con una calidad de cosa recién creada, de milagro, que llega a producir un entusiasmo casi religioso”. 

Lorca va aconseguir fondre, com cap altre poeta de la seva generació, allò ancestral i allò modern, allò senzill i allò indesxifrable, la realitat vulgar i la imaginació més desbordada, allò íntim i allò universal, la tradició i l’avantguarda. El resultat va ser una obra personalíssima, que les tràgiques circumstàncies de l’assassinat del poeta pels revoltats feixistes, a l’edat de trenta-vuit anys, va contribuir al fet que aviat depassés l’àmbit nacional.

García Lorca a l’aula

Que els aniversaris ens serveixin de llum, inspiració i excusa! Aquest 125 aniversari de García Lorca no només volem recordar la importància de la seva obra, sinó també portar-te idees, recursos i propostes per a l’aula. 

• El context de Lorca

El context de Lorca són les avantguardes, entre finals del XIX i principis del XX, el moment en el qual es trenquen totes les certeses anteriors. I totes les arts ho reflecteixen, els artistes deixen de tenir mestres i trenquen amb la tradició: et convidem que busquis el quadre “La clau dels camps” de René Magritte, per ajudar-te i ajudar a entendre aquest context en introduir l’obra de Lorca. 

Com fa Elena Escribano en el seu curs sobre Lorca de Vicens Vives Campus, és molt important acompanyar la seva poesia amb imatges i amb altres llenguatges artístics. Això ajudarà al fet que arribi i emocioni al teu alumnat. Tant com llegir a Lorca a classe “alt, a poc a poc i clar”, perquè els hi arribi des de la teva veu. 

• Símbol, simbolisme i poesia

Moltes vegades utilitzem paraules sense conèixer el significat profund que està a les seves arrels. I conèixer aquestes arrels és precisament el que li donarà a l’alumnat competències clau i competències específiques com la comprensió i la producció de textos escrits, orals i multimodals. 

Lorca és el mestre del símbol. El símbol és polisèmic, té molts significats, i per això la poesia fa problemàtica el llenguatge, que té sempre diversos nivells, on allò que no es diu és el més important.

Una activitat molt interessant és dividir l’aula en 3 grups de recerca perquè preparin un treball per a la resta de l’aula, cadascun sobre els següents temes:

• L’origen grec de la paraula símbol
• El simbolisme com a corrent literari i artístic
• Els símbols a l’obra de García Lorca: La lluna / l’aigua / La terra / L’enclusa / El cavall…

És important que coneguin d’on ve la paraula símbol, que implica reunir dues parts, on sempre hi ha una que fa referència a una altra que està absent. D’aquesta manera, quan comparteixin cadascun amb la resta el resultat del que han investigat, entendran no només el significat del simbolisme, sinó també la importància dels símbols en l’obra de Lorca. 

I per tot això també desafia el llenguatge verbal, que utilitza conceptes: quantes vegades no podem expressar amb paraules el que sentim?. Sempre hi ha alguna cosa que va més enllà del concepte, que està fet de paraules. Per això, la música és un llenguatge, encara que no utilitzi conceptes. I per això, sempre ha estat tan propera a la poesia i a Lorca. 

• Lorca i la música

Sabies que abans que la poesia, la música va ser la seva gran passió? Venia d’una família de músics i el seu projecte era seguir amb la tradició familiar, com a pianista. Els enregistraments amb La Argentinita demostren la seva solvència com a intèrpret.

L’obra de Lorca està molt present en la música, com a inspiració i com a homenatge: aprofita-ho per connectar a Lorca amb l’alumnat actual a través de cantants actuals, propers a ells. Són molts els artistes que han volgut demostrar la seva admiració per Lorca, cadascú amb el seu estil, i una bona activitat pot ser la de buscar artistes que hagin versionat o un poema o que l’hagin transformat en cançó. Com ho han fet i per què? 

Si vols avançar, pots proposar tú les cançons, que busquin a quin poema es refereix, com ho han adaptat i què ens vol explicar Lorca amb aquests textos: 

• • Per exemple, una mica de rumba d’algú que segurament coneixen com és Manuel Carrasco. “Verde que te quiero verde”, està basada en el poema “Romance sonámbulo” inclòs en el seu Romancero Gitano (1928).
  • Un registre completament diferent és l’intimisme i el sentiment de Silvia Pérez Cruz amb “Pequeño vals vienés”, inclòs dins de Poeta en Nueva York  (1940).
  • Si busques un estil més pop tens la versió del “Romance de la pena negra” de Fito Paez, que també forma part de Romancero Gitano..
  • Un altre exemple fantàstic és la versió que Rozalén fa de la cançó popular “Anda Jaleo”.

• El paper de la dona en el teatre

El teatre de Lorca i el paper de la dona són magnífiques eines per acostar la seva figura a l’alumnat. En ell la dona sol tenir un paper submís, atrapada en una societat patriarcal rural, en la qual la maternitat és una imposició i on la realització personal passa per casar-se amb un home al qual acontentar. Tot, per complir amb el que s’estableix i no ser jutjada per la mateixa societat.

Treballa amb una edició de Bodas de sangre que inclogui activitats; per començar, pot ser de gran ajuda preparar les sessions amb l’enregistrament de representacions teatrals de qualitat. La nostra proposta és aquesta versió de 1985, amb Gemma Cuervo i Blanca Portillo, dirigida per José Luis Gomez i produïda per Teatro de la Plaza. 

Una altra obra interessant per a l’aula és La casa de Bernarda Alba, que Lorca va definir com a “drama de dones als pobles d’Espanya”, i ens parla d’una dona inflexible, la Bernarda del títol, qui, després de la mort del seu segon marit, sotmet a les seves cinc filles a un severíssim tancament físic i emocional a fi de mantenir costi el que costi l’honra de la família.

Per a acabar, organitza un diàleg a classe: Quines diferències hi ha entre la dona i la societat que denuncia Lorca i l’actual? Què ha canviat i que no? Quines actituds no s’accepten avui dia? S’entenen millor algunes reivindicacions actuals?

• Lorca i el cinema

Si La casa de Bernarda Alba la pots preparar amb la següent adaptació de Mario Camus i Antonio Larreta, el mateix succeeix amb moltes altres, perquè la pantalla gran s’ha enamorat de Lorca i la seva obra. Per exemple, amb Bodas de sangre, en l’adaptació de 2015 protagonitzada per Inma Cuesta i dirigida per Paula Ortiz, titulada La novia. Què podem aprendre de l’univers lorquià amb aquesta pel·lícula? 

Amb la pel·lícula com a porta d’entrada, l’ideal seria comparar-la amb el llibre. És fidel la pel·lícula? Segueix la mateixa estructura? Hi ha personatges nous? Pots plantejar-ho a manera de debat o per grups.

Una altra opció: la ressenya o crítica. Pots dividir la classe en dues o en grups. La meitat han de fer una ressenya del llibre, l’altra meitat una crítica de la pel·lícula. Coincideixen? Han destacat el mateix? Què destaquen els uns i els altres?

També podem jugar a ser guionistes. Els hi agrada el final de la pel·lícula? Com seria un final alternatiu? És el moment de deixar volar la imaginació i els valors de l’obra apareixeran sols. Segur que la majoria apostarà per canviar una història basada en una societat patriarcal i masclista, en la qual la dona té un paper secundari. En aquest punt els podràs fer veure la importància de l’obra de Lorca amb la seva crítica social.

Si t’ha semblat interessant, no et perdis aquesta proposta didàctica per a introduir la poesia a l’aula i visita leo&leo, l’eina per a crear el teu pla lector.

Compartir: