Doug Lemov

Llicenciat en Llengua i Literatura al Hamilton College, compta amb un màster de la Universitat d’Indiana i un MBA de l’Escola de Negocis de Haward. Dirigeix Uncommon Schools, un projecte que promou la igualtat, la diversitat i la inclusió. Ha escrit diversos llibres, entre els quals destaca el reeixit Teach Like a Champion, en el qual aporta diferents tècniques perquè els professors puguin millorar l’ensenyament.

Doug Lemov considera que sempre va ser un noi que va voler aprofitar les oportunitats d’aprenentatge que li oferia l’escola. Als 12 anys es va sentir fascinat per un grup de nois populars del seu col·legi i un dia va decidir que volia impressionar el seu líder. Amb aquest fi, se li va ocórrer agafar una goma elàstica i apuntar com si anés a disparar a una noia de la primera fila de l’aula. El jove al qual volia impressionar el va mirar i li va dir “fes-ho”. En aquest moment, la professora va aixecar el cap i el va veure, i ell va prendre consciència que no volia disparar: únicament pretenia impressionar al seu company, però no volia fer res de contraproduent. D’aquesta manera, Doug Lemov va aprendre que era responsable dels seus actes, la qual cosa li va ser de gran ajuda a l’hora de prendre bones decisions en el futur.

Què és per a vostè l’èxit escolar?

L’èxit escolar consisteix en el fet que els estudiants siguin capaços d’aconseguir tot allò que desitgen. Per a alguns, el seu anhel pot ser el fet d’anar a la universitat i estudiar matemàtiques, però d’altres poden tenir un altre tipus d’aspiracions completament diferents. Del que es tracta és que l’escola ajudi cada estudiant a desenvolupar les seves capacitats.

Quins són els principals punts que es poden millorar en els sistemes educatius?

Existeixen diversos aspectes a millorar i molta feina per fer. Un bon exemple poden ser les recerques de Daniel Willingham, un dels científics cognitius més eminents del país, que ha plantejat una revolució cognitiva sobre com els estudiants han d’aprendre. Però moltes escoles no han reaccionat davant algunes de les evidències que plantegen els seus treballs, la qual cosa, des del meu punt de vista, és un problema important. D’altra banda, alguns sistemes educatius promouen la desigualtat, un aspecte que veig especialment reflectit als Estats Units.

Quina és la clau per ser un professor excel·lent?

Saber ensenyar és un treball realment dur i requereix que els professors tinguin la voluntat d’aprendre constantment. Per això, per ser un mestre excel·lent, la clau és implicar-se al màxim amb el treball, mantenint sempre una actitud humil.

Què podem fer per a atreure als millors professors a les escoles?

Hi ha diverses coses que podem fer. La primera és millorar l’“estatus” i la percepció social de la professió. I això s’aconsegueix donant responsabilitat i autonomia al professorat. I, la segona, ajudant els professors a tenir èxit i remunerar-los amb un salari adequat, que faciliti la retenció de talent a les escoles. M’agradaria apuntar que existeix una certa contradicció respecte al paper dels professors, ja que si ets un gran mestre podràs ensenyar a un major nombre d’estudiants i, per tant, ser més eficient en el teu treball. Però molta gent no està d’acord amb això, perquè hi ha molta pressió per a reduir la grandària de les classes en benefici de l’ensenyament, si bé considero que existeixen poques evidències que demostrin que tenir menys alumnes a l’aula sigui garantia de millors resultats acadèmics.

Ensenyar és sinònim d’aprendre?

Si hagués hagut d’afrontar aquesta pregunta a l’inici de la meva carrera, probablement la meva resposta seria diferent. Actualment, considero que coneixem molt bé com aprenen les persones, les seves limitacions i sobre l’atenció que requereix cada estudiant. Tots aquests aspectes són els que marquen la diferència. En el meu cas, imparteixo classes a dos grups de 30 estudiants i, malgrat explicar el mateix contingut, cada classe és diferent i haig de saber adaptar-me a la realitat de cada grup. Per tant, la conclusió seria que ensenyar no és sinònim d’aprendre.

Com podem motivar els estudiants per a l’aprenentatge?

Una de les coses que hem d’entendre és que la motivació és principalment social. El nostre comportament respon, en gran manera, a les accions que percebem del nostre entorn. Si observem a persones pròximes treballar intensament i amb motivació, és molt probable que tinguem més ganes d’aprendre. En canvi, si estem envoltats de persones desinteressades que no paren esment, el més habitual serà adoptar el seu mateix rol. Així mateix, considero que un altre factor molt important és transmetre la percepció que es pot aconseguir l’èxit, ja que els estudiants es mostren molt més motivats quan tenen la sensació que poden progressar.

A quines conclusions ha arribat a partir del treball realitzat amb professors dels Estats Units per a escriure el seu llibre “Teach like a champion” (“Ensenya com un campió”)?

Les principals conclusions fan referència a alguns aspectes que he esmentat anteriorment. És important honrar i valorar els desafiaments als quals s’enfronten dia a dia els docents. D’altra banda, també remarcar que l’ensenyament requereix de professors implicats al cent per cent amb els seus alumnes, ja que aquesta és l’única fórmula per aconseguir el màxim benefici de l’aprenentatge.

Si hagués de seleccionar tres tècniques d’entre totes les que proposa en el seu llibre, amb quins es quedaria?

És molt difícil triar entre totes elles, però en primer lloc em decantaria per la que denomino “cold call”. S’enfoca a transmetre i fer saber a tots els estudiants que són importants, i a tenir la capacitat d’incentivar i donar veu a aquells que habitualment es mostren més reservats i no acostumen a participar a classe. És a dir, incloure’ls tots per a aconseguir una equitat col·lectiva. També destacaria alguna de les tècniques relacionades amb la promoció de l’escriptura. Saber escriure és molt important, així que plantejar exercicis que ajudin a desenvolupar el control de les formes sintàctiques és fonamental. I, finalment, em centraria en el fet de ser capaços de donar instruccions clares. Pot resultar una mica obvi, però a vegades no ho és tant. A vegades, pensem que els estudiants ens estan desafiant perquè no fan el que els demanem, però en realitat, el que succeeix és que no entenen el que esperem d’ells, ja que no els ho hem sabut transmetre correctament.

Amb la crisi del Coronavirus, com creu que ha funcionat l’aprenentatge a distància?

Ha estat una adaptació necessària, però que ha resultat terrible. Moltes persones destaquen l’aportació de la tecnologia, però jo en soc bastant escèptic. L’aula és un espai per a transmetre cultura i un lloc d’interacció. La pandèmia ens ha obligat a posar pegats a situacions complicades per atal de poder continuar aprenent de manera òptima. Però per a poder aprofundir en l’aprenentatge, tal com he comentat, les interaccions són fonamentals, i la distància no és el millor escenari per a mantenir-les.

Què és el que es podia haver fet millor?

Podríem haver creat més connexió humana, establint normes des del principi que deixessin clar que l’aprenentatge en línia havia de ser interactiu i social. És relativament simple i pot consistir en, per exemple, interpel·lar constantment als estudiants, perquè mantinguin la seva atenció i no desconnectin i apaguin la cambra. El missatge que hem de transmetre és clar, estem fent una mica junts i participarem activament en l’aprenentatge, independentment que ho fem a través d’un ordinador.

Què hem pogut aprendre dels mesos de pandèmia?

Una de les lliçons que ens va ensenyar l’aprenentatge remot és que els estudiants han de saber que són importants dins de l’aula i que han de ser vists, literal i metafòricament, perquè el professor pugui “llegir” el seu rostre i conèixer i interpretar les seves reaccions. Així que, durant tot aquest temps, ha estat molt important que els alumnes encenguessin les seves cambres perquè, d’aquesta manera, poguessin fer-se visibles a través de la pantalla i perquè ells també poguessin veure al seu professor.

Si t’ha interessat aquesta entrevista a Doug Lemov, no et perdis Daniel Willingham: per facilitar l’aprenentatge. és important descobrir què sap a priori cada alumne” i Rafael Bisquerra: “L’educació de qualitat ha de partir del benestar de la comunitat educativa”.

Compartir: