Durant segles, la nostra societat ha desatès el valor intrínsec de les emocions i els sentiments. Els majors assoliments als quals la Humanitat ha aspirat (tant polítics, com a científics, intel·lectuals o fins i tot artístics) s’han associat tradicionalment a l’ús de la raó, mentre que les emocions quedaven relegades a un discret segon pla –quan no directament reprimides–. No obstant això, avui dia, afortunadament, sabem que la preeminència de la raó no és tan òbvia com es creia, i que existeix una altra intel·ligència, la intel·ligència emocional, que també ha de ser tinguda en compte.

Si bé es remunta a 1920, el concepte d’“intel·ligència emocional” (IE) va ser popularitzat en la dècada dels 90 pel psicòleg Daniel Goleman gràcies a un llibre que portava justament aquest nom. La publicació de l’assaig va coincidir en el temps, a més, amb les recerques del neurobiòleg portuguès António Damásio, que en un important article de 1994 a la revista Science explicava com la gestió de les emocions estava directament vinculada amb la presa de decisions. Totes dues publicacions van revolucionar la psicologia i la manera en què entenem els nostres sentiments

Educació emocional a l’escola

Aquest canvi de paradigma té conseqüències especialment significatives en l’àmbit de l’educació. De fet, nombrosos estudis han provat que un major quocient emocional i un major autocontrol són millors indicadors d’èxit acadèmic que el quocient intel·lectual. I no sols això, sinó que els nens amb més intel·ligència emocional tenen una major taxa d’èxit professional i personal en la seva vida futura, així com una menor probabilitat de ser víctimes d’addiccions o de tenir comportaments criminals o de risc.

És indiscutible que les escoles han avançat enormement en la gestió dels aspectes emocionals de l’ensenyament, allunyant-se de la idea del centre educatiu com un lloc de mera transmissió de coneixement. I sovint ho han fet salvant les dificultats derivades d’un currículum excessivament extens impost pels departaments d’educació o de l’eterna falta de recursos econòmics i humans.

Però també és cert que encara queda molt per fer a fi d’aconseguir que la societat –i fins i tot la pròpia comunitat educativa– entengui el lloc central que el bon desenvolupament de la intel·ligència emocional ha d’ocupar a l’escola i la necessitat de treballar-la en tots els cicles, des d’infantil fins a batxillerat.

Encara que existeixen programes específics d’aprenentatge social i emocional que ja estan sent aplicats en alguns centres, en aquest article proposem, sense ànim d’exhaustivitat, algunes estratègies que poden ser útils per a treballar la intel·ligència emocional de nens i adolescents.

Què és la intel·ligència emocional?

Per a abordar d’una manera apropiada el desenvolupament de la intel·ligència emocional, és imprescindible primer entendre de què parlem quan ens referim a ella. És possible que el descrèdit o la poca importància que la gent sol donar-li a aquest concepte vingui donat per una major atenció a l’adjectiu “emocional” que al substantiu que, valgui la redundància, el sustenta. Això és un error, perquè el característic de la intel·ligència emocional és, precisament, el fet de ser una intel·ligència. En aquest sentit, el seu paper fonamental és el d’integrar emoció i raó.

La intel·ligència emocional ha estat definida en termes genèrics com l’habilitat d’entendre, usar i manejar les pròpies emocions d’una manera positiva, i d’empatitzar al mateix temps amb els altres. Entre els seus nombrosos beneficis es troba un major autoconeixement, la possibilitat de construir relacions més fortes i duradores amb els altres i una major resiliència a l’entorn i adaptació al canvi.

Els experts coincideixen en la presència de cinc trets determinants en les persones emocionalment intel·ligents:

1. Autocontrol: Són capaces de controlar sentiments i comportaments impulsiu, prendre la iniciativa i adaptar-se a situacions canviants.
2. Autoconsciència: Reconeixen les pròpies emocions i saben com aquestes afecten els seus pensaments i comportaments.
3. Automotivació: Poden canalitzar les emocions per superar els desafiaments quotidians.
4. Consciència social o empatia: Saben posar-se a la pell dels altres.
5. Gestió de les relacions: Poden mantenir bones relacins amb els demés, comunicar clarament, gestionar els conflictes de maneres no destructives, treballar en equip, etc.

8 propostes per treballar la intel·ligència emocional a la classe

Si bé des dels anys 90 ha existit un cert debat sobre si la intel·ligència emocional pot millorar-se o no, cada vegada hi ha major evidència científica que ens indica que qualsevol actuació, fins i tot si aquesta és breu, té un efecte mesurable en les competències emocionals del subjecte, independentment de l’edat. La qüestió, doncs, radica més aviat en quina mena d’actuació caldria fer, tenint en compte per descomptat que el desenvolupament emocional del nen té altres espais de construcció aliens a l’escola (principalment, la família).

Existeixen, com hem referit abans, programes específics d’aprenentatge emocional, concebuts generalment com a tallers temàtics, i que no sols ajuden a acréixer el quocient emocional, sinó també a prevenir el ‘bullying’. A més d’aquests programes, tanmateix, i complementàries a ells, existeixen altres estratègies útils a l’hora de fomentar la intel·ligència emocional dels alumnes. Aquí et proposem algunes idees que pots aplicar a les teves classes independentment de l’edat dels teus estudiants:

1. ABORDAR LA INTEL·LIGÈNCIA EMOCIONAL DE MANERA TRANSVERSAL:

   Sempre que hi hagi continuïtat en el temps i entre les diferents matèries, un plantejament transversal serà més efectiu a l’hora de desenvolupar la intel·ligència emocional dels nens que un taller puntual. Les habilitats relacionades amb aquesta intel·ligència poden ser treballades de mil maneres a qualsevol classe. A la classe de matemàtiques, per exemple, mitjançant enunciats que reflecteixin valors i actituds positives (compartir, solucionar un problema que algú té…). O bé, en ciències socials, es pot aprofitar una conjuntura històrica per reflexionar sobre quins van ser els detonants humans d’un determinat fenomen, i preguntar-los als alumnes si creuen que ells s’haurien comportat igual o haurien actuat diferentment. Pot ser interessant, fins i tot –sempre amb mesura, per descomptat–, fer un parèntesi en el temari de la classe per a deixar-los que s’expressin o bé fer-los preguntes que els permetin reflexionar i treballar competències vinculades a la intel·ligència emocional.

2. ASSEMBLEA DE LA CLASSE:

   El format de l’assemblea, amb una disposició en cercle que permeti el contacte visual i el tracte d’igual a igual, és una fantàstica eina per a desenvolupar la intel·ligència emocional. Es tracta d’un espai privilegiat en el qual els alumnes poden expressar com se senten, resoldre conflictes mitjançant el diàleg, reconèixer els mèrits dels seus companys i sentir-se reconeguts ells mateixos, i trobar solucions conjuntes als problemes comuns. Aquesta és una estratègia que molts centres apliquen en cursos d’infantil i primària, però curiosament és cada vegada menys freqüent a mesura que els estudiants creixen. En realitat, no hi ha cap raó per a no aplicar-la també en cicles d’ESO i de batxillerat, sent a més una molt bona manera d’educar per a la democràcia i d’aprendre a escoltar altres opinions.

3. PARLAR DE LES EMOCIONS:

   

   L’autoconsciència és un dels pilars bàsics de la intel·ligència emocional. Un dels grans problemes al qual s’enfronten els nens i adolescents és la incapacitat de reconèixer els seus propis sentiments. Per això és important parlar d’ells des de ben d’hora, perquè els nens puguin apreciar les diferents emocions que viuen i posar-los nom. Un bon punt de partida pot ser la famosa roda de Pluchnik, que defineix els sentiments en funció de tres aspectes: la tipologia, l’antagonisme i la intensitat. Entre les nombroses activitats que es poden fer per a treballar els sentiments, una opció interessant és proposar-los il·lustrar, sigui mitjançant un dibuix o mitjançant un escrit, alguns d’aquests sentiments.

4. TREBALLAR MITJANÇANT LA LITERATURA:

   Els llibres són una de les millors maneres de treballar la intel·ligència emocional. Abordar la literatura no tant des del punt de vista formal, sinó des de les motivacions i els sentiments dels personatges ofereix el context ideal per a una autoreflexió i també per a bonics debats a classe. Animem-los a plantejar-se els grans conflictes narratius en termes humans, de manera que puguin fer-se’ls seus. Podem proposar-los per exemple escriure una carta a algun dels personatges per donar-li consell, o bé recrear mitjançant un diàleg alguna escena clau del llibre. Les opcions són infinites!

5. ROL-PLAYING I TEATRE:

   bé sigui a partir d’un text literari, o bé sigui a partir d’algun altre tipus d’experiència, el ‘rol playing’ és sempre una bona manera d’aconseguir que els alumnes es posin a la pell d’una altra persona. Oferir optatives de teatre o plantejar-ho fins i tot com un projecte per a tota la classe és una excel·lent via per a posar en escena, i per tant entendre millor, sentiments molt variats i sovint complexos.

6. ANIMAR-LOS A ESCRIURE UN DIARI:

   Escriure un diari és un profund i excel·lent exercici d’autodescobriment. Encara que en funció de l’edat poden ser reticents a parlar de segons quins temes, fins i tot els assumptes en aparença més trivials (un examen, una presentació, una sortida…) poden constituir un bon pretext per examinar-se a si mateixos. Fem que es preguntin com es van sentir en una determinada circumstància, i si el seu sentiment els va ajudar en els seus propòsits o va ser més aviat un obstacle a superar, i que reflexionin sobre com podrien gestionar situacions similars en el futur.

7. TREBALLAR LA PRÒPIA INTEL·LIGÈNCIA EMOCIONAL DEL DOCENT:

   Ser docent no sempre és fàcil, i el nivell d’estrès viscut dins i fora de les aules pot ser molt alt. Qualsevol professor o mestre experimenta en les seves classes un ventall molt ampli d’emocions, tant positives com negatives. Per això, és important que el propi docent pugui gestionar bé aquests sentiments a fi de canalitzar-los positivament i constituir un bon model per als seus nens. Sempre és una bona idea impulsar entre el propi professorat tallers d’intel·ligència emocional, a fi que els docents puguin conèixer de primera mà estratègies que després poden usar i transmetre a les seves classes.

8. PRACTICAR L’EVALUACIÓ ENTRE IGUALS:

   Ser receptius al ‘feedback’ dels altres és una molt bona manera de millorar l’autoconsciència. L’avaluació entre iguals té, entre altres virtuts, la d’ensenyar als alumnes a ser més receptius a les crítiques al mateix temps que aprenen a formular-les ells mateixos de manera més diplomàtica i constructiva. És una metodologia que ens permet reflectir-nos en els altres per tal de tenir una altra perspectiva de nosaltres mateixos. Si aconseguim que l’actitud de debat, diàleg i respecte a l’hora d’avaluar un treball s’estengui a altres àmbits de la seva vida, haurem aconseguit un gran triomf educatiu.

I tu, quines estratègies segueixes a classe per treballar la intel·ligència emocional? Ens encantarà llegir-ho als comentaris!

Si t’ha agradat aquest post, segurament t’interessaran també 8 activitats per reconèixer i gestionar les emocions a l’aula, Què ens fa feliços? Claus per educar en la felicitat i Emonautes: contes per viure les emocions.

Compartir: