Daniel Willingham

Daniel Willingham és doctor en psicologia per la Universitat d’Harvard, i des de 1992 imparteix classes a la Universitat de Virgínia. Ha desenvolupat una intensa tasca de recerca centrada, principalment, en l’aplicació de la psicologia cognitiva i la neurociència en l’educació primària. També col·labora amb diversos mitjans de comunicació i ha escrit columnes per a la revista “American Educator”. És autor de diferents llibres, entre ells Per què no els agrada als nens anar a escola? o Educant nens lectors. L’any 2017, el president Obama el va nomenar membre de la Junta Nacional de Ciències de l’Educació.

Daniel Willingham ens explica que quan era nen li encantava rebre tot el material escolar nou a l’inici del curs. Cada any es prometia a si mateix que mantindria els quaderns en bon estat i els llapis esmolats, però mai ho aconseguia. Quan començaven les classes, es veia embolicat en un món ple de possibilitats i tenia moltes ganes d’aprendre, per la qual cosa el seu afany inicial per mantenir tot el material intacte anava desapareixent. Actualment, encara li entra una certa nostàlgia quan comença l’escola i recorda amb il·lusió el que per a ell significava l’inici del nou curs.

Què és per a vostè l’ensenyament?

Des del meu punt de vista, l’ensenyament és preparar intencionalment un entorn perquè una persona pugui aprendre. En aquest sentit, resulta clau el paper dels professors, si bé considero que existeixen dos tipus de docents: els que estableixen i preparen les classes, però no s’impliquen amb els alumnes, i els que s’involucren i estan compromesos en brindar als seus estudiants un tipus d’ensenyament molt més personalitzat. És evident que són els segons els que millor representen el que ha de ser l’ensenyament.

Quins són els factors que faciliten l’aprenentatge?

Hi ha molts factors que faciliten l’aprenentatge, però el més important és descobrir els coneixements amb els quals ja compta cada alumne. Aquest és l’element fonamental per a saber quina informació nova podem aportar-los. Si ens centrem en brindar-los nous coneixements, facilitarem que els estudiants se sentin intrigats i motivats per l’aprenentatge.

Quina influència exerceixen els professors en l’aprenentatge a l’aula?

Com comentava anteriorment, els professors són els encarregats de generar el millor context per a l’aprenentatge, per la qual cosa exerceixen una gran influència. Però també m’agradaria destacar el rol dels pares, que, al meu entendre, tenen tanta importància com els mestres. Ells són els responsables que els nens coneguin, abans d’accedir a les classes i entrar en contacte amb el seu primer tutor, la importància de l’escola i del fet d’aprendre.

Per què a molts nens no els agrada anar a escola?

L’interès que pot sentir un nen per aprendre una cosa nova depèn, principalment, del coneixement previ que ha adquirit en el passat. Si des d’un primer moment un estudiant ja coneix la lliçó que el professor està impartint, la classe li resultarà avorrida. De la mateixa manera, si el que està ensenyant el docent no està adaptat al seu nivell, li serà massa complicat seguir-lo, no ho entendrà i se sentirà avergonyit de no mantenir el mateix ritme que la resta dels seus companys. És per aquest motiu que a molts professors els resulta tan difícil motivar als nens per a anar a l’escola, ja que no tenen en compte que cadascun d’ells té les seves pròpies necessitats d’aprenentatge.

Què podem fer perquè els agradi?

Seguint l’anàlisi anterior, tenir un pla d’estudis sòlid i seqüenciat seria de gran ajuda. D’aquesta manera augmentaria la probabilitat que els estudiants tinguessin el mateix nivell de preparació davant una lliçó, per la qual cosa seria més fàcil per al mestre fer la classe interessant. Naturalment, únicament amb un pla d’estudis adequat no n’hi ha prou: també és important invertir molt de temps en preparar els professors i en millorar la manera en què s’imparteixen algunes classes.

Com podem captar l’atenció dels alumnes?

Hauria d’existir una major varietat de possibilitats a l’hora d’enfocar les classes per tal que aquestes resultin més interessants, i caldria potenciar que cada vegada existeixin més professors completament involucrats en l’aprenentatge dels seus alumnes. Així mateix, els pares també han de contribuir-hi, reafirmant la importància i el respecte cap a l’escola. D’altra banda, i des d’una esfera molt més concreta, si el que pretenem és captar l’atenció dels estudiants, cal ser inflexibles en l’ús dels telèfons a l’aula, ja que és un element que els genera una gran distracció.

Considera que la tecnologia ha influït negativament en la capacitat atencional dels estudiants?

Més enllà d’evitar distraccions a l’aula, no crec que existeixi cap evidència que l’accés a la tecnologia vagi en detriment de la capacitat atencional. De fet, hi ha estudis que demostren que aquesta capacitat no s’ha vist afectada amb la irrupció de la tecnologia. Això no obstant, el que sí que observem és que els nens actualment s’avorreixen més fàcilment del que ho feien abans. En altres paraules, no és que la tecnologia els impedeixi parar esment, és que ells no estan predisposats a fer-ho. Això podria ser una conseqüència de l’ús de la tecnologia, ja que aquesta ha facilitat l’accés a l’entreteniment. Però en qualsevol cas no tinc evidències que secundin directament aquesta idea, que és una simple hipòtesi.

Durant la pandèmia, la capacitat atencional s’ha pogut veure afectada?

No em veig capacitat per a respondre a aquesta pregunta; considero que encara és molt aviat per a saber-ho. Haurem d’esperar un temps per poder analitzar amb més de detall algunes de les conseqüències de la pandèmia, entre elles si la conjuntura ha afectat negativament la capacitat atencional.

Per què li atorga tanta importància a la lectura en els processos d’aprenentatge?

La lectura és un dels millors camins per a aprendre. Adquirim coneixement escoltant, veient, fent, etc. Però el gran avantatge que té la lectura és que la persona que es comunica amb nosaltres a través de l’escriptura no ha de ser coetani o haver viscut en el mateix lloc que el lector. De fet, hi ha autors que ja han mort fa segles i que encara continuen impartint saviesa a les persones que llegeixen els seus llibres.

Quin és el millor mètode perquè els nens aprenguin a llegir?

Per a la majoria de nens, la base és l’aprenentatge del sistema alfabètic i desenvolupant la consciència fonèmica, habilitats que es poden treballar mitjançant activitats que poden resultar molt divertides i motivadores per a ells. Paral·lelament, els professors poden ajudar els nens a adquirir habilitats de llenguatge oral (més vocabulari, una millor comprensió de la sintaxi, estructura de la història, etc.) a través de la lectura en veu alta. I, per descomptat, el que resulta fonamental per aprendre a llegir és fomentar l’interès per la literatura.

Si t’ha interessat aquesta entrevista a Daniel Willingham, no et perdis Charo Rueda: “La neurociència ens aporta informacions molt valuoses sobre l’aprenentatge” i Rafael Bisquerra: “L’educació de qualitat ha de partir del benestar de la comunitat educativa”.

Compartir: