Andreas Schleicher

Entrevistem Andreas Schleicher, investigador alemany que des de 2012 és director d’Educació de l’OCDE (Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmics). És coordinador de l’informe PISA (Programme for International Student Assessment), un estudi realitzat per l’OCDE a nivell mundial que avalua el rendiment acadèmic dels alumnes en relació amb les àrees de matemàtiques, ciència i lectura. També ha rebut diferents reconeixements per la sev tasca en matèria d’educació, com el premi Bruce Choppin (1993) o el Theodor Heuss (2003). L’any 2006 va ser nombrat Professor Honorari a la Universitat de Heidelberg.

Andreas Schleicher, també conegut a Alemanya com a Mr. Pisa, va explicar en una entrevista a Deutschlandfunk que el seu mestre de primària de l’escola estatal el va qualificar com a “No apte” per estudiar secundària. El seu pare, professor de pedagogia, no va estar-hi d’acord, i va decidir apuntar-lo a una escola Waldorf. La decisió es va mostrar encertada: Schleicher no només va aconseguir els millors resultats a l’escola, sinó que uns anys més tard va guanyar un premi especial al prestigiós concurs ‘Jugend Forchst’ (“La juventut investiga”) pel desenvolupament, juntament amb el seu cosí, d’un programa de reconeixement de veu. Aquesta experiència li va mostrar a Andreas Schleicher la importància de no tancar les portes de l’escola a cap estudiant, perquè ningú pot saber del cert tot el potencial que s’amaga dins cadascun d’ells.

Va estudiar física i després matemàtiques, i al final va decidir orientar-se cap al món de l’educació. Per què va fer aquest canvi?

Quan era jove vaig ser durant dos anys en una escola especial per a nens desfavorits i vulnerables, un treball que vaig realitzar en substitució del servei militar. L’experiència em va servir per a adonar-me de la transcendència de l’educació i em va ajudar a orientar la meva carrera professional cap a l’ensenyament.

Quins creu que són els reptes actuals de l’educació?

Existeixen múltiples desafiaments. Vivim en un món en el qual les coses que són fàcils d’ensenyar i provar també s’han tornat senzilles de digitalitzar i automatitzar. Actualment, el repte és fer de la docència una professió de coneixement avançat, en la qual els professionals puguin desenvolupar les seves funcions amb un alt nivell d’autonomia i que, al mateix temps, pugui exercir-se en un entorn col·laboratiu. Aquest repte requereix un enfocament de l’aprenentatge i l’ensenyament molt diferent a l’actual.

Què cal fer per a aconseguir-ho?

En l’era de la intel·ligència artificial hem de pensar molt més en el que ens fa humans. En certa manera, el futur de l’educació consisteix en aparellar la intel·ligència artificial de les computadores amb les capacitats cognitives, socials i emocionals dels humans. Per descomptat, el coneixement sempre continuarà sent important, però el món ja no ens recompensa només pel que sabem.  Google ho sap tot, però és important actuar sobre la base del que podem fer amb el nostre coneixement i aplicar-lo de manera creativa, per a adaptar-nos a situacions noves. Els sistemes escolars moderns han de transformar l’organització del treball perquè els entorns col·laboratius reemplacin les formes burocràtiques i administratives de gestió. En el passat, es tractava de transmetre saviesa; en el futur, ens hem de centrar en la saviesa que podem generar com a usuaris.

Com poden beneficiar-se les escoles dels avanços tecnològics?

Fins fa relativament poc temps, les escoles eren com a illes allunyades de la tecnologia, centrades en aplicar pràctiques educatives convencionals, en lloc de transformar-les. Per part seva, els estudiants sempre anaven un pas per davant en l’adopció de la tecnologia, però en el futur, els col·legis han d’utilitzar el seu potencial per a transformar l’aprenentatge i connectar amb els seus alumnes de manera innovadora.

Quin creu vostè que és el rol dels mestres davant aquests nous escenaris?

Els professors que han centrat les seves carreres únicament en la transmissió de coneixement s’enfronten a un destí semblant al dels conductors de camions en un món amb vehicles automatitzats. Està sorgint una nova modalitat d’educadors, les funcions dels quals consisteixen a fer costat als estudiants al llarg de la vida, treballar com a co-creadors d’entorns d’aprenentatge i actuar com a entrenadors, facilitadors, mentors i avaluadors.

La situació provocada arran de la pandèmia ha obligat a canviar el model educatiu, Com creu que afecta al rendiment dels alumnes?

Per als estudiants amb facilitat per a l’aprenentatge, que gaudeixen aprenent i han trobat el seu camí amb la utilització de recursos digitals, l’experiència pot haver estat alliberadora i emocionant. Però per a aquells que necessitaven constantment del suport dels seus mestres i que no disposaven d’un ecosistema de reforç al seu voltant, en el qual també incloc als pares, ha suposat un pas enrere. Per tant, aquesta crisi ha posat de manifest les nombroses deficiències i desigualtats que existeixen en educació.

L’informe PISA es va crear amb la finalitat d’avaluar els coneixements i habilitats  dels estudiants en diferents països. Com evolucionarà l’informe amb els nous escenaris?

Existeix un intens debat entre els països que participen en PISA, tant a nivell polític com tècnic, sobre fins a quin punt l’informe ha d’evolucionar. Alguns argumenten que si l’objectiu és mesurar el progrés i els canvis educatius, s’ha de partir sempre dels mateixos paràmetres. Però PISA ha pres un rumb diferent, i si no evolucionem, correm el risc de continuar avaluant als estudiants pel que es va considerar important en el passat, en lloc de mesurar-los en funció del que necessiten per a prosperar en els seus estudis en el futur. A més, a mesura que continua augmentant el nombre de països que s’uneixen a PISA, també s’ha fet evident que el disseny ha d’adaptar-se a un conjunt més divers de participants, perquè sigui capaç de tenir en compte la realitat educativa dels països menys desenvolupats.

Podria mencionar-nos alguns possibles canvis o novetats?

Hem començat a implementar instruments de codi obert perquè les escoles els puguin utilitzar per a desenvolupar els seus propis sistemes de puntuació. També, i amb l’objectiu que PISA pugui ser més rellevant per a països menys desenvolupats, estem treballant amb noves eines capaces de mesurar les capacitats dels estudiants, revisar el context d’aprenentatge o abordar els desafiaments financers i tècnics d’alguns centres educatius.

Enguany, l’informe PISA ha incorporat per primera vegada la valoració d’habilitats relacionades amb la convivència, la tolerància i la igualtat. Per què van decidir incorporar aquests nous paràmetres d’anàlisis?

Les escoles han d’ajudar els estudiants a aprendre a ser autònoms, a desenvolupar un pensament crític i una identitat que sigui conscient del pluralisme del nostre planeta. A la feina, a la llar o en la comunitat, les persones necessiten entendre com viuen i pensen els altres i les diferències entre cultures i tradicions que existeixen en el món. Aquestes consideracions han portat PISA a incloure la “competència global” en les seves avaluacions triennals.

Per què existeix tanta diferència en els resultats entre països en l’estudi PISA?

La bona notícia és que el nostre coneixement sobre allò que funciona en educació ha millorat enormement. El primer que vaig aprendre és que els països que obtenen millors puntuacions han fet entendre als seus ciutadans el valor de l’educació. Un altre element molt important és la profunda creença en què tots els estudiants poden aprendre. En alguns sistemes educatius els alumnes se segreguen en edats primerenques, la qual cosa reforça la noció que només alguns nens o nenes poden arribar a tenir èxit. Per contra, en països com Estònia, el Canadà, Finlàndia o el Japó els pares i mestres creuen que tots els estudiants poden aconseguir alts estàndards i, aquesta confiança es manifesta en el comportament d’alumnes i professors. S’han adonat que estudiants no especialment brillants a nivell acadèmic poden arribar a desenvolupar talents extraordinaris.

Quines característiques tenen els millors sistemes educatius?

Tenen en comú que seleccionen i eduquen acuradament el seu personal docent i els proporcionen un entorn perquè treballin conjuntament i es desenvolupin. Els encoratgen a ser innovadors, a millorar el seu propi acompliment i el dels seus col·legues, i a buscar un creixement professional per a aconseguir millors pràctiques. En aquests casos, l’èmfasi no es posa a mirar cap a l’interior del sistema escolar: incideix en la cultura de la col·laboració i en establir sòlides xarxes d’innovació. Tot això comporta un millor acompliment i una educació d’alta qualitat en tot el sistema, de tal manera que els estudiants es beneficien de l’excel·lència de l’ensenyament.

Si t’ha interessat aquesta entrevista a Andreas Schleicher, segurament t’interessaran també aquestes entrades: John Hattie: “El pensament avaluatiu condueix a l’adaptació i a l’ensenyament diferenciat” i Charo Rueda: “La neurociència ens aporta informacions molt valuoses sobre l’aprenentatge”

Compartir: