Francesc Parcerisas

Francesc Parcerisas és poeta, traductor i crític literari. Va ser president de l’Associació d’Escriptors de Llengua Catalana, així com director de la Institució de les Lletres Catalanes. També ha exercit de professor i cap del Departament de Traducció i Interpretació de la UAB.

Com a poeta ha guanyat diversos premis, amb llibres com Homes que és banyen (1966), L’edat d’or (1984) o Natura morta amb nens (2000), entre altres. L’any 2015 va ser guardonat amb el Premi Nacional de Cultura per les seves obres tant d’autor com de traductor, entre les que destaquen grans noms de la narrativa anglosaxona, així com el llibre en català El senyor dels Anells, publicat per l’editorial Vicens Vives.

Com va començar tot? En quin moment vas decidir traduir El senyor dels Anells?

El meu primer contacte amb aquesta obra va ser com a lector. Primer vaig llegir el llibre El Hòbbit i després, un amic meu que vivia a Noruega, on el llibre ja tenia un gran èxit, em va deixar el volum enorme de El senyor dels Anells en anglès. Quan el vaig acabar de llegir, vaig pensar que podria tenir una gran popularitat, així que vaig decidir que el volia traduir. En aquell moment, em dedicava a la traducció i m’interessaven llibres que fossin agradables de traduir i  suficientment llargs perquè em donessin feina per uns quants mesos.

Ens consta que vas proposar a diverses editorials fer la traducció i cap va acceptar, únicament  Vicens Vives va apostar pel projecte. Què creus que va motivar a l’editorial a tirar endavant l’edició en català de El Senyor dels Anells? 

Recordo que vaig a anar a unes quantes editorials i a tot arreu em van dir que no els hi interessava. En aquell moment, es venien llibres sobretot de política o economia, i un llibre de 1000 pàgines amb tres volums d’històries que parlaven d’elfs, fades, nans i éssers de peus peluts, era una bogeria. Quan Vicens Vives em va proposar fer la traducció em van donar una gran alegria. Aleshores, tenien l’oportunitat d’editar un llibre llarg i complex, cosa que no podien fer altres editorials més petites. A més, ells van fer una aposta important, perquè es trobaven en un moment d’informatització dels processos  editorials. 

Quant de temps vas trigar a traduir els tres llibres? 

Crec recordar que el primer es va publicar al 1986 i el tercer al 90.  Em vaig proposar fer un llibre per any, però vaig fallar. Entre d’altres coses perquè no era la meva única feina. El tercer llibre va ser el que més va trigar en publicar-se, aproximadament uns dos anys. Me’n recordo que els editors i alguns lectors preguntaven constantment sobre aquest tercer llibre, que no acabava d’arribar. 

A nivell idiomàtic, quina dificultat o reptes té traduir una saga d’aquestes característiques?

El llenguatge de Tolkien es un llenguatge molt seriós i ben estructurat, que juga amb un component tradicional de recollir llegendes, cançons i maneres de parlar, i això calia conservar-ho. Per exemple, els orcs parlaven pitjor i destrossaven el lèxic i la gramàtica. En canvi, els elfs tenien un parlar molt més culte. Altres coses que s’havien de tenir en compte era, per exemple, les distincions de parla entre els diferents llocs de naixement dels personatges, que també vaig haver d’adaptar. 

Sabem que Tolkien va deixar una sèrie de notes de cara a guiar les traduccions en diferents idiomes. Què és el que més et va sorprendre de totes les “instruccions” que va deixar?

L’autor va preparar una nomenclatura sobre com traduir els noms propis, topònims i gentilicis, perquè estava descontent amb les primeres traduccions que havia pogut llegir i li semblava que els traductors no havien tingut en compte coses que per ell eren importants. Aleshores, va crear un nomenclàtor de 20 o 30 pàgines, que marcava la línia de com s’havien d’abordar alguns aspectes, com per exemple, la traducció dels noms propis.

Quin nom o topònims han tingut una adaptació més clara al català?

El cas més curiós va ser el de Bilbo Baggins. Quan jo vaig traduir El Hòbbit, encara no tenia totes aquestes notes de Tolkien. Més tard, quan vaig fer la traducció de El senyor dels Anells, vaig adonar-me, gràcies al nomenclàtor, que havia de traduir els cognoms segons el sentit de la llengua. És a dir, en el cas de Bilbo Baggins, havia de buscar una paraula en català amb sentit de “bossa”. Vaig triar Saquet, ja que vaig considerar que encaixava amb el què apuntava Tolkien i perquè em va semblar que el diminutiu de sac era el més adequat per a personatges petits com son els hòbbits. 

Les teves traduccions també van servir com a base per a les pel·lícules? 

Sí, crec que sí. Però no perquè prenguessin la traducció com a base de les pel·lícules, sinó perquè hi havia qüestions com la dels noms propis que no poden ser diferents. En algun moment em van trucar per preguntar-me, entre d’altres coses, com s’havia de pronunciar, si Mordor o Mórdor, ja que jo en el llibre, ja havia considerat com fer aquestes adaptacions. Cal tenir en compte, que a l’anglès no s’accentua gràficament, però Tolkien va deixar escrit que calia accentuar la pronunciació dels noms. 

Moltes escoles promouen la lectura d’aquests llibres entre estudiants d’ESO i Batxillerat. Què consideres que poden extreure els estudiants d’aquesta lectura?

Penso que un llibre d’aquestes característiques pot donar joc per realitzar una gran varietat d’exercicis i activitats. Es pot treballar els diferents nivells de llenguatge, les adaptacions que utilitza l’autor o el seu estil a l’hora de fer descripcions molt precises. La manera com Tolkien subordina o adjectiva, ja és de per sí, un anàlisis de text extraordinàriament  interessant. 

Al fer la traducció, vas detectar en algún moment que aquesta seria una saga exitosa?

Era un llibre que ja es veia que tenia un gran èxit per tot el món, però ningú pensava que tindria el gran “boom” que van provocar les pel·lícules. Entre la traducció dels llibres i la primera pel·lícula, van passar més de 15 anys, i això, indiscutiblement, va donar una gran empenta a l’interès pels llibres. A més, a nivell editorial, com a resultat de la primera pel·lícula, es van fer noves edicions,  com una de butxaca d’un sol volum amb les il·lustracions d’Alan Lee.

Descobreix totes les edicions de El Senyor dels Anells amb la traducció de Francesc Parcerisas! 

Compartir: