El passat 10 de febrer ens va deixar el dibuixant i pintor Victor Ambrus, un dels il·lustradors més respectats i admirats de les últimes dècades. A Vicens Vives vam tenir la sort de poder comptar amb la seva col·laboració en una quinzena de llibres i al llarg de més de deu anys, i ens entristeix profundament la pèrdua d’aquest gran artista. Amb aquest post, volem rendir-li un merescut homenatge i recordar-lo a través de la seva important i valuosíssima obra.

Victor Ambrus

László Győző Ambrus, més conegut com Victor G. Ambrus, va néixer el 1935 a Budapest, Hongria, i va realitzar els seus primers estudis a l’Acadèmia Hongaresa de Belles arts. El 1956, arran de la revolució contra el govern pro-soviètic, Victor Ambrus va fugir del seu país i es va dirigir al Regne Unit, on viuria la resta de la seva vida i on més tard adquiriria la ciutadania anglesa. A Londres, va estudiar Gravat i Il·lustració en el Royal College of Art gràcies a una beca Gulbenkian. Des dels anys 60, es va dedicar a la il·lustració, feina que va combinar amb la de professor de dibuix en diversos col·legis de Belles arts i universitats.

Victor Ambrus va desenvolupar un especial interès i cura en la il·lustració històrica, donant vida en el paper, després d’una intensa tasca documental, a les èpoques històriques més variades. És per això que diverses associacions arqueològiques s’hi van posar en contacte perquè les ajudés a reconstruir, a partir de jaciments i vestigis arqueològics, la vida de poblats i assentaments de diversos períodes històrics, des de la prehistòria fins a èpoques napoleòniques. La seva col·laboració més important i coneguda, en aquest sentit, va ser la seva participació al “Time Team”, programa sobre història de la televisió britànica, on era l’encarregat de recrear la vida quotidiana d’altres èpoques o esdeveniments històrics especialment significatius.

Entre altres reconeixements, Victor Ambrus va merèixer la medalla Kate Greenaway i el premi Daler Rowney. Va ser també membre de la Royal Society of Arts i de la Royal Society of Painter-Printmakers.

Il·lustrador en Vicens Vives

A principis del nou mil·leni, Vicens Vives va decidir incorporar al seu catàleg tres clàssics de la literatura adaptats per la novel·lista Geraldine MacCaughrean i il·lustrades per Victor Ambrus: El Cid, Moby Dick y los Cuentos de Canterbury.

A partir d’aquest primer contacte, Vicens Vives va començar una fructífera relació amb l’il·lustrador, qui va donar forma i color a una quinzena de clàssics de la literatura universal, entre els quals es troben:

• Trafalgar de Benito Pérez Galdós
• Don Quijote de la Mancha y Rinconete y Cortadillo y otras novelas ejemplares, de Miguel de Cervantes
• El Lazarillo de Tormes
• Història de dues ciutats, de Charles Dickens
• El Conde Lucanor, de Don Juan Manuel
• Els tres mosqueters, de Alexandre Dumas
• Les aventures de Tom Sawyer, de Mark Twain
• El tragaluz i Historia de una escalera, de Antonio Buero Vallejo
• La crida salvatge, de Jack London
• A la recerca d’una pàtria, adaptació de L’Eneida de Virgili.

L’estil de Victor Ambrus, de traçat vaporós i coloració impressionista, era això no obstant eminentment clàssic en el tractament dels temes. Segons Francisco Antón, director literari de Vicens Vives, que va mantenir una estreta relació professional amb Ambrus al llarg d’aquests anys, era justament aquest caràcter el que feia del seu estil «molt apropiat per a la il·lustració de grans obres de la literatura universal». I com a dibuixant clàssic que era, afegeix Antón, «les seves il·lustracions mai passaran de moda».

Dibuixant la història

Victor Ambrus tenia un do especial per a la il·lustració històrica. En una entrevista, va explicar que amb 7 o 8 anys les batalles històriques eren ja el seu tema preferit, i que vàries dècades després, encara seguia sent-ho.

No hi ha dubte que Victor Ambrus era un artista d’una poderosa imaginació. No obstant això, a l’hora de recrear el passat, l’il·lustrador duia a terme una extensa i minuciosa tasca de documentació. En aquest sentit, la seva labor era d’un perfeccionisme extraordinari. Francisco Antón recorda que, per il·lustrar Trafalgar, l’emblemàtica obra de Galdós que narra la batalla naval del mateix nom, Ambrus va viatjar a Madrid per tal de visitar el Museu Naval i veure les maquetes de les naus, i a Cadis per conèixer de primera mà les ciutats i paisatges on transcorre l’acció de la novel·la.

Les il·lustracions de Victor Ambrus, amb tot, tenen com centre indiscutible els personatges i la seva acció, deixant l’ambient en un segon pla. Els personatges més diversos, dibuixats primer amb llapis o bé a tinta amb un singular traç ondulat i acolorits després, cobren vida de la mà d’Ambrus, donant força al text i il·lustrant-lo amb gran fidelitat. L’il·lustrador hongarès era, a més, capaç d’expressar amb gran humor alguns dels passatges més divertits dels llibres que il·lustrava, tal com reflecteixen perfectament les seves il·lustracions per a llibres com Don Quijote de la Mancha, El Lazarillo de Tormes o Els contes de Canterbury.

Victor G. Ambrus va donar a un bon nombre de llibres de Vicens Vives una formidable força plàstica i una personalitat pròpia, fruit del seu talent i de la seva passió per l’art i per la història. Ho va fer, a més, segons destaca Francisco Antón, amb una enorme generositat, disposat sempre a canviar qualsevol detall per a aconseguir una major adequació al text. Amb la seva pèrdua, assenyala Antón, «no només ha mort un gran artista, sinó una excel·lent persona i un bon amic».

Si t’ha interessat, et recomanem la lectura dels posts Alan Lee, de la imaginació al paper y Proposta didàctica de Moby Dick: el simbolisme d’una revenja.

Compartir: