Ens passem el curs treballant mètodes i estratègies perquè els nostres alumnes aprenguin continguts i competències. No obstant això, poques vegades ens plantegem com ensenyar una cosa tan bàsica i imprescindible com pensar.
Josep Maria Puig
Catedràtic de Teoria de l’Educació de la Universitat de Barcelona
A pensar s’aprèn pensant. Per tant, es tracta d’oferir a l’alumnat nombroses ocasions d’exercir el pensament a propòsit de gairebé qualsevol cosa. Com tot el que requereix un “saber fer”, a pensar s’aprèn a través d’un exercici continuat que ens fa cada vegada més capaços i més destres.
Per aquest motiu el professorat ha de ser pacient i constant perquè no es pensa amb profunditat i esperit crític des del primer dia. És una competència que s’adquireix lentament.
Com hem dit s’aprèn a pensar pensant en múltiples situacions i sobre variades temàtiques. Per exemple, s’aprèn a pensar llegint i comentant un novel·la, s’aprèn a pensar discutint un dilema moral, s’aprèn a pensar resolent un problema matemàtic, s’aprèn a pensar solucionant un conflicte durant una assemblea de classe i s’aprèn a pensar quan en silenci reflexionem i dialoguem amb totes les idees que han arribat al nostre cap. I s’aprèn a pensar durant tota la vida, sempre queda espai de millora.
Gregorio Luri
Filòsof, professor i divulgador
La primera condició per a pensar bé és disposar d’un ampli vocabulari i ser rigorós amb la sintaxi i les connexions lògiques.
La segona condició és adaptar la forma de pensar a les exigències que ens imposa l’estructura de la cosa que volem pensar. Així com no es juga de la mateixa forma a futbol que als escacs, no es pensa igual en matemàtiques que en geografia. Per a pensar bé en aquestes matèries cal exercitar-se en la resolució dels seus problemes específics. Una assignatura no és una altra cosa que la realitat que només es fa visible quan es pensa d’una forma determinada. Hi ha realitats que, per exemple, només es mostren a la persona matemàticament competent.
La tercera condició és moral: cal evitar les formes de raonament incorrecte, les fal·làcies, i cal confiar més en les persones que coneixen la dimensió de la nostra ignorància millor que nosaltres mateixos.
Maria Rosa Buxarrais
Catedràtica de la Facultat d’Educació de la Universitat de Barcelona
En primer lloc, l’exemple que els adults proporcionem als nostres nens. Sabem que la major part de les conductes i els valors que aprenem, són fruit de l’observació de “referents” o “models” a imitar. Els valors són intangibles que es materialitzen en conductes.
En segon lloc, les oportunitats que s’ofereixen per a posar en pràctica aquests valors. Els valors s’aprenen vivint-los. Les situacions d’interacció entre iguals a les aules són una ocasió excel·lent per al seu aprenentatge.
També es requereix, en tercer lloc, pensar sobre les conductes que duem a terme fruit de l’observació i de les experiències viscudes a les aules. Per aquesta comesa, moments de reflexió individual i col·lectiva ens serviran per a culminar el procés d’interiorització d’aquests valors.
També et pot interessar La importancia de la lectura en el desenvolupament del pensament crític o 5 consells y 5 activitats per fomentar el pensament crític a l’aula.
