Michael Fullan

Michael Fullan és Doctor en Sociologia, professor Emèrit de la Universitat de Toronto i exdegà de l’Institut d’Estudis d’Educació d’Ontario. A més, és el director de Lideratge Global de les Noves Pedagogies per a l’Aprenentatge Profund, i li ha sigut atorgat el reconeixement “Doctor Honoris causa” per diverses universitats. En 2012 va rebre l’Orde del Canadà pels seus assoliments en la reforma de l’educació. Ha assessorat ministres del Regne Unit, de Finlàndia i d’Austràlia.

Michael Fullan ens explica que recorda la seva escola com un lloc agradable i en el qual es trobava molt a gust. No obstant això, malgrat sentir-se com a casa, no considera que la seva experiència i l’aprenentatge que en va obtenir fora molt atractiu.

En què consisteix l’Aprenentatge Profund?

Bàsicament en utilitzar noves pràctiques pedagògiques per a desenvolupar coneixements i competències. Es tracta d’un ensenyament de qualitat i profund que, una vegada és assimilat pels estudiants, roman per sempre a la seva memòria. El procés consisteix a adquirir sis competències globals bàsiques: creativitat, comunicació, col·laboració, pensament crític, ciutadania i caràcter.

Per què és important desenvolupar aquestes competències?

Són essencials perquè qualsevol estudiant pugui prosperar en el món actual. La creativitat, per exemple, permet desenvolupar una visió emprenedora per generar noves idees. D’altra banda, la comunicació els ha d’ajudar a dominar una sèrie d’eines, perquè siguin capaços de transmetre amb èxit tot allò que desitgen. La col·laboració resulta de gran utilitat per a treballar en equip i aprendre dels altres. També és molt important desenvolupar el pensament crític, per raonar i discernir entre tota la informació que reben. Així mateix, conèixer els problemes globals que ens afecten per aportar solucions és una habilitat que relacionem amb la ciutadania i que és clau per al futur dels estudiants. Finalment, tenim el caràcter, una competència que està enfocada a desenvolupar els trets essencials de la personalitat de cada individu.

Quins avantatges obté l’estudiant amb l’aprenentatge profund en comparació amb els models educatius tradicionals?

Tots els estudiants mereixen aprendre en profunditat, ja que obtenen nombrosos avantatges; entre ells, que el coneixement que adquireixen és durador. No obstant això, també m’agradaria destacar que el simple fet d’implantar una educació que no resulti avorrida i arcaica ja suposa un gran avantatge per als estudiants, així com una manera atractiva i motivadora de provocar que tinguin interès a aprendre.

Què haurien de fer els governs per promoure l’Aprenentatge Profund?

Els governs han de treballar profundament per a modificar l’aprenentatge actual i han de desenvolupar polítiques que donin suport als nous models educatius. El canvi és un procés gradual que s’ha d’experimentar i construir a poc a poc. A més, cal finançament per donar suport a les noves pedagogies, perquè és tan important invertir inicialment en la formació del professorat, com continuar fent-ho al llarg de tota la seva carrera.

Quin és el paper que ocupen els professors en el seu model?

En l’ensenyament tradicional, el paper del professor és ser el centre d’atenció, dedicant-se a parlar durant hores per transmetre coneixement als alumnes. En canvi, en l’aprenentatge profund, han de desenvolupar un nou rol. Passen de fer classes a convertir-se en motivadors i facilitadors de l’aprenentatge. La seva funció és ajudar els estudiants a buscar el coneixement, plantejant problemes reals amb els quals es poden trobar en la seva vida quotidiana.

L’Aprenentatge Profund contempla un sistema d’avaluació?

Sempre he pensat que les proves avaluatives no són un bon instrument si es converteixen en una responsabilitat d’alt risc, com pot succeir quan es tracta d’aprovar un examen. Les persones poques vegades es poden sentir motivades si estan sent jutjades, i menys encara si, a més, no estan aprenent res d’utilitat pel camí. Les noves pedagogies de l’aprenentatge profund el que pretenen és mesurar les sis competències que han d’adquirir els alumnes. D’altra banda, també hem desenvolupat una sèrie d’indicadors que avaluen als professors i als alumnes a l’aula, la qual cosa ens aporta nous elements a l’hora de valorar resultats.

La tecnologia té un rol important en el sistema educatiu que proposa?

Gairebé totes les escoles la utilitzen de manera superficial, sense tenir en compte que la pedagogia és el motor i la tecnologia només un accelerador. Les eines tecnològiques són útils sempre si s’utilitzen adequadament, i els dispositius electrònics ofereixen moltes possibilitats, però sense una bona estratègia pedagògica i uns professors que incentivin l’aprenentatge, no resulten molt útils.

Per a poder millorar l’aprenentatge del segle XXI, la pedagogia i la tecnologia han de fusionar-se?

No cal barrejar necessàriament educació i tecnologia. És cert que, si s’utilitzen adequadament les eines digitals, poden ajudar la pedagogia a anar més ràpid. Això no obstant, l’educació no necessita de la tecnologia per formar els estudiants, ja que, si s’aplica un bon sistema, sempre funcionarà, independentment de l’ús de la tecnologia. De totes maneres, els alumnes haurien d’aprendre i convertir-se en consumidors crítics i competents de les noves tecnologies, un element que els pot resultar d’utilitat en qualsevol moment.

Per què creu que els estudiants cada vegada tenen menys interès a aprendre?

Perquè l’educació és avorrida. Els estudiants fan les tasques que se’ls donen per aprovar una assignatura, sense tenir en compte si realment estan aprenent. Els temes que es tracten a les escoles no són rellevants per a ells, per la qual cosa no posen gaire atenció a les classes. Per això, necessitem canviar la forma i els hàbits d’aprenentatge per a aconseguir que professors i alumnes treballin de manera diferent.

Què podem fer per a motivar-los?

Hem de ser capaços de vincular les qüestions socials importants als interessos intrínsecs de cadascun d’ells. Hem de buscar la manera de cridar la seva atenció, a través de plantejar-los aquells temes que més interès els generen.

La pandèmia ha deixat al descobert els punts febles del sistema educatiu Considera que ha obert una oportunitat per a canviar-lo?

Sens dubte. La pandèmia ha ofert l’oportunitat de mostrar que l’aprenentatge profund és encara més interessant del que ja era abans. I en una certa manera, el coronavirus ha demostrat que es poden obrir noves vies per a innovar i posar les noves tecnologies al servei de l’aprenentatge.

Si t’ha interessat aquesta entrevista, no et perdis Roger Schank “Aprendre les coses de memòria no contribueix a l’aprenentatge” i Doug Lemov: “Hem de transmetre i fer saber a tots els estudiants que són importants”. 

Compartir: