Naomi Volain

Ha treballat durant molts anys desenvolupant iniciatives i projectes d’educació ambiental. Actualment, escriu i dibuixa tires de còmics sobre ciència per divulgar sobre recerca i conscienciar sobre la cura del medi ambient.

Al 2011 va rebre el Premi Presidencial a l’Excel·lència en l’Ensenyament Matemàtiques i Ciències, així com el d’Innovació, que atorga l’Agència de Protecció Ambiental dels Estats Units. Així mateix, el 2015  va estar entre les 10 finalistes del Global Teacher Prize. És la creadora de Plants Go Global, un projecte per promoure consciència mediambiental a través del coneixement de les plantes.

Naomi Volain recorda que, amb 11 anys, el seu professor de ciències el Sr. Schwartz, els va proposar fer una activitat que consistia a recol·lectar insectes del pati de l’escola. Tots els alumnes van sortir amb una xarxa i van començar a investigar, durant aquesta classe van tenir l’oportunitat de viure per primera vegada una experiència real, que tenia un clar propòsit científic.

La seva carrera va començar treballant en l’àmbit de la nutrició. En quin moment es va adonar que volia dedicar-se a l’ensenyament de ciències?

Fa alguns anys, vaig assistir a un taller de nutrició i em vaig asseure en una classe de biologia. El professor estava fent activitats de laboratori i em va agradar tant, que vaig pensar que em podia dedicar a això. Sempre m’ha fascinat la ciència i estar en contacte amb les persones, així que vaig trobar una vocació que reunia tots dos aspectes.  

L’alfabetització ambiental i l’ensenyament a l’aire lliure són models d’aprenentatge que ha utilitzat durant anys. Per què?

Aconseguir que les persones sortim i percebem els petits espais verds del nostre voltant, és el primer que hem de fer per connectar-nos amb la natura. L’observació és el punt de partida de l’alfabetització ambiental i de l’aprenentatge a l’aire lliure.

Des del meu punt de vista, tothom pot fer-ho. I amb els estudiants succeeix el mateix, cal guiar-los cap a espais on puguin experimentar i viure pràctiques reals i compartides, a partir de l’observació de tot el que els envolta.

Vostè forma part de la Xarxa de Professors de la NASA. Quins recursos utilitza a les seves classes per promoure l’ensenyament?

A les meves classes he utilitzat molts recursos educatius de la NASA. Entre ells, la regolita de la lluna i petites mostres de meteorits que examinem en el microscopi. Els alumnes també van conrear llavors d’alfàbrega que havien estat en l’Estació Espacial Internacional i les van comparar amb altres plantes que no procedien de l’espai. Aquestes experiències van ajudar els estudiants a exercir de científics, fent observacions i classificacions que els van servir per adquirir coneixement a través d’una experiència real.

En aquesta línia, els exemples reals són la millor manera de captar l’atenció dels estudiants?

Sense cap mena de dubte. Si els estudiants poden veure i tocar casos reals, el seu aprenentatge serà memorable, convertint-se en una experiència que absorbiran i recordaran la resta de les seves vides.

Quin és el poder dels exemples reals?

Amb els exemples reals els alumnes adquireixen un aprenentatge més profund que poden acabar completant amb una base teòrica. L’experiència extreta dels casos pràctics ajuda als professors i estudiants a prendre com a referència exemples, que permeten un desenvolupament molt més productiu de les lliçons.

En les meves classes, acostumava gairebé sempre, a seguir aquest mètode, fent primer el treball de camp i, després, els ensenyava la teoria. D’aquesta manera, ja comptàvem amb una base en la qual donar-nos suport en funció del que havíem experimentat amb anterioritat.

D’altra banda, ha començat a dibuixar còmics sobre ciència com una eina destinada a l’aprenentatge. En quin moment va decidir connectar ciència i art?

Els còmics que il·lustro són una magnífica eina, que els nens poden utilitzar per aprendre sobre ciències. Al principi de la meva carrera docent, em donava suport en gargots perquè visualment fos més fàcil entendre el que els explicava, però amb el temps em vaig especialitzar i vaig aprendre a dibuixar amb major detall, i vaig començar a donar-me suport en els còmics com a instrument per a l’aprenentatge dels estudiants. Són un element molt visual amb el qual pretenc atreure, educar i entretenir.

Considera que els còmics sobre ciència poden ajudar els estudiants a resoldre problemes mediambientals?

Tal com comentava, són una eina magnífica per motivar-los i que els ajuda a posar en pràctica bones accions relacionades amb el medi ambient en la seva vida quotidiana. A través dels còmics, fomentem l’interès per la natura i el desenvolupament de projectes en el seu entorn més pròxim.

Aquest és un primer pas que ens indica que hi ha un aprenentatge i una consciència mediambiental. Gràcies a això, he tingut alumnes que han descobert la seva vocació per l’exploració i observació del medi natural i que han acabat enfocant-se cap a estudis relacionats amb la conservació o gestió de residus.

Vostè  és la creadora de Plants Go Global, expliqui’ns en què consisteix aquest projecte.

És una plataforma educativa en línia que consciència sobre les propietats de les plantes i com estan connectades amb nosaltres. Hem desenvolupat diferents apartats que detallem en la nostra pàgina web que persegueixen demostrar que les plantes i el medi ambient guarden relació amb pràcticament tots els aspectes de la nostra vida.

Com es pot implementar l’aprenentatge que els aporta Plants Go Global en la seva vida real?

Quan els estudiants adquireixen consciència sobre el paper que juguen les plantes i la natura, poden prendre decisions que poden arribar a determinar la manera d’enfocar la seva vida. Plants Go Global pot motivar-los a despertar l’interès pel medi ambient  i al fet que s’aficionin a conrear plantes en les seves llars o jardins o que s’animin a involucrar-se en projectes que treballen pel respecte mediambiental o, fins i tot, que se sentin atrets per estudis relacionats amb el medi ambient o l’ecologia.

Quins nous projectes té al cap per desenvolupar pròximament?

En un futur pròxim m’agradaria publicar el llibre que estic escrivint de memòries gràfiques sobre ciència i l’odissea personal a la qual m’enfronto actualment, que té a veure amb la superació d’un càncer. També he sol·licitat una residència artística al Parc Nacional dels Volcans de Hawaii i, per descomptat, continuar dibuixant còmics centrats en les plantes i la natura.

Els còmics sobre ciència són un dels recursos de Naomi però també et pot interessar l’opinió de Heike Freire: “Necessitem restablir el contacte amb la natura” o de Pakrash Nair que aposta per “espais d’aprenentatge que fomentin formes diferents d’aprendre i ensenyar”.

Compartir: