La seqüència didàctica en l’ensenyament online

Ens trobem davant d’un paradigma provocat per la covid-19 que ha obligat a fer un pas accelerat de l’educació presencial a l’educació en línia. Podríem dir que el prototip d’ensenyament online implica més innovació; no obstant això, no es justifica només pel simple fet d’utilitzar més eines digitals, o simplement per comunicar-se a distància, sinó en el concepte que tenim sobre què és innovació.

Una perspectiva que crec que és fonamental és considerar-la com el desenvolupament de la pràctica docent per formar als estudiants en els aprenentatges que necessiten concordes amb la societat en què vivim. I això és exactament el que la pandèmia ha evidenciat. És a dir, en la necessitat imperiosa d’innovar està implícit formar i com a conseqüència formar-se.

És important destacar que amb aquesta situació, en la que s’ha hagut d’impartir docència online en les etapes de secundària, batxillerat i educació superior es necessita, encara més, de situacions que promoguin l’ensenyament i l’aprenentatge des de plantejaments didàctics, sobretot si volem desenvolupar aprenentatges significatius.

No podem obviar que existeixen variables com: la distància, la disposició de recursos; com poden ser els dispositius adequats i factors socials; que no interfereixin o no es visibilitzen en tanta mesura mentre la docència és presencial. A més de la necessitat imperiosa d’aprendre entre iguals, bàsica sobretot en les primeres etapes.

No obstant això, m’agradaria aprofitar aquesta oportunitat per mostrar com el model d’ensenyament de seqüències didàctiques pot integrar-se perfectament com un tipus d’innovació i adequar-se a l’ensenyament a distància, sense renunciar a eines digitals o ús de plataformes que faciliten la comunicació en línia.

Les seqüències didàctiques estan basades en fonaments pedagògics l’objectiu dels quals és aprendre i que aquests aprenentatges puguin ser significatius per ser transferibles i productius; a més podem integrar l’avaluació transversal, ja que aquesta es produeix durant les diferents fases de què consta.

Es tracta d’establir una resposta a la demanda i preocupació generalitzada del professorat, això és, la necessitat d’integració dels objectius, continguts i activitats en un projecte de treball. És en definitiva, l’organització en seqüències didàctiques (Dolz, 1994).

Des dels estudis de didàctica no és una fase nova, però observem que és fàcilment adaptable a la situació actual. Existeixen diversos models, seguint el model de l’Escola de Ginebra, per denominar-la seqüència el mòdul d’activitats correspon a un producte lingüística (oral o escrit) i està constituïda en fases.

Una fase de mobilització on s’activen els coneixements previs, es crea un centre d’interès i posada en situació amb uns objectius limitats i explícits que donen sentit al conjunt de tallers. Podem obtenir productes individuals o grupals que ens ajuden a conèixer d’on partim; una fase de desenvolupament o conjunt de tallers que promouen la construcció de significat mitjançant la reflexió; en aquest cas activitat metacognitiva, la fase de producció final i per últim, la fase d’avaluació final.

Una de les qüestions per la qual considero que són perfectament compatibles amb l’ensenyament a distància, és que no es tracta de deixar de transmetre continguts sinó d’ensenyar a pensar, com, a partir de, i a través dels continguts. Per tant, s’ha de transformar els continguts en tasques; tasques que requereixen vàries activitats i que s’integren durant el temps que plantegem la docència en línia donant sentit a l’objecte procés d’aprenentatge.

En aquest paradigma a distància es poden introduir aquestes activitats mitjançant eines o plataformes; a més el fet de tenir integrada l’avaluació en les diferents fases permet ajustar-se als diferents processos i proporcionar el feedback necessari als alumnes.

En definitiva, l’ús de la seqüència didàctica pot ser una oportunitat, tot i que ens trobem en contextos no presencials, per no perdre l’horitzó dels objectius i integrar l’organització del treball de l’aula a partir d’un projecte que té com a propòsit que l’alumne aconsegueixi les competències mitjançant el treball dels continguts específics. Les eines segur que les trobarem i les adaptarem perquè l’oferta és variada.

Si t’ha interessat aquest article, també t’agradarà llegir Com serà l’educació després de la pandèmia? i Gamificació online: un poderós aliat.

Compartir: