Els models tradicionals se centraven en l’aprenentatge i, per mi, l’escola és una institució que ha estat concebuda perquè els joves, que en el futur estaran al capdavant de la societat, puguin aprendre. El que m’agrada de l’escola tradicional és que està enfocada precisament a l’aprenentatge, a diferència dels mètodes actuals que han perdut part d’aquest focus.

Quines són les principals diferències entre l’escola tradicional i l’escola actual?

L’escola tradicional té com a objectiu aconseguir que l’alumne adquireixi coneixement. Quan parlem de l’escola d’abans, ens referim a institucions educatives que posen el focus al temari, la preparació de les classes o els cursos. Mentre que, actualment, aspectes socials com la manera en què se sent l’alumne o la relació que té amb els seus companys i professors, ocupen un paper molt més important. Aquesta és la principal diferència, a l’escola actual prevalen aquests aspectes i, moltes vegades, releguen a un segon pla l’obtenció de coneixement.

Considera que això és un desavantatge a l’hora d’aprendre?

Sí, clarament, perquè si es perd l’enfocament tot comença a desdibuixar-se. No dic que la nova escola ho faci tot malament, però s’ha allunyat una mica de la seva autèntica missió. El primer desavantatge que podem observar és que, actualment, es poden superar els cursos sense un alt nivell d’aprenentatge. Si comparem el coneixement que adquirien els estudiants en altres èpoques, ens adonarem que, a l’escola tradicional, l’aprenentatge era superior que el que s’obté amb els models d’avui dia. Des del meu punt de vista, aquesta realitat provoca que els joves estiguin en clar desavantatge respecte  als estudiants d’anteriors generacions.

Què podrien fer les escoles per evitar aquesta deficiència d’aprenentatge?

Principalment, modificar la metodologia, enfocant-se més cap al coneixement. Això no vol dir que les escoles hagin de ser avorrides, sinó que la seva missió ha de canviar. Existeixen centres educatius que es continuen enfocant en l’aprenentatge  i que aconsegueixen rendiments molt elevats i on els seus alumnes es troben molt satisfets.

Quin seria el model d’escola ideal?

Considero que no ha d’existir un únic model. L’ideal seria que hi hagués escoles diferents per adaptar-se als alumnes, perquè les persones som diferents. Hi ha alumnes que necessiten ritmes de treball més lents, en canvi, uns altres, poden adaptar-se a un major nivell d’exigència. Així mateix, els estudiants tenen una gran varietat d’interessos, alguns poden decantar-se per l’art i, uns altres, per l’esport. És essencial que existeixin escoles especialitzades en esport, matemàtiques o llengües, per exemple.  I no sols ha d’haver-hi col·legis que es distingeixen en funció del pes del contingut que imparteixen, també ha d’haver-hi diferències pel que fa a metodologies d’aprenentatge, ja que segurament hi ha models que convenen més a uns joves que a uns altres. Per resumir, defenso que hi hagi escoles diferents per adaptar-se i donar la millor resposta a les diferents necessitats dels estudiants.

Si parlem de tecnologia, considera que és beneficiosa pels estudiants?

La tecnologia és una eina que ens fa la vida més fàcil, però si no tens una bona base, no et pot servir com a eina  complementària. Pels estudiants pot ser molt útil, sempre que hi hagi un coneixement previ, perquè si no, la seva funció és ineficaç.

Per què deurien els alumnes memoritzar si tenen totes les respostes a internet?

Es necessita utilitzar la memòria i el coneixement per moltes raons. Si un estudiant no memoritza, no podrà utilitzar de manera eficaç un ordinador. Per exemple, si volen comprovar una dada, han de saber què és el que volen buscar per aconseguir una resposta adequada. Memoritzar informació sobre la cultura general d’un país és molt necessari perquè un alumne es pugui familiaritzar amb el seu entorn i pugui associar coneixements.

Llavors… Recomana incorporar la tecnologia a les escoles?

Diria que no és una prioritat. No hauria de preocupar-nos en excés, perquè el realment important és que l’escola aporti els coneixements generals que qualsevol estudiant necessita. Avui dia és molt més fàcil aprendre a utilitzar la tecnologia, que aprendre sobre història, geografia o vocabulari. Si tenim els coneixements adequats sobre una llengua, podrem treure-li un major rendiment a les cerques que realitzem amb un ordinador, d’aquí ve que sigui tan important l’aprenentatge.

Durant la pandèmia, la tecnologia ha estat fonamental per connectar-nos i poder dur a terme les classes. Considera que s’ha fet un bon ús d’ella?

D’una banda, considero que ha estat una bona eina per connectar alumne i escola i, encara que la situació no era la més idònia, resultava l’única manera que els estudiants poguessin continuar mantenint el contacte amb l’escola. En aquest sentit, les pantalles han ajudat al fet que no es perdi la connexió entre professors i estudiants. No obstant això, no tot depèn de la tecnologia, sinó de la metodologia que té l’escola i si utilitza bons llibres de text o si els alumnes tenen un bon ritme d’estudi. Si és així, resulta molt més senzill avançar a casa. Els mesos de quarantena, no han estat unes vacances, i això és el que se li havia de transmetre als estudiants.

En aquesta etapa totes les escoles van haver d’adaptar-se a la nova situació? Com hagués encaixat la metodologia d’aprenentatge que defensa?

Depèn molt de cada cas i de l’enfocament que li vol donar una escola  a l’educació. Particularment, hauria posat encara més èmfasi a la lectura, ja que considero que sempre  és una excel·lent eina per aprendre. Si els estudiants haguessin llegit molt a casa, podrien haver mantingut un excel·lent ritme de desenvolupament, encara que no haguessin après exactament el mateix que en una classe normal.

A més de la reflexió sobre el model educatiu ideal que ens planteja Inger Enkvist, també et poden interessar les entrevistes a Yong Zhao: “Les escoles tradicionals no han prestat suficient atenció a la creativitat” o a Stephen Downes: “Les escoles que han pogut emprar la tecnologia productivament, s’han transformat”.