Avui és el Dia Internacional de Commemoració de les Víctimes de l’Holocaust. No és senzill de tractar-ho a l’aula; malgrat tot, l’educació té un paper crucial, com sosté la UNESCO, contra la propagació d’ideologies d’odi i discriminació.
Per què estudiar-ho i què ha de fer el món educatiu davant d’un fenomen així? El filòsof alemany Theodor W. Adorno, que a més de patir-ho com a jueu exiliat es va ocupar de pensar-lo, ho va explicar en una conferència difosa per la ràdio de Hesse el 1966:
“Quan parlo de l’educació després d’Auschwitz, incloc dues esferes: en primer lloc, educació en la infància, sobretot en la primera; després, il·lustració general que estableixi un clima espiritual, cultural i social que no admeti la repetició d’Auschwitz”.
Ell estava convençut que hi ha un aspecte social, però també un aspecte psicològic, que condueix a la reaparició de fenòmens com l’Holocaust. És en aquest segon aspecte on l’aula pot fer un treball essencial.
Una aula on la reflexió crítica del passat i el present sigui la norma, i on aquesta norma s’encarni en les relacions humanes que s’estableixen en ella, fomentant l’autodeterminació i una consciència moral lliure que neixi del pensament crític.
Això vol dir que és necessari, però no és suficient conèixer la història per tal de no repetir-la. Cada etapa educativa requereix un tractament diferent de la qüestió; precisament per això Adorno parlava d’aquestes dues esferes.
Des de la primera infància fins a l’educació universitària, l’educació ha d’apuntar tant a conèixer els fets, com les condicions que van fer possible l’Holocaust. Ser conscients d’això ja és posar una primera pedra perquè no es repeteixi mai.
5 recursos per parlar de l’Holocaust a l’aula
Per acostar-te eines i propostes que et puguin donar idees, hem seleccionat diferents recursos per tractar l’Holocaust a l’aula, que abasten diferents etapes educatives.
- Recursos audiovisuals
En els últims anys s’han produït documentals de qualitat com The Number On Great Grandpa’s Arm, però també hi ha curts en obert que poden servir com a detonants per a la reflexió i el diàleg, com Jude de Pablo Miralles.
- Projecte de recerca
Tot aplicant un enfocament d’ABP (Aprenentatge Basat en Projectes) es pot preparar un projecte motivador per als estudiants, planificant materials, divisió de tasques i passos a seguir. A la web del Museu de l’Holocaust de Washington trobaràs recursos per poder començar a treballar.
- Materials per al diàleg
El diàleg raonat en classe és una excel·lent manera de pensar l’Holocaust entre tots, i posar en pràctica aquesta educació de la qual parlava Adorn perquè no es repeteixi. Pot ser un colofó als projectes de recerca en grup, o pots inspirar-te en materials com aquest.
- Dinàmiques i Role-Playing
Aquesta sol ser una manera motivadora d’involucrar als alumnes i fins i tot pot ser un pas previ al diàleg. Per exemple, els alumnes poden posar-se en el paper d’un periodista que ha de contar el que ha vist, procurant evitar identificacions superficials i contraproduents amb víctimes i victimaris.
En un acostament més profund, i en relació amb aquesta segona esfera d’Adorn de la qual parlàvem, es podria aplicar a l’Holocaust una dinàmica de grup -quan la situació ens ho permeti- com la del cabdell de llana, on cada interlocutor proposi un valor perquè no es repeteixi.
- Literatura
La lectura és el camí més íntim per interioritzar la memòria dels fets i la consciència moral perquè no es repeteixin. En el cas de l’Holocaust hi ha molta literatura, però és important triar bé el material.
Les nostres propostes faciliten això tan difícil que assenyalàvem al principi: tractar l’Holocaust a l’aula en diferents etapes educatives.
Anna Frank. La memòria de l’Holocaust
Una biografia novel·lada a partir del diari d’Anna Frank, acompanyat d’un detallat relat històric del poble jueu. Aquesta és la proposta de la Col·lecció Cucanya Biografies, que inclou material complementari amb activitats per treballar a l’aula.
També disponible en versió digital dins del Pla Lector Digital.
L’autobiografia de Joseph Joffo -el nen que va escapar de l’ocupació nazi a França- ofereix una mirada infantil de l’Holocaust, amb trets fins i tot humorístics. En suma, un apassionant viatge iniciàtic en una edició amb activitats i documents per entendre el context històric.
Quina és la teva proposta per a tracta l’Holocaust a l’aula? T’animem a que la comparteixis amb nosaltres i amb la comunitat educativa.
Si t’ha resultat interessant t’agradarà Ana Frank: el testimoni que manté viva la memòria de l’Holocaust o 10 llibres per a aprendre Història.
Sense comentaris