Juntament amb William Shakespeare i amb Lope de Vega, el dramaturg Molière (pseudònim de Jean-Baptiste Poquelin) és sens dubte un dels grans renovadors del teatre modern. Nascut l’any 1622 (no se’n sap exactament el dia, encara que l’acta del seu bateig correspon al 15 de gener), aquests dies es compleixen els 400 anys del seu naixement. Des de Vicens Vives, creiem que no hi ha millor manera de celebrar-ho que llegint el seu teatre, per la qual cosa us fem una proposta didàctica per a acostar als joves lectors a la seva obra.

Molière i el seu temps

La vida de Molière està repleta de triomfs brillants i també d’adversitats. Amb una clara vocació teatral cultivada des de molt jove, i després d’uns començaments difícils, Molière va arribar a guanyar, amb les seves comèdies, el favor d’alguns dels personatges més importants de la França del seu temps, entre ells Rei Sol, Luís XIV. Tant és així que, juntament amb el seu grup teatral, va ser el principal responsable d’amenitzar les vetllades de la cort, fins al punt que la companyia va arribar a merèixer el títol de «la tropa del Rei».

El seu meteòric ascens va ser, tanmateix, aombrat per l’escàndol provocat per la comèdia Tartuf. Aquesta crítica a la hipocresia religiosa i als directors espirituals, figura habitual a les cases nobles, va despertar importants ressentiments entre el clergat, i especialment entre els membres de la Companyia del Sant Sagrament. L’obra va ser prohibida durant un temps, i encara que no va arribar a impedir els èxits posteriors de Molière, la polèmica li va guanyar nombrosos enemics i va amargar els últims anys de la seva vida.

El teatre de Molière

El teatre de Molière està definit sobretot per les seves comèdies, autèntiques peces satíriques inspirades en les farses i en els fabliaux medievals, que caricaturitzaven alguns personatges i vicis de la seva època. Aquestes comèdies, escrites originalment en vers, han estat traduïdes a quasi totes les llengües vives i adaptades en nombroses versions teatrals, i formen part encara del repertori habitual dels teatres d’arreu del món. Algunes de les més cèlebres i ben reeixides són El malalt imaginari, El misantrop, L’Avar i Tartuf, a la qual ja ens hem referit.

Tartuf, El misantrop i El malalt imaginari

Tartuf, subtitulada “L’impostor”, ens presenta una família dividida per la presència de l’hipòcrita Tartuf, a qui tots reconeixen com a impostor excepte el senyor de la casa, Orgon, i la seva mare, beats ridículs als quals Tartufo, sota l’aspecte d’un conseller devot, enganya i manipula al seu antull. El conflicte esclatarà quan Orgon decideixi casar la seva filla Mariana amb Tartuf, malgrat estar ella enamorada i compromesa amb un altre home. Com la família d’Orgon, el lector/espectador se sorprèn de la ceguesa d’aquest personatge, i quan Tartuf apareix finalment en escena en el tercer acte, després d’explicar-se’ns les seves malifetes, no podem evitar sentir una gran antipatia pel fal·laç personatge.

En El misantrop, Molière ens presenta Alcestes, tal vegada alter ego del propi Molière, un home honest, sincer, que odia la hipocresia i l’engany… i que té la mala sort d’estar enamorat d’una dona que representa tot allò que detesta. En última instància, el conflicte d’Alcestes només podrà resoldre’s amb el seu abandó de la societat mundana per tal d’anar sol al camp i portar-hi una vida retirada.

El malalt imaginari, potser l’obra més coneguda de Molière i l’última que va escriure, repren un tema freqüent en la producció de l’autor: l’atac al gremi dels metges, que en el seu temps basaven la seva ciència en uns coneixements rudimentaris (i erronis, segons avui sabem) i en unes pràctiques com a mínim qüestionables.

L’obra ens presenta l’hipocondríac Argan, que creu estar malalt sense tenir-ne cap indici real, recolzat per un equip de metges que li segueixen la corrent i per Belina, la seva dona en segones núpcies, qui fingeix cuidar-ho però que en realitat només ambiciona l’herència. A fi de ser millor atès en la seva malaltia imaginària, Argán planeja casar a la seva filla Angélica amb un metge. Ella, no obstant això, està enamorada de Cleanto, i amb l’ajuda del seu oncle Beraldo idearà un pla per a treure a la llum la hipocresia tant dels metges com de Belina, pla que culminarà amb Argan fingint-se mort.

Proposta didàctica

Abans de començar

La lectura d’obres teatrals té algunes particularitats que la distingeixen de la lectura de narrativa i que val la pena explorar a classe. Per posar-les de relleu, podem preguntar-los als nostres estudiants si ja havien llegit teatre abans, i en cas que sí, què els agrada més i què menys de fer-ho. Podem interessar-nos també per si han tingut experiències amb el teatre (com a públic o com a aficionats), i en cas afirmatiu, preguntar-los quina és l’última obra que han anat a veure o en la qual han participat.

D’altra banda, els títols de Molière solen ser bastant suggeridors i descriptius (“Tartuf o l’Impostor”, “El malalt imaginari”…), de manera que una introducció interessant a l’obra és demanar-los que escriguin en una fulla i que discuteixin després entre ells, a partir del títol, quin pensen que pot ser l’argument de la peça que treballaran.

Explorant els personatges

Com és freqüent en les comèdies d’aquella època, els personatges de Molière no solen ser personatges polièdrics, sinó que sintetitzen en si vicis o actituds molt definits, encara que a vegades no estan exempts de certa ambigüitat interessant. Una activitat útil per a acostar-nos a l’obra de Molière consisteix en demanar als estudiants que realitzin una taula de personatges en la qual adjudiquin a cadascun d’ells una sèrie d’adjectius. Si volem, podem proporcionar-los nosaltres els adjectius, barrejant valors tant positius com negatius (covard, valent, poregós/a, enginyós/a, hipòcrita…), i demanar-los quin dels personatges creuen que expressa millor cada valor. Quan ja els hagin adjudicat individualment o bé en parelles, podem posar en comú les llistes i discutir aquells adjectius que suscitin més divergències.

Fomentant la creativitat 

Una vegada hàgim llegit l’obra i l’hàgim treballat en classe, podem proposar-los, com a projecte de classe, que realitzin un vídeo en el qual expliquin l’obra. Per a fer-lo, poden servir-se dels recursos que prefereixin: poden usar, per exemple, una pissarra i dibuixos, poden dramatitzar un debat… Animem-los a ser creatius i deixem-nos sorprendre!

Què hauria criticat Molière en la nostra època?

Molière era un crític feroç dels seus contemporanis i dels mals hàbits del seu temps, dels quals es va burlar en les seves brillants sàtires. Però sobre qui hauria escrit en cas de viure en la nostra època? Un bon exercici d’imaginació és elucubrar sobre quins personatges podria haver dirigit les seves sàtires un Molière del segle XXI. Podem demanar-los que ho discuteixin en grups i després posar en comú les seves idees.

Escriguem una sàtira

Si volem portar més lluny la idea anterior, podem proposar-los escriure en grups una petita sàtira sobre algun dels personatges o temes que hagin sorgit. Si volem, podem ajudar-los proposant alguns altres subjectes que ens sembli que poden donar joc. Poden ser des de personatges o situacions pròxims a la seva realitat (“el youtuber” o “l’influencer”) fins a temes que els quedin més lluny però que puguin donar joc (“el candidat a president”). Si, una vegada acabades, els proposem representar les seves sàtires a classe, tindrem uns riures garantits.

Del paper al teatre

Un dels més principals i més atractius trets de les peces teatrals és, precisament, el seu potencial per a ser portades a escena. Per això, una molt bona manera de culminar l’estudi de l’obra és a través de la seva representació teatral, bé condivant-los a que en siguin espectadors, o bé animant-los a representar-la ells mateixos. Com a espectadors, si no podem optar a portar-los a una representació en directe (el que seria òptim, però lògicament difícil), YouTube ens ofereix nombroses adaptacions de Molière, i no serà difícil trobar-ne una que s’adapti al que busquem. Podem projectar-los alguna escena característica de la peça i comentar junts si és com se l’havien imaginat, què els ha agradat, què no, etc.

Una altra possibilitat molt interessant és que ells mateixos executin l’obra. Podem dissenyar una representació en directe (per exemple, com a projecte de fi de curs), o podem demanar-los que, en grups, adaptin l’obra per a fer-ne una pel·lícula casolana.També podem demanar-los que cada grup es prepari una de les principals escenes per a representar-la davant la resta de la classe. Triem el format que triem, en resultarà una activitat diferent que portarà els alumnes a implicar-se i a divertir-se, alhora que desenvoluparan la seva creativitat i exercitaran la seva memòria.

Esperem que aquestes propostes t’hagin estat útils! I si vols compartir la teva experiència treballant textos teatrals a classe, t’animem a explicar-nos-la en els comentaris!

Compartir: