William Dylan

William Dylan és pedagog i professor emèrit de l’Institut d’Educació de la Universitat de Londres. Ha focalitzat els seus treballs de recerca en l’avaluació formativa. Durant la seva carrera acadèmica ha escrit diversos capítols, articles i llibres, entre ells, Inside the Black Box, una revisió de la recerca realitzada juntament amb Paul Black el 1998, sobre avaluació formativa, del qual han venut més de 100.000 exemplars.

De la seva etapa escolar, William Dylan recorda que un dels seus mestres va organitzar una espècie de gimnàs dins del col·legi i que, malgrat que a ell no li agradava molt l’esport, va decidir unir-se als entrenaments, perquè l’esbarjo era molt llarg i el professor que promovia l’activitat li queia molt bé. Va estar aixecant pesos durant diversos anys, una hora tots els dies i quan va voler adonar-se, era més fort i àgil que la resta dels seus companys, per la qual cosa va començar a jugar a rugbi i a practicar atletisme. Al cap de 40 anys, el van convidar a donar un discurs a la seva antiga escola en el marc d’una cerimònia de lliurament de premis, durant la qual va descobrir, amb emoció, que el saló en el qual es trobava havia estat batejat en honor al seu antic professor.

En què consisteix l’avaluació formativa?

És un tipus d’avaluació que no se centra únicament en mesurar i qualificar l’ensenyament, sinó que es focalitza en analitzar informació, per a conèixer els processos d’aprenentatge i els nivells d’avenços dels alumnes. Amb aquesta metodologia es valora des d’un primer moment el desenvolupament de competències, i permet que es puguin modificar algunes pràctiques educatives durant el curs.

Quin és el seu objectiu?

L’objectiu és que a les aules es reflecteixin els assoliments dels estudiants. Del que es tracta és que els resultats obtinguts puguin ser interpretats i utilitzats pels professors per a millorar la presa de decisions. Així mateix, amb l’avaluació formativa els docents compten amb un ventall més ampli de coneixement, amb la qual cosa poden guiar millor i adequar l’ensenyament de manera individualitzada, en funció dels diferents ritmes i necessitats de cadascun dels seus alumnes.

Quins avantatges aporta?

El  principal benefici és que podem observar detalladament els alumnes, amb la finalitat d’aconseguir un major rendiment. Actualment, aquest tipus d’avaluació és el millor model que tenim per a enriquir la capacitat d’estudi de l’alumnat, gràcies a què es té el control exacte de quant i a quina velocitat aprenen els estudiants, la qual cosa ens proporciona les eines adequades per treballar i prosperar.

Quines són les claus que la defineixen?

Destacaria cinc estratègies per a definir l’avaluació formativa. La primera, se centra en aclarir, compartir i comprendre les metodologies d’aprenentatge i els criteris que s’utilitzen. La segona, en obtenir alguna evidència de què s’estan adquirint coneixements. Seguidament, cal proporcionar un feedback als alumnes perquè puguin avançar. La quarta estratègia contempla activar els estudiants, de tal manera que, mitjançant els treballs en grup, obtinguin recursos i es retroalimentin entre ells. I, finalment, l‘avaluació formativa ha de facilitar que els estudiants siguin amos del seu propi aprenentatge i capaços de detectar els seus punts forts i febles.

Quins aspectes han de tenir en compte els professors per a aplicar aquest tipus d’avaluació?

Per a millorar aquest tipus d’avaluació és important que els professors siguin conscients que quan fan preguntes a un grup d’estudiants, únicament els més segurs de si mateixos s’atreviran a contestar dins de l’aula i que, possiblement, els més introvertits, quedaran en segon pla. En aquest sentit, han de tenir en compte que no es podran prendre decisions que englobin a tots els estudiants, ja que, si únicament intervenen alguns d’ells, les necessitats integrals d’aprenentatge no queden reflectides.

Com s’implementa en una aula?

Els professors sempre han utilitzat el que podem considerar “exàmens de comprensió” per tal de conèixer l’aprenentatge dels seus estudiants, però pensar que simplement amb això es pot aconseguir un procés d’avaluació no és correcte. El compromís amb l’avaluació formativa implica tenir un coneixement més ampli dels estudiants, perquè els mestres obtinguin la màxima informació de tot el grup. És important incorporar controls de coneixements profunds per tal d’aconseguir respostes que evidenciïn la comprensió del temari impartit. Treballar intensament amb els alumnes i les seves necessitats conduirà a prendre millors decisions i, per tant, a millorar l’aprenentatge.

Considera adequats els mètodes d’avaluació que s’estan aplicant actualment a les escoles?

Penso que no són els mètodes adequats. Qualsevol sistema d’avaluació sempre perjudica, en major o menor mesura, a algun estudiant. No hi ha un model perfecte, existeixen circumstàncies i contextos que poden afavorir més o menys l’aplicació d’una tècnica o una altra. No obstant això, el mètode d’avaluació ha d’estar equilibrat en funció de cinc principis bàsics.

A quins principis es refereix?

En primer lloc, a un principi distribuït, que ha d’estar enfocat al fet que la recopilació de les notes avaluatives estigui repartida al llarg del curs escolar, per a poder mesurar l’evolució de l’estudiant. D’altra banda, s’ha de contemplar un principi sinòptic, és a dir, l’ensenyament ha de ser clar, ràpid i resumit, per facilitar l’aprenentatge. El tercer principi ha de basarse-se en abordar un temari prou profund, per tal que es garanteixi un aprenentatge que cobreixi tots els aspectes essencials. A més, ha de ser manejable, perquè els recursos que s’apliquin siguin proporcionals als beneficis que generen. I, finalment, l’aprenentatge basat en la confiança, en què totes les parts implicades estiguin segures dels resultats que obtindran.

L’aprenentatge cooperatiu és una de les formes d’aprenentatge amb les quals ha treballat. Com el definiria?

L’aprenentatge en grup es pot definir com una situació en la qual els estudiants treballen junts i adquireixen coneixements. No obstant això, l’aprenentatge grupal efectiu és aquell en què cada membre del grup aprèn el que necessita aprendre. Basant-me en la recerca de Robert Slavin i els germans Johnson, considero que l’aprenentatge en grup es dona quan existeixen metes grupals, però quan també existeix una responsabilitat individual. La feina de cada persona ha de ser visible i quantificable per a la resta de l’equip. En altres paraules, hem de poder visualitzar si un estudiant no s’implica, ja que aquesta situació, pot repercutir negativament en la feina global.

La tecnologia pot jugar un paper important en l’aprenentatge?

Estic segur que la tecnologia ajudarà en un futur a estudiants i professors i facilitarà l’aprenentatge. Actualment és molt útil per a ensenyar a un nombre elevat d’estudiants que no caben en una mateixa aula o per a fer classes de manera remota. No obstant això, en algunes ocasions, la tecnologia tendeix a interposar-se en el camí de l’alumnat, descentrant-los del focus principal.

Finalment, vostè tracta habitualment sobre èxit escolar. Com podem promoure’l?

D’entrada, fomentant una cultura en la qual tots els professors estiguin d’acord en què han de millorar, no perquè no siguin prou bons, sinó perquè poden ser encara millors. I, en segon lloc, aconseguint que els docents comprenguin que han de centrar-se en canviar la seva manera d’ensenyar per tal que la seva pràctica tingui un major benefici en els seus estudiants, la qual cosa, segons la meva opinió, està directament relacionada amb implementar l’avaluació formativa a l’aula.

Si t’ha interessat aquesta entrevista a William Dylan, no et perdis les entrevistes Fernando Reimers: “Cal obrir les portes i finestres de l’escola al món”, Mariano Fernández Enguita: “La pandèmia ha posat l’escola davant del mirall” y Marie Duru-Bellat: “El sistema educatiu ha de contemplar la diversitat social i cultural de les aules”. 

Compartir: