El canvi social és una realitat en plena revolució tecnològica. Tots els sectors socials estan entenent el canvi com una constant de les seves organitzacions i es preparen d’alguna manera per a l’inevitable tsunami tecnològic, laboral i social que s’aveïna.

La llei de rendiment accelerat que Kurtzweil de l’any 2001, com a extensió a la Llei de Moore, comença a tenir sentit des del moment en què la tecnologia creix a passes de gegant i envaeix de manera irremeiable tots els sectors socials, liderat per les grans empreses que copen el mercat com són Apple, Google, IBM, Facebook, Tesla… i una infinitat de marques, que de forma disruptiva, han arribat al control de la societat, amenaçant de forma preocupant la nostra dimensió humana i emocional.

En l’educació no superior, d’una manera general m’atreviria a afirmar, que existeix un moviment metodològic, tecnològic, didàctic, que està revolucionant i fent créixer el món de l’aula, les dinàmiques d’aprenentatge dels alumnes i molts aspectes crítics que el professorat entén com a vitals per a un nou perfil del docent en aquest segle XXI. Les xarxes socials estan alimentades de propostes, idees, capacitacions per a docents, i una infinitat de moviments que ens presenten un escenari encoratjador per als pròxims anys.

Però, què passa amb les direccions escolars? Des de la meva perspectiva professional de dedicació al món de la direcció docent, continuem necessitant un moviment que vertebri les visions estratègiques necessàries per als pròxims anys.

Si el Mobile Learning, els mètodes d’aprenentatge inductiu, els espais per a aprendre, el renéixer del model d’Intel·ligències Múltiples, entre altres aspectes, han obligat els professors a realitzar veritables esforços en la seva adaptació a l’aula per falta de visió directiva, ve una nova ona que ens obliga a no tornar a caure en aquesta descoordinació amb la realitat social. Ara no hi haurà marge d’error.

L’escenari d’un nou món laboral, amb noves habilitats professionals, fan necessari que l’escola reposicioni els seus projectes educatius i pedagògics. No tocaré el món universitari i la seva responsabilitat, perquè al meu entendre, i sense entrar en molta reflexió, crec que corre un profund risc de desaparició com no adaptin els seus models al requeriment laboral del món empresarial. En alguns països, ja existeixen empreses que llencen les seves xarxes als alumnes de batxillerat, buscant talents amb habilitats específiques, i que no volen que es perdin en el món universitari actual.

Però tornant a l’escola, i veient els paràmetres de perspectives futures, hauríem com a directius escolars de col·locar una visió a curt termini, la velocitat de desenvolupament no ens permet anar molt més allà, que amb un caràcter executiu i actiu, ens permeti orientar un projecte educatiu ple d’intenció estratègica per als pròxims anys.

Però, per on començar? Tenim diversos aspectes que s’estan definint socialment: el mesurament de dades (Big Data i Smart Data), l’ús de la Intel·ligència Artificial i internet de les coses (IoT) i tot el relacionat amb la robòtica i la programació.

La pregunta i el repte estan llançats. Com directiu escolar, cap a on portes el teu projecte estratègic? D’això ja parlarem més endavant.

Compartir: