Durant els últims anys hem vist com l’atenció a la diversitat ha cobrat una importància molt rellevant a les aules, però sabem realment com tractar als nens i nenes amb Altes Capacitats? Sabem detectar-ho a temps per ajudar-los en el procés d’aprenentatge? Tres experts en la matèria ens donaran consells per poder atendre’ls adequadament.

María Sánchez

Docent de primària i universitat, especialista en Altes Capacitats, escriptora de llibres sobre Altes Capacitats i directora de www.correquevuelas.com

1. Mantenir un vincle emocional constant amb l’alumne d’alta capacitat. Necessiten saber que els seus professors estan al seu costat, que confien en ell i que poden comptar amb ells. Es tracta de nens amb una gran disincronia (diferent edat mental / edat emocional / edat motriu) que els genera molta dificultat d’ubicació a l’aula amb els seus iguals i amb els seus propis docents. És per aquesta raó que aquests nens necessiten sentir l’acompanyament dels seus docents i la seva connexió amb ells. En cas negatiu, desconnecten del ritme de l’aula i de la seva evolució acadèmica i es genera en ells un principi d’abandonament escolar i un futur fracàs escolar.

2. Proposar-los activitats amb un plantejament creatiu. Demanar un objectiu però sense definir la manera com realitzar-lo. Si volen que es faci una explicació sobre una etapa de la història l’alumnat pot usar eines 4.0., el vídeo i fer una exposició oral, un mapa conceptual… Permetre’ls que arribin al treball final mitjançant la via que ells hagin triat.

3. Proposar-los reptes a l’aula. Pot crear-se un racó de les idees, en el qual se’ls proposi que investiguin preguntes que siguin del seu interès. Amb aquestes respostes, es poden fer cartells per penjar a l’escola i compartir les seves curiositats amb l’alumnat i el personal docent. També se’ls pot proposar que setmanalment descobreixin alguna cosa i que cada mes gravin un vídeo amb l’après i s’inclogui en el blog del centre. En resum, activitats que siguin reptes per a ells i que no formin part del seu dia a dia acadèmic a l’escola.

Carmen Sanz Chacón

Directora de El mundo del Superdotado: https://www.elmundodelsuperdotado.com/

El més important per a un nen d’altes capacitats és ser identificat a temps per poder rebre l’educació especial que necessita.

Un nen superdotat amb vuit anys té una edat mental d’11 anys i no pot rebre la mateixa educació que els seus companys perquè acabarà avorrit i desmotivat, i possiblement amb fracàs escolar quan comenci l’Educació Secundària.

El meu primer consell per als professors és que es formin per a poder identificar aquests nens, per això des de la nostra fundació portem anys formant a professors amb els nostres congressos, com el que tenim previst per a l’11 i 12 de Desembre d’enguany.

El segon consell seria facilitar a aquests nens uns aprenentatges a l’altura de les seves capacitats i per això el més senzill i el més recomanat a nivell internacional és pujar-los de curs, un primer curs durant el primer cicle de primària i un altre curs en funció de la seva evolució durant l’educació secundària.

El tercer consell és estar molt pendents del seu desenvolupament emocional, per al que és molt important que es puguin reunir amb els seus iguals, creant aules obertes d’altes capacitats dins del centre escolar per a activitats concretes, i estar molt pendents del possible assetjament escolar, ja que un de cada dos nens superdotats és víctima d’assetjament escolar.

La seva inclusió a l’aula normal, amb els companys de la seva mateixa edat, sense educació especial i sense suport emocional, sol portar com a conseqüència el fracàs escolar d’aquests nois, que desisteixen d’estudiat perquè no ho consideren necessari i de vegades fins i tot abandonen els estudis a una edat primerenca, i en l’àmbit emocional pot suposar problemes d’adaptació social greus, amb baixa autoestima, depressió, ansietat, etc. Per aquesta raó recomanem a tots els professors que volen saber més la lectura del llibre La Maledicció de la Intel·ligència.

Silvia Garrido

Professora de secundària i educació especial a Hampton school. Experta Universitària en el desenvolupament de la intel·ligència, capacitat superior i neuropsicologia. Cursant Màster de recerca i innovació educativa amb la finalitat de crear un programa inclusiu per a l'alumnat AACC a l'aula ordinària.

Personalment, considero que el més important és tenir-los en compte, escoltar-los, comprendre’ls, felicitar-los, saber el que els apassiona i el que els molesta, les seves destreses i les seves vulnerabilitats. Una vegada coneixem realment els nostres alumnes i tenim en compte la seva intel·ligència emocional ens trobem amb la meitat del camí fet.

La diferenciació de les tasques és summament important, ja que l’alumnat amb AACC necessita tenir un control del seu propi aprenentatge i autoregular-se. El docent necessita crear tasques obertes, dinàmiques i creatives a través de projectes, recerca, resolució de problemes o pensament crític perquè l’alumne pugui florir, sense sentir-se atrapat en tasques repetitives i poc estimulants. 

Finalment, diria que molts alumnes amb AACC presenten un o diversos tipus de sobre-excitabilitat (psicomotora, emocional, intel·lectual, sensitiva, imaginativa) que han de tenir-se en compte, ja que moltes vegades es confon una sobre-excitabilitat amb TDAH o una intensitat emocional i sensitiva amb un comportament dramàtic i excessiu. Recordem que tot comportament és una forma de comunicació.

Si t’ha agradat aquest l’article sobre nens amb Altes Capacitats, trobaràs també interessants altres entrades dirigides a temes d’educació com Per què és important la formació del professorat? o Com podem reorganitzar l’espai de l’aula?

Compartir: