Alain Deneault deia aquests dies que se’ns encoratja “a viure i treballar com a somnàmbuls, i a considerar inevitables les especificacions absurdes a les quals un s’hi veu obligat”. Això és el que posa de manifest fa un segle Franz Kafka en obres com La metamorfosi.     

Kafka s’ha convertit en un adjectiu per qualificar situacions “tràgicament absurdes”, utilitzant el cognom d’algú que precisament considerava impossible descriure el que vivim. D’aquí l’ambigüitat i la riquesa simbòlica de la seva literatura.    

Res com La metamorfosi per endinsar-se en un món que en el fons és reflex del que vivim. Reflex, això sí, simbòlic de la nostra societat. Per això tan important és la seva lectura com el treball didàctic, tan important el text, com el context.

Als relats de Kafka sembla que els propis individus responguin a aquesta cosificació “cosificant-se” al seu torn, perdent la seva condició de subjectes, ja sigui convertint-se en un lligall dins d’un delirant sistema jurídic o en un insecte aïllat en una habitació.   

Kafka va saber posar paraules a la soledat de l’individu i al buit de sentit a què ens ha abocat la nostra època. “No sóc una llum” -li va confessar un dia al seu jove amic Gustav Janouch- “Sóc un carreró sense sortida”.

Precisament això il·lumina una sortida: en aquest atzucac materialitza la crisi de l’individu modern enfrontat a una societat els ressorts de la qual no comprèn. Un tema que pot sonar llunyà per a un alumne actual, però no ho és si es presenta adequadament: el món de Kafka és el nostre món.

La immensa acumulació d’interpretacions històriques de tall sociològic, psicològic, religiós… dóna compte de la inesgotable riquesa de La metamorfosi. La proposta didàctica que t’oferim només pretén ser un punt de partida per treure-li partit.  

6 propostes per portar La metamorfosi a clase

• Anàlisi de personatges

A la simbologia dels personatges s’hi xifren moltes claus de l’obra. Divideix la classe en grups perquè cadascun prepari una caracterització de cadascun d’ells, especialment de Gregor Samsa, el seu pare, la seva germana i la seva germana Grete. Només *Gregor experimenta “la metamorfosi” al llarg del relat? 

• Somiar amb La metamorfosi

Com suceeix a El procés, el text de Kafka navega en un desdibuixat límit entre allò real i allò oníric. De fet, els somnis han estat la matèria de molts artistes, i per als surrealistes a instàncies de la psicoanàlisi freudiana, la revelació de la realitat reprimida. 

Proposa un treball creatiu en classe, en el qual els alumnes hauran de reconstruir literàriament algun somni insòlit que recordin, o una invenció sorprenent, en cas que no el recordin. Una manera d’experimentar la potència literària dels somnis!

• Kafka i l’Expressionisme

Que succeïa llavors en altres arts? La singularitat de Kafka ha fet que es renunciï a relacionar-lo amb corrents coetanis, però si un d’ells es troba en la seva mateixa òrbita estètica és l’expressionisme.      

Per posar-lo en diàleg amb l’expressionisme, et recomanem una audició de fragments de les Quatre cançons per a orquestra, op. 22 d’Arnold Schönberg o un comentari a La mort i la donzella d’Egon Schiele. Què ens transmet aquesta música i aquesta pintura que s’assembli al relat de Kafka?

• Història: l’avantsala de l’horror

Són molts els historiadors que sostenen que el segle XX no comença el 1900, sinó el 1914, amb l’inici de la Primera Guerra Mundial. La metamorfosi, publicada l’any següent, tanca la Belle Époque i obre el segle XX, gairebé anunciant el que succeirà.

Resulta sempre suggestiu relacionar-lo amb fets històrics. Per exemple, amb el testimoni d’Anna Frank: Quina relació hi podem establir? Podem llegir una al·legoria? Qui seria l’humà que va esdevenir insecte a la primera meitat del segle XX?  

• Qui era Franz Kafka?

Aquesta és la pregunta que es fa l’incisiu estudi introductori de la nostra edició, reconeixent la dificultat d’accedir a la seva persona més enllà dels seus textos. Malgrat això, també reconeix la rellevància de la personalitat de l’autor i aporta fotografies per acostar-se a ella.          

En aquest sentit, el projecte digital “Viatges de Franz Kafka” del fotògraf txec Jan Jindra és un recurs fantàstic per apropar-se de forma amena i rigorosa a la figura de l’escriptor, mitjançant un viatge fotogràfic. 

I si el pressupost ho permet… fins i tot ofereix viatges guiats pels llocs on va viure i va visitar més enllà de la seva Praga natal, com ara Berlín o Zürich.      

• Per saber-ne més…

Tots els recursos dels que disposis són pocs per treure-li suc a una obra de la complexitat i profunditat de La metamorfosi. Per això, aquesta edició d’Eustaquio Barjau inclou una introducció molt clarificadora sobre l’obra i l’escriptor, així com un perspicaç estudi amb activitats de Francisco Antón que permet tant aprofundir en detalls, com anar més enllà del text.    

Si t’ha agradat, et resultarà interessant conèixer la nostra proposta didàctica d’altres clàssics com Cims Borrascosos o Madame Bovary.

Compartir: