Marie Duru-Bellat

Marie Duru-Bellat és una sociòloga i investigadora francesa especialitzada en educació. És doctora Honoris causa per la Universitat de Ginebra i la Universitat de Lieja. Els seus treballs tenen com a eix l’anàlisi de les desigualtats socials i de gènere en educació, centrant-se especialment en els valors i interessos del sistema educatiu francès.

Durant la seva infància, Marie Duru-Bellat recorda haver estudiat en una escola diferenciada, només per a noies. Considera que aquest model educatiu la va ajudar a centrar-se en els seus estudis i a estar allunyada d’altres distraccions pròpies de l’adolescència.

Què és per a vostè la desigualtat educativa?

Entenc la desigualtat educativa com aquella que només és beneficiosa per a una part dels estudiants, mentre que per a uns altres, pot resultar perjudicial. És a dir, aquella educació en què alguns nens i nenes descobreixen que a l’escola aprenen coses interessants, desenvolupen les seves capacitats i progressen, però en la qual també es donen casos d’alumnes, que se senten incapaços d’apreciar les assignatures i no progressen com els seus companys. Això fa que aquests últims se sentin diferents i que se’ls pugui arribar a posar “etiquetes” que els persegueixin durant molts anys.

L’educació actual promou aquest tipus de desigualtats?

El sistema escolar considera a tots els alumnes com a iguals. No obstant això, com apunten les teories educatives desenvolupades pels sociòlegs francesos Bourdieu i Passeron, “l’escola reprodueix la desigualtat i la dominació: la forma en la qual s’exerceix la transmissió cultural explica que determinats grups tinguin garantia d’èxit o fracàs.” Per tant, l’escola discrimina uns certs aspectes que en moltes ocasions són culturals, considerant com a universal la cultura dominant. Per aquesta raó, el sistema educatiu ha de contemplar la diversitat social i cultural dels nens i nenes que coincideixen a les aules, per tal de minimitzar les diferències que puguin existir entre els estudiants.

Quines són les desigualtats més habituals a les escoles?

Generalment la desigualtat més habitual té a veure amb la capacitat d’aprenentatge de cada alumne, que a més es pot accentuar a través del seu rendiment, que s’acaba reflectint en forma de notes. Així mateix, un altre factor de desigualtat el trobem en la disparitat de recursos i els diferents climes de treball que existeixen entre escoles.

Com haurien d’avaluar les escoles els seus estudiants per evitar desigualtats?

Les escoles no han de deixar d’avaluar, però hem de posar molta atenció en la manera en que ens comuniquem amb els alumnes, especialment amb aquells que poden estar estigmatitzats sota l’ombra del fracàs escolar. És fonamental saber transmetre determinats missatges, ja que l’estudiant no ha de tenir mai la sensació que és incapaç de desenvolupar una tasca de manera correcta. Cal evitar tot allò que no ajuda al progrés dels alumnes i que pot acabar provocant que alguns d’ells se sentin desmotivats per a aprendre.

I els professors què poden fer per a evitar-les?

Ells són una part fonamental per a evitar la desigualtat dins de l’escola. És molt important que aprenguin psicologia social i que prenguin consciència de la influència que poden arribar a exercir entre els seus alumnes, ja que per a la majoria d’ells són models a seguir.

La desigualtat escolar té relació amb l’educació que reben a casa els nens i nenes?

Efectivament. Sobretot pel que toca a l’estigma social i de gènere que tenen les diferents cultures. Els alumnes creixen en entorns desiguals i, per tant, l’educació que reben a les seves cases és diferent. Hi ha nens que aprenen a pensar ràpidament, tenen més ambicions, es comuniquen obertament amb els seus pares… En canvi, n’hi ha d’altres que no. Els nens i nenes viuen experiències oposades en els seus nuclis familiars, la qual cosa en alguns casos pot ser un avantatge i, en uns altres, un obstacle a l’escola.

Aquestes desigualtats es mostren per igual en tots els països?

És complicat generalitzar, ja que les realitats i contextos de cada país poden arribar a ser molt diferents. El que sí que és cert és que ens trobem amb exemples de països com el Canadà i el Japó, que ens demostren que, malgrat existir desigualtats socials entre els alumnes, els seus sistemes educatius són capaços d’equiparar, en gran manera, els resultats dels seus estudiants.

Com poden treballar conjuntament família i escola per a evitar desigualtats?

La funció de les famílies a casa és indispensable per als nens i nenes. És molt important que en la llar es fomenti la comunicació i el debat per minimitzar l’impacte de les desigualtats a l’escola. Promoure un equilibri entre família i col·legi és una de les claus per a evitar-les.

Durant la pandèmia s’han vist agreujades aquestes desigualtats?

Encara és molt aviat per a extreure conclusions significatives i parlar de l’augment de desigualtats durant la pandèmia, però és molt probable que sí. Sobretot en el cas dels estudiants més petits, que no han rebut molta ajuda a les seves cases, en comparació amb altres nens, de la seva mateixa edat, que sí han pogut ser atesos. No obstant això, encara que les desigualtats puguin haver-se vist intensificades pel confinament, la vida escolar és llarga i podem esperar que aquesta bretxa vagi minvant amb el pas dels anys, si les escoles posen de la seva part.

En el seu últim llibre, publicat amb François Dubet, parla que les desigualtats amenacen la cohesió social i la pròpia democràcia. A què es refereix?

En aquest treball apuntem que la desigualtat en l’educació pot ser perjudicial per a la societat, perquè els “menys educats” estan cada vegada més estigmatitzats, mentre que els “més ben educats” se senten més legitimats per a tenir accés a llocs socioeconòmics més elevats. Els primers difícilment intervenen en el debat social i polític, mentre que els que estan millor preparats, acaben conformant una classe social específica.

Si t’ha agradat aquesta entrevista a Marie Duru-Bellat, no et perdis Fernando Reimers: “Cal obrir les portes i finestres de l’escola al món” i Marta Comas: “De totes les institucions que existeixen, l’escola és la més igualadora”.

Compartir: