Prakash Nair

És un revolucionari arquitecte que ha creat l’escola del segle XXI i que és reconegut internacionalment per la seva proposta d’educació innovadora d’aprenentatge, que es basa en l’eliminació de les aules tal com estan concebudes actualment, i en un model centrat en l’estudiant. És president de EducationDesign International i expresident fundador de Fielding Nair International. Els seus projectes han guanyat diversos premis de disseny per la seva extraordinària arquitectura.

Ens explica que, de la seva etapa a l’escola, recorda especialment els seus últims anys, en els quals s’escapava de l’edifici on feien classes per anar a jugar al carrer amb els seus amics. Va ser precisament en la seva vida allunyada del col·legi, on considera que va obtenir els millors ensenyaments, ja que va aprendre a relacionar-se, a desenvolupar la creativitat, a resoldre problemes i, sobretot, a ser feliç.

Vostè és un dels referents mundials en el disseny d’una educació innovadora. En què es basa el seu enfocament?

Dissenyo edificis escolars amb el propòsit que contribueixin a facilitar el canvi d’un model educatiu centrat en el professor, a un altre que té com a protagonista a l’alumne. Les escoles majoritàriament estan pensades per la comoditat dels adults, però no per satisfer les necessitats dels nens. Bàsicament, el model actual és el que considerem com un model de producció en massa, on tots els estudiants són tractats per igual. No obstant això, sabem que cada estudiant és diferent, per la qual cosa necessitem un model personalitzat d’aprenentatge, que reconegui les diferències individuals.

Per què considera que l’actual model de classes és obsolet?

Les aules estan obsoletes perquè han estat concebudes sota la falsa idea que l’educació pot produir-se en massa. Com he dit, no hi ha dos nens iguals, per la qual cosa un sistema uniforme no pot beneficiar a tots per igual. A més, un altre dels problemes és que les aules són un lloc passiu, dissenyat perquè els alumnes absorbeixin informació i coneixements, en comptes d’aplicar-los i exercitar la seva creativitat i les seves habilitats per resoldre problemes del món real.

Modificar el disseny de l’aula és la solució?

No m’atreviria a afirmar que canviar el disseny de l’aula sigui la solució, ja que el que proposo és desfer-se per complet de les aules tal com estan concebudes. Amb aquesta proposta, no aposto per eliminar als professors, però considero que mantenir als alumnes tancats durant diverses hores és la forma més freqüent d’impartir continguts, i el que realment necessitem és que la seva assimilació pugui equilibrar-se amb espais pràctics on puguin ser aplicats.

Com ha de ser un model d’aula i educació innovadora?

Aula i innovació és un oxímoron. No hem d’utilitzar aquests termes en la mateixa frase perquè qualsevol escola que sigui innovadora, no pot tenir aules tal com les coneixem actualment. El nostre projecte pretén substituir les aules per estudis d’aprenentatge en què els espais estan connectats entre si amb llocs comuns i de descans. Això permet que l’ensenyament sigui col·laboratiu, independent i que fomenti un aprenentatge basat en projectes i en la cooperació. A més, el model que proposem, també està encaminat al fet que els professors puguin treballar conjuntament per dissenyar experiències d’aprenentatge interdisciplinàries per als seus estudiants.

Durant molts anys, l’aprenentatge centrat en el professor ha estat el mètode dominant. Quina és la principal diferència respecte a l’aprenentatge basat en l’alumne?

El model d’educació actual es basa a organitzar als nens perquè un adult els ensenyi. Però sabem que ensenyar i aprendre no és el mateix. El fet que un professor ensenyi no significa que l’alumne aprengui. No es tracta únicament d’assimilar informació, sinó també de saber aplicar-la de manera pràctica. Això suposa que el veritable aprenentatge implica desenvolupar habilitats com la creativitat, la resolució de problemes o el pensament crític, cap de les quals s’obtenen en un model centrat en el professor.

Quan posem el focus en l’alumne, els professors estan al marge, de la mateixa manera que ho està en el terreny de joc un entrenador d’un equip de futbol. En una escola centrada en l’alumne, l’aprenentatge es produeix mentre els estudiants fan els treballs pràctics i el paper del professor ha de ser el de guiar-los, quan sigui necessari, des de la banda, exercint el paper de facilitador.

 Aquest model d’educació innovadora facilita la concentració dels estudiants?

No hi ha dubte que aquest model involucra molt més als estudiants. És cert que, la concentració dels alumnes, depèn també de cadascun d’ells, però quan resolen problemes reals, la seva ment s’activa per buscar solucions, en lloc d’absorbir fets sense sentit, simplement amb l’objectiu d’obtenir una bona nota en un examen.

 L’ensenyament a l’aire lliure, és beneficiosa per a la concentració i l’aprenentatge dels estudiants?

Els espais a l’aire lliure ofereixen una sèrie d’avantatges per l’aprenentatge que és gairebé impossible d’aconseguir a l’interior d’un edifici. Treballar a l’exterior no només és més saludable des del punt de vista mental i físic, sinó que també connecta els alumnes amb la natura i el seu entorn.  La majoria de les assignatures que s’imparteixen a l’aire lliure aporten majors beneficis des d’una perspectiva purament acadèmica. En general, amb un espai més generós, els nens tenen més probabilitats d’aprendre eficaçment.

A Education Design Internacional han construït escoles amb propostes d’educació innovadora a diferents països. Quin va ser el seu objectiu principal quan van començar amb el projecte?

Durant els últims 22 anys, amb el meu equip, hem treballat a 52 països de sis continents. El nostre objectiu ha estat utilitzar l’edifici escolar com a metàfora de la mateixa educació. La filosofia que ens acompanya és que els espais escolars només poden tenir èxit si van lligats a canvis en el pla d’estudis i la pedagogia. Per això, la nostra pràctica no es limita exclusivament als edificis escolars, sinó que tracta de transformar l’aprenentatge. Per a això, treballem en estreta col·laboració amb alguns dels principals referents en matèria d’educació de tot el món.

Ha descrit fins a quatre principis per al bon disseny d’un centre educatiu. Ens els pot enumerar?

El primer és que les escoles han de ser acollidores, això vol dir que els estudiants han de sentir que són benvinguts a un lloc que es preocupa per ells. El segon, es refereix al fet que els col·legis han d’estar dissenyats per permetre múltiples modalitats d’aprenentatge. Això significa que hem de passar de les aules que ho limiten, a espais d’aprenentatge que fomentin formes diferents d’ensenyar i aprendre.

I els altres dos…

Cal canviar el rol dels professors, que ha de passar de la manera tradicional d’impartir classes a donar-los l’oportunitat de treballar amb grups més petits i seguir el pla d’estudis en un format interdisciplinari. I, finalment, les escoles grans han de ser descompostes a escala, perquè els nens es reconeguin i tinguin un sentit d’identitat i pertinença. És a dir, el col·legi ha de dividir-se, tant administrativament com física, en comunitats d’aprenentatge de no més de 150 alumnes, que han de tenir de quatre a sis professors. En aquest entorn, cap alumne és anònim, un fet que sol passar a les escoles molt grans.

Quin consell li donaria a un centre que té una estructura tradicional i que vol passar a ser una escola del S.XXI?

Per les escoles que vulguin transformar-se, el meu consell és que comencin per fer canvis modestos com, per exemple, eliminar les parets entre les aules o crear oportunitats perquè els alumnes facin més treballs pràctics. També haurien de facilitar que els professors col·laborin en equip, en lloc de fer-ho de manera individualitzada. A més, tot això ha d’anar acompanyat d’una correcta formació dels docents per facilitar que el nou model pugui aplicar-se amb eficàcia.

A més de la reflexió sobre el model d’educació innovadora de Prakash Nair, també et poden interessar les entrevistes a Marie Duru-Bellat: “El sistema educatiu ha de contemplar la diversitat social i cultural de les aules”, o  Doug Lemov: “Hem de transmetre i fer saber a tots els estudiants que són importants”.

Compartir: