Tots coneixem els beneficis que es deriven d’un bon hàbit lector però ningú neix amb una capacitat innata per desenvolupar-lo. Així doncs, el com fomentar la lectura recau sobre les famílies i les escoles però, eduquem amb l’exemple? Com motivem als nens i joves a llegir? És necessari obligar-los a llegir llibre que no volen? Com evaluem la comprensió lectora? Aquestes són algunes de les preguntes que ens sorgeixen quan pensem en l’animació a la lectura i per això hem demanat a tres experts que ens resolguin algunes d’elles:

Elisa Yuste

Elisa Yuste

Consultora especialitzada en l’impacte de la tecnologia en la pràctica i la promoció de la lectura i en les aplicacions de les tecnologies d’última generació en entorns culturals i educatius.

En el foment de la lectura, com en el qualsevol altra activitat complexa, no hi ha fórmules infal·libles. En la majoria de les situacions, es tracta d’una qüestió d’assaig i error fins a donar amb una solució per a cada cas. El que sí que cal fer, òbviament, és provar. Si bé no hi ha un patró consensuat, sí que hi ha aspectes clau que hem de tenir molt presents:

  • El primer és el coneixement dels lectors, coneixem bé el perfil lector dels nostres alumnes? Si llegeixen o no, per què llegeixen, què llegeixen, com llegeixen, quan llegeixen… són algunes de les preguntes per a les quals hem de trobar resposta a fi de poder realitzar una selecció adequada de materials de lectura.
  • I aquest seria el segon aspecte que hem d’abordar. Hi ha una lectura per a cada lector sobre la qual podem començar a construir un itinerari enriquidor i profitós i hem de topar amb ella, atesa la qualitat i l’interès de l’àmplia i variada oferta de lectures de diferents tipologies, gèneres, formats i suports de la qual disposem. Coneixem bé l’oferta de lectures disponible per al públic infantil i juvenil?, hem de preguntar-nos. L’adequació d’una selecció de lectures és clau en el desenvolupament i resultats de qualsevol activitat centrada en com fomentar la lectura.
  • Si al coneixement dels lectors i de les lectures afegim una dimensió lúdica a les propostes que dissenyem com a factor d’atracció, i el treball en grup o la lectura compartida entre iguals com a element d’ancoratge, estarem molt pròxims a aquest binomi perfecte del lector i la lectura en l’entorn escolar.

 

Javier Cortes de las Heras

Javier Cortés de las Heras

Doctor en Ciències de l’Educació. Orientador educatiu en un institut de secundària. Autor del blog Revoluacion.

Diria que no amb exàmens sobre un llibre. Ningú llegeix una novel·la per examinar-se d’ella, això només passa a l’escola. Maten la lectura amb aquesta pràctica.

Hi ha multitud d’activitats que presenten a la lectura com una activitat lúdica i/o social, compartida: tertúlies literàries, curtmetratges, dramatitzacions, creació d’audiollibres, crear un canal de booktubers, visites d’autors o de llocs… La creació de textos també ens predisposa a ser consumidors de lectura, un taller seria ideal.

Sense eliminar als clàssics, oferint diverses tipologies textuals i formats, treballant els processos de comprensió lectora de manera paral·lela, creant seguretat i augmentant aquesta competència en l’alumnat.

 

José Manuel Del Amo

José Manuel Del Amo

Professor titular de la Universitat d’Almeria. Especialista en LIJ i en lectura en l’era digital. Director del Grup consolidat de Recerca HUM-754 (estudis literaris i culturals).

L’abordatge de com fomentar la lectura en l’actualitat ha de partir necessàriament d’una reflexió sobre els canvis en les maneres, comportaments i hàbits lectors propiciats per la revolució tecnológica. Les recerques recents en aquest àmbit evidencien la creixent tendència dels joves a entrar en la cultura escrita a través de la pantalla digital (Chartier i Scolari, 2019: 90). Realitzen pràctiques lletrades (fanfics, booktubers, lectors beta…) que estan fora del circuit escolar.

Són, per consegüent, narratives deslocalitzades de l’escola (Lluch, 2013) amb una extraordinària potencialitat formativa. Aquest és el nou repte educatiu: analitzar els mecanismes de motivació cap a la participació i interacció en aquestes activitats de lectura i escriptura que es desenvolupen en escenaris virtuals amb la finalitat d’explorar la seva transposició a l’educació formal. 

Ara bé, centrant-nos en la pregunta formulada, hem d’enfocar la qüestió distingint entre lectura instrumental i lectura literària.

  • A la primera, ha de promoure’s un desenvolupament de la competència lectora que permeti transformar en coneixement la hiperinformació que flueix sense filtres a Internet (Millán, 2008: 19). Es tracta d’integrar en ella les competències informacional, digital i (trans)mediàtica per fer ciutadans capaços de participar activa i democràticament en la societat.
  • Pel que respecta a la segona, necessitem assumir un enfocament didàctic basat en:
  • a) el plaer de la lectura (i, per tant, la seva no obligatorietat).
  • b) la selecció d’un cànon de LIJ a partir dels gustos i interessos dels més joves.
  • c) la formació d’una competència literària que els permeti enfrontar-se progressivament a textos de mejor dificultat comprensiva i interpretativa.

 

A més de com fomentar la lectura, també et pot  interessar Decàleg per transmetre la passió per la lectura als teus alumnes o La importància de la lectura en el desenvolupament del pensament crític.

Compartir:
FacebookTwitterLinkedIn

Sense comentaris

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *