Per entendre què és la lectura crítica, hem de començar per preguntar-nos de què parlem quan parlem de llegir. Imagina dues situacions: a la primera, estàs llegint un fragment al metro una vegada i una altra mentre penses en una altra cosa. A la segona, llegeixes un text senzill i pots explicar el que has llegit.
En tots dos casos podem parlar de lectura, estem desxifrant un codi lingüístic, cosa que fem constantment i de maneres cada vegada més diverses. I sembla evident que es tracta de lectures diferents.
Malgrat això, en cap dels casos anteriors podem parlar encara de lectura crítica. Aquest tipus de lectura implica percebre allò implícit, dialogar amb el context, transcendir el text i relacionar-lo amb d’altres… En definitiva, la lectura crítica permet que el text transformi el coneixement previ que tenies abans de llegir.
Els podem anomenar de moltes maneres, però seguint la proposta de la majoria de teòrics, podríem distingir quatre grans nivells des de la descodificació del significat semàntic fins a la lectura crítica.
- Descodificació del text
- Comprensió del text
- Utilització del text
- Lectura crítica del text
De vegades oblidem que la lectura no és una fi en si mateix. En què es basa la competència lectora? Sembla evident que és a la formació de lectors crítics cap a on ha d’apuntar l’educació. Malgrat això, s’hi dediquen menys esforços i temps que al primer nivell de lectura, purament instrumental.
S’hi pot aprendre i ensenyar a llegir. I de fet, l’objectiu de l’escola com a institució hauria de ser doble. D’una banda, oferir les eines i ensenyar a llegir a tots els nivells de lectura, i per una altra generar l’hàbit de lectura de tal manera que formi a futurs lectors autònoms.
I no es tracta d’una qüestió menor! Parlem d’una qüestió central per a l’educació, ja que la lectura crítica permet de fet el camí cap a una veritable societat del coneixement a la qual encara no hem arribat (i de la qual fins i tot ens hi allunyem).
La informació és la matèria bruta que s’ha de transformar en coneixement. El gran problema de la nostra època és que tot és informació. I hi ha tanta proliferació que aquesta mai arriba a convertir-se en coneixement.
La lectura crítica permet d’activar competències transversals precisament perquè és capaç de treballar amb la informació discriminant en funció de la seva importància i fiabilitat. És, per tot això, el nivell més avançat de lectura, més enllà de l’alfabetització tradicional.
5 estratègies de lectura crítica per treballar a l’aula
Una vegada assolida la competència bàsica que permet descodificar i comprendre un text, aplicar la lectura de tal manera que permeti formar-nos idees sobre la realitat, és la clau que ens obre la porta a la lectura crítica. I amb això, al sentit profund del text.
Tanmateix això no arriba sense més, necessitem una metodologia i un bon disseny de seqüències didàctiques. Per això et proposem 5 estratègies de lectura crítica que et permetin començar a treballar-la a l’aula.
- La lectura crítica als projectes interdisciplinaris
La competència lectora implica saber “fer coses” amb textos, però al mateix temps, aplicar el coneixement derivat d’una lectura a la realitat contribueix al fet que aquesta lectura sigui molt més profunda i crítica.
Per això, els projectes interdisciplinaris són els que funcionen millor. Situa la lectura d’un text en un context de treball en el qual l’alumne tingui altres fonts no textuals, i hagi d’aplicar el contingut que ha extret del text.
Amb això estaràs treballant la lectura crítica en un context pedagògic marcat per l’aprenentatge significatiu. Una bona manera de motivar a l’alumne i alhora aconseguir millors resultats.
- Ressenyes
La motivació és un factor crucial per arribar a desenvolupar una lectura crítica, a la qual només s’arribarà a través de l’hàbit. Una proposta a llarg termini és la de formar un club digital de crítics per fer ressenyes de llibres o articles que es vagin pujant a un blog comú.
- Mapes conceptuals
Convertir els textos en mapes conceptuals resulta una estratègia molt útil que ajuda a més a personalitzar el coneixement. Per a això, és important ensenyar a subratllar paraules clau en una primera relectura, ja que són aquestes paraules les que passaran a formar part del mapa conceptual, relacionant-se entre elles.
Aquest mapa permet jerarquitzar conceptes i relacionar cada àtom textual (paraula, frase, paràgraf) amb el seu nivell adjacent i superior. No oblidis tornar a la lectura crítica del text després d’haver elaborat el mapa conceptual.
- La lectura de l’hipertext
Conèixer l’estructura i el funcionament de l’hipertext resulta clau perquè els alumnes puguin desenvolupar una lectura crítica a la societat digital. Una forma lúdica i molt il·lustrativa és fer una consulta utilitzant l’I Ching, el conegut “oracle” xinès.
Llegir-lo junts i reflexionar sobre la seva estructura buscant símils amb l’estructura de la xarxa i els hipertexts és molt més efectiu que qualsevol classe magistral. Trobaràs traduccions recents molt fiables i el material que necessites és molt senzill.
- Una lectura crítica de la premsa
No hem d’oblidar l’alfabetització múltiple com a eina per afrontar els reptes del món actual. Més enllà del suport textual, la lectura crítica també ha de tenir present altres llenguatges com l’audiovisual i aplicar-se als mitjans.
Un bon començament pot ser un treball per projectes amb diferents fases: una primera alfabetització mediàtica de premsa impresa i digital (tipologia, estructura…). Després, comparativa del diferent tractament d’un mateix tema, i finalment una lectura que incorpori la comprensió, l’anàlisi intencional de l’autor i la contrastació de les dades.
El procés pot finalitzar amb un diàleg a partir del text, que després serà posat per escrit i desenvolupat en forma d’article, perquè un dels objectius de la lectura crítica ha de ser al seu torn la producció de textos.
Per acabar, no oblidis que el tipus de lectura està determinat per molts factors com l’objectiu, l’interès… i que el procés és una carrera de fons i no de velocitat. Per això, prepara sempre un ambient de lectura adequat, i carrega’t de paciència per aconseguir els objectius que t’hagis proposat!
Ja has començat a treballar la lectura crítica a classe? Comparteix la teva experiència amb nosaltres!
Si t’ha resultat interessant t’agradarà llegir sobre La importància de la lectura en el desenvolupament del pensament crític o conèixer 5 consells i 5 activitats per fomentar el pensament crític a l’aula.
Sense comentaris