César Bona

És mestre i escriptor, llicenciat en Filologia Anglesa i Diplomat en Magisteri en llengua estrangera.

Gràcies als seus múltiples projectes vinculats a l’educació infantil ha rebut diversos premis, com el Magister d’Honor per la Plataforma de l’Escola Pública, el premi Crear-te del Ministeri de Cultura o la Creu José de Calasanz, màxima distinció en educació a la Comunitat d’Aragó. El 2015 va ser nominat juntament amb altres 50 candidats com un dels millors mestres del món segons el Global Teacher Prize. Entre molts dels seus llibres destaquen “La nova educació” (2015), “Les escoles que canvien el món” (2016) i “Humanitzar l’educació” escrit més recentment.

Dius que les escoles han d’educar en valors i dotar als nens i nenes d’eines que els facin créixer com a persones. Com ha de plantejar-se aquest tipus d’educació?

En la nostra societat tendim a educar com vam ser educats i considero que hem de fer un canvi de mentalitat. Si mirem una mica enrere, durant la pandèmia, ens adonem que la solidaritat i la salut, per exemple, han salvat milers de vides. Així mateix, la creativitat i la capacitat d’adaptació també han contribuït al fet que molts negocis poguessin sobreviure. La crisi sanitària hauria de servir-nos per prendre consciència de les coses que són realment importants per a l’ésser humà i, per tant, les que hem d’incloure a les escoles.

Quins canvis haurien de produir-se a l’escola actual?

Per poder fer canvis en educació, primer hauríem de parlar dels canvis que han de produir-se en la societat. L’escola no pot modificar-se si la societat no dona suport al canvi. Aspectes com l’escolta o la participació han de potenciar-se. Hem de donar-li més pes a la part mental i social que la que se li ha donat fins ara. Tot això ha d’ajudar-nos a realitzar una reestructuració, que ens permeti potenciar la convivència.

I la tecnologia… Quin paper ha de jugar?

La tecnologia ha d’estar al servei de l’objectiu que persegueix l’educació. És a dir, és una eina que ens ha d’ajudar a millorar la relació que tenim amb nosaltres mateixos, amb les persones que ens envolten i amb el món exterior. Ha de servir de pont entre els uns i els altres, i eliminar les barreres i dificultats que s’interposen en el camí.

Malgrat això, la pròpia tecnologia de vegades es converteix en un obstacle…

Encara que sembla una paradoxa, a vegades pot convertir-se en un obstacle. Moltes vegades estem mirant el telèfon quan ens trobem envoltats d’amics i família. No obstant això, només són matisos que hem de perfeccionar, perquè la tecnologia en si suma molt més que resta i hem de continuar aprenent a utilitzar-la com un recurs molt útil per connectar-nos els uns amb els altres.

Un altre dels aspectes transcendents, la motivació. Com la podem traslladar a l’aula?

La paraula motivació sempre ha d’anar acompanyada del que sent i el que vol un mateix. El repte que tenim a l’aula és el d’escoltar i conèixer què és el que li motiva a cada alumne. Recordo que una vegada, una mare d’una estudiant  va venir a parlar amb mi, i em va preguntar què podia fer perquè a la seva filla de 16 anys li interessin determinades coses. Aquella pregunta la vaig interpretar de manera una mica diferent, ja que el que en realitat m’estava demanant era: què puc fer perquè a la meva filla li interessin les coses que a mi m’interessen? Possiblement, el punt de partida és erroni, ja que tots tenim els nostres propis interessos i la clau està en saber escoltar les persones que ens envolten. D’aquesta manera començarem a connectar i a entendre els seus interessos i, llavors, tot fluirà més fàcilment.

Durant la teva etapa a l’aula, quin ha estat el projecte que ha tingut més èxit i amb el qual consideres que els alumnes han tret un major profit?

Recordo una vegada que vaig tenir un grup a classe que no es parlaven entre ells i em semblava que, abans d’ensenyar qualsevol assignatura, hi havia temes més importants a resoldre. Per a mi, la convivència és un factor imprescindible en una aula i sense ella perd sentit tota la resta. Així que, vaig decidir fer una peli de cinema mut, on els nens enemistats eren els protagonistes. Mitjançant aquesta activitat vam començar a parlar de les emocions i de com es sentien i vam aconseguir que, a partir de llavors, milloressin la seva relació.

En el teu últim llibre “Humanitzar l’educació”, parles sobre com la crisi sanitària va posar al descobert la realitat del sistema educatiu. Quins efectes consideres que va tenir sobre l’alumnat?

Com sabem, la pandèmia ha dificultat els nivells de socialització i contacte amb l’exterior, independentment de l’edat. No obstant això, per als nens ha suposat un problema encara més gran. Hem de tenir en compte que un nen de 4 anys ha passat la meitat de la seva vida sense relacionar-se i un de 8 una quarta part de la seva existència. Això és terrible. Actualment, estem patint les conseqüències d’aquesta falta de relacions socials que va provocar el confinament i, per això, és molt important que les escoles posin l’accent en promoure la socialització i l’estabilitat emocional dels seus alumnes.

Si poguessis retrocedir en el temps quin consell haguessis donat a les escoles?

No puc donar cap consell, perquè crec que ho vam fer el millor que vam saber. Els docents van fer tot el que era a les seves mans perquè l’educació arribés a casa de tots els alumnes. En aquest sentit, la tecnologia va ajudar al fet que s’establissin connexions i comunicacions, tot i que evidentment mai van poder substituir una mirada o una abraçada. Com he comentat amb anterioritat, el context no era ni molt menys l’ideal, però com mal menor, la tecnologia ens va permetre mantenir el contacte amb els nostres estudiants.

La pandèmia ha estat una gran oportunitat per replantejar l’educació. Creus que anem en el camí correcte?

No es pot generalitzar perquè depèn de molts factors. Per exemple, alguns docents estan fent grans esforços per reprendre i millorar l’educació que deixem abans del confinament mitjançant experiències meravelloses a l’aula. Però a les escoles, els resultats acadèmics continuen tenint molt pes, quan en realitat, el que considero realment important és enfocar-nos en la millora de l’individu i de les persones que l’envolten.

©Foto: Asís Ayerbe

Si t’ha semblat interessant, et convidem a llegir la nostra entrevista a Toni García Arias y a Maarit Rossi.   

Descubre aquí las novedades de Vicens Vives para el nuevo escenario educativo

Compartir: