Antonio Pérez Moreno és especialista a posar les noves tecnologies al servei de la docència. Exerceix de professor en l’IES Sierra Luna de Cádiz des de fa més de 15 anys, i també és reconegut pels seus vídeos en YouTube, que compten amb més de 100.000 subscriptors procedents de totes les parts del món, en els quals podem trobar contingut sobre matèries com a matemàtiques o física i química.

Guardonat amb diversos premis, va ser considerat com el millor professor d’educació secundària i batxillerat a Espanya per  Educa Abanca 2021.També ha estat finalista del Global Teacher Prize 2020, que ho va incloure entre els millors 50 docents del món..

Escucha la entrevista en nuestro podcast Esta Me La Sé:

La innovació és un dels teus signes distintius com a professor. Quan vas decidir posar-la al servei de l’aprenentatge?

Possiblement fa 10 anys o potser més. M’adonava que els alumnes no mostraven interès i veia classes en què la major part dels estudiants estaven perduts i mirant cap a l’infinit. Perceps que la metodologia que s’està utilitzant no aconsegueix motivar-los. Llavors cal canviar i aplicar altres mètodes d’ensenyament. 

Quin és el secret per generar interès en assignatures com a matemàtiques o física i química, que no acostumen a ser les més “populars”?

D’entrada, crec que la física, la química i les matemàtiques són les assignatures més interessants per estudiar, ja que tenen una gran varietat d’eines per enganxar a l’alumnat. El secret per a motivar-los és posar exemples del dia a dia. Recentment a classe, hem parlat del llançament del Starship, un esdeveniment que hem abordat durant una setmana per a explicar un concepte de física que és un moment lineal. Quan els estudiants comproven que el que s’ensenya s’utilitza per a una cosa tan increïble per a ells, com pot ser llançar una nau espacial, s’adonen que l’assignatura és molt interessant, just tot el contrari d’avorrida. 

Seguint aquesta línia, com és el dia a dia de les teves classes de matemàtiques o física i química? 

Acostumo a demanar una única tasca per a casa: han de veure un vídeo d’entre 5 i 15 minuts. En classe ens dediquem a resoldre dubtes, a fer exercicis o a xerrar sobre temes d’actualitat, normalment relacionats amb la física o les matemàtiques. D’aquesta manera i amb aquests processos de treball, li donem la volta a les metodologies tradicionals. 

Segons tenim entès, els teus estudiants acostumen a estar per sobre de la mitjana d’Andalusia en les notes de matemàtiques, física i química de selectivitat. Ho atribueixes precisament a la utilització d’eines innovadores? 

Recordo que quan vaig començar amb aquestes metodologies, sobretot amb els alumnes de segon de batxillerat, tenia dubtes sobre si aquesta manera d’aprendre els podria arribar a perjudicar a la selectivitat. Llavors, durant els dos primers anys vaig comparar les notes que treien els meus alumnes amb la mitjana i, la veritat, és que estaven per damunt. Aquesta realitat em va servir per constatar que el canvi de metodologia realment funcionava. També vaig observar el grau de motivació, i el dia a dia a l’aula, i em vaig adonar que eren aspectes que també creixien. Pot ser que aquestes bones notes en algun grup no es compleixin, però en conjunt, l’experiència m’ha demostrat que amb la metodologia que aplico els resultats són millors. 

La innovació la poses també en pràctica a l’hora d’avaluar? 

Normalment el que faig és dividir l’avaluació en tres notes. La primera surt de fer petits exàmens al llarg del curs, i pot suposar un percentatge que, depenent del nivell del grup, pot estar entre el 60%, 70% de la nota. Després fem un projecte de ciències amb experiments, en el qual apliquem un mètode d’aprenentatge en què els estudiants han de realitzar tot el procés, des d’informar-se fins a buscar els materials, que intentem que siguin reutilitzats. També han de dur a terme l’experiment, gravar-lo i explicar-lo en un vídeo editat, que pugen al canal de YouTube “Ciencia Solidaria”. Aquest projecte sol suposar entorn del 20 o 25% de la qualificació. Finalment, atorgo un 10% al treball diari a classe, en el qual valoro aspectes com que participin o que siguin capaços de resoldre ells mateixos els seus dubtes. En definitiva, aplico una part d’avaluació més tradicional, com serien els exàmens, combinada amb una altra més innovadora, com els projectes de ciència i les activitats que fem a l’aula.

Aquestes metodologies, que són molt ben rebudes pels estudiants, sabem que a vegades són criticades per alguns pares i mares. Com els expliques que les teves classes són adequades? 

Els pares i mares dels meus alumnes van estudiar amb classes magistrals i metodologies tradicionals. Quan en els primers dies del curs els seus fills arriben a casa i els comenten, “el meu mestre de física no explica res’’, és veritat que algunes famílies senten una certa inquietud, perquè un professor que no explica és una cosa molt rara. Fins i tot han vingut a veure’m i m’han arribat a dir, ‘’faci vostè el favor d’explicar com Déu mana’’ o si no el nen no aprendrà res. Però quan fan els primers exàmens i tenen les primeres notes i veuen que els alumnes dediquen moltes hores a la meva matèria i que estan motivats, les crítiques desapareixen.

Què són per a tu les metodologies inclusives i com les defineixes? 

Les metodologies inclusives s’entenen millor si em refereixo a les que no són inclusives. Per exemple, quan en un curs de 3r de l’ESO tens una nena o un nen amb dislèxia o algun problema d’aprenentatge i apliques metodologies no inclusives, li has d’elaborar un material específic. Tanmateix, quan apliquem metodologies inclusives, que són precisament les que jo utilitzo, un mateix material serveix tant per a un alumne superdotat, per a un amb nivell mitjà, com per al que pot tenir problemes d’aprenentatge. T’adones que al final, tots aconsegueixen el mateix nivell i s’equipara el que han d’entendre sobre la matèria i això és, precisament, el que hem de perseguir amb les metodologies inclusives.

Com les apliques? 

Per a la teoria va aplicar l’aula invertida, el “Flipped Classroom” i els hi dic, demà heu d’haver vist aquest vídeo. Enguany, tinc a un alumne que té altes capacitats i crec que ni veu el vídeo, només amb la introducció ja ho sap tot. Però en aquesta mateixa classe hi ha un estudiant que és dislèxic i, aquest nen, probablement ha de veure el vídeo més de cinc vegades, perquè amb una sola vegada no podrà entendre-ho. A través de les xarxes socials em pregunta dubtes i si estic davant de l’ordinador li responc. L’endemà, a classe, aconseguim que tant l’alumne que destaca per les seves altes capacitats com el que té algun problema d’aprenentatge hagin anivellat els seus coneixements. A més, tots dos aproven, òbviament no trauran una matrícula d’honor els dos, però les diferències minven i tots es senten part de l’aula, perquè no has donat un material específic per a aquesta persona amb problemes. Cadascun aprèn al seu ritme, i aquí està la clau. 

Apostes per l’autonomia i la llibertat en l’estudi, és una altra de les claus de tot aquest bon rendiment del parlem? 

Sí, és fonamental. En el moment en què una persona entra al mercat laboral pot pensar que ja ha acabat ‘’la seva etapa formativa’’, però això no és cert. Avui dia has de reciclar-te contínuament, perquè existeix molta mobilitat laboral i els treballs canvien d’un dia per a un altre, a causa de les noves tecnologies. Llavors, hem de preparar als estudiants i aportar-los eines per enfrontar-se a aquesta situació tan canviant. Per això, hem d’incentivar la seva autonomia, i que siguin capaces d’aprendre per si mateixos. És a dir, aprendre a aprendre. 

Les classes de tota la vida no compleixen amb aquest objectiu?

Quan dones una classe magistral, pots arribar a ser un gran comunicador i fins i tot podries tenir un programa de televisió sent un bon professor. Però només amb això no n’hi ha prou, necessites adaptar-te als temps de cada alumne amb mètodes com l’Aula Invertida o l’aprenentatge cooperatiu. Amb la formació tradicional el professor és el centre de l’aprenentatge i l’alumne és només el receptor d’aquests continguts. Sota aquesta fórmula pots estar tallant la possibilitat que l’alumne aprengui de manera autònoma. En el projecte de ciències que he esmentat anteriorment, els meus alumnes tenen total llibertat per triar el que volen fer, fins i tot encara que sigui d’una altra matèria com a biologia, robòtica o genètica, allò que ells triïn em sembla perfecte. D’aquesta manera, treballen amb un tema que els agrada, la qual cosa incrementa exponencialment les possibilitats de fer-ho bé, perquè ja estan enganxats.

Canviant de tema, com veus el contingut dels Youtubers que estan fets per persones que no són pròpiament docents? 

Si el contingut està ben fet i s’és un bon comunicador, em sembla genial. Hi ha moltes persones que no són docents i tenen un canal de YouTube amb vídeos increïbles, de fet, jo utilitzo molts en les meves classes. És una eina més que tenim al nostre abast que, a més, hem d’utilitzar. També imparteixo formació per a professors i els hi explico que elaboro el meu propi material en el canal ‘’Antonio Profe’’ i que tinc 700 vídeos. És un treball brutal, no sé si m’hagués ficat en això si hagués sabut el que significava, però cal tenir en compte que no cal preparar tot el material, simplement el pots buscar a Internet i recollir-lo a l’aula.

Per acabar, ens podries donar un consell perquè els docents puguin connectar amb els seus alumnes?

Ho tinc molt clar, que abandonin la classe magistral, si bé no del tot, que no sigui la metodologia principal. Si ets un gran comunicador no tindràs problemes, però no hi ha tants bons comunicadors i no és senzill connectar i motivar als estudiants. Cal provar altres metodologies. És veritat que al principi això pot resultar una mica tediós, perquè implica molt més treball per part del docent, però que provin i no tinguin por. Quan es fa amb ganes i il·lusió, els nens aprendran més i, una vegada fet aquest primer esforç, tot serà més còmode.

Compartir: