Un any més ha arribat el 8 de març, Dia Internacional de la Dona, i amb ell, una nova ocasió de recordar el camí que hi ha encara per fer.

Només fa falta revisar les dates de les grans fites del moviment feminista (sufragi universal, dret al divorci, etc.) per a adonar-se que són victòries summament recents, i que coses que ara donem per evidents no ho han estat sempre.

Si som on som és gràcies a l’esforç d’innombrables grans dones que, armant-se de valor, van nedar contra corrent en la seva època per a avançar cap a una societat més justa.

Ja en 1791, Olympe de Gouges va redactar la Declaració dels de Drets de la Dona i la Ciutadania, parafrasejant un dels textos fonamentals de la Revolució Francesa, la Declaració dels Drets de l’Home i el Ciutadà. A la versió femenina es parla d’emancipació femenina i igualtat de drets. Olympe de Gouges va ser detinguda, jutjada i va morir en la guillotina.

Moltes altres dones han lluitat per la mateixa causa. Protagonistes del món de les arts, la ciència i l’activisme que van desafiar els prejudicis de la seva època i el seu llegat és incalculable. Et deixem amb algunes d’elles.

8 grans dones que van marcar la història

EMILIA PARDO BAZÁN: 

Emilia Pardo Bazán (1851-1921) va ser una de les grans figures intel·lectuals de la seva època i precursora, al costat d’altres grans dones com Concepción Arenal, Zenobia Camprubí, Carmen de Burgos o Clara Campoamor, del feminisme espanyol. Va ser novel·lista, contista, poetessa, periodista, editora, assagista, dramaturga, traductora, crítica literària, catedràtica universitària, conferenciant en una època en què aquests acompliments eren poc freqüents en una dona. Lectora infatigable i escriptora des de nena (als 9 anys les seves lectures favorites eren l’El Quixot de la Manxa i La Ilíada), va arribar a escriure prop de 600 contes.

Del seu pare, polític del partit liberal, va heretar les preocupacions polítiques i socials de caire progressista, i tant en la seva vida com en la seva obra va defensar sempre la necessitat de modernitzar la societat espanyola i d’oferir a les dones un accés real a l’educació, comparable amb la que rebien els homes. Entre molts altres assoliments, va arribar a dirigir la secció de literatura de l’Ateneu de Madrid, la institució intel·lectual de referència de l’època, en aquelles dates  eminentment masculinizada. Les seves conferències van esdevenir extraordinàriament populars, superant de llarg en nombre d’assistents les d’alguns dels seus contemporanis més insignes, com Ramón y Cajal, Menéndez i Pelayo o Menéndez Pidal.

Després de ser-li denegada en més d’una ocasió l’entrada a la universitat per raó del seu gènere, el 1916 va arribar a ocupar la càtedra de literatures neollatines a la Universitat Central de Madrid.

PER QUÈ VA SER IMPORTANT?

A més d’ocupar una càtedra en la universitat i del seu paper a l’Ateneu de Madrid, totalment inusitats a la seva època, Emilia Pardo Bazán té el mèrit de ser la introductora del naturalisme francès a Espanya, mitjançant la seva obra i arrel d’una sèrie d’articles sobre l’escriptor Émile Zola. Aquest posicionament estètic, que era considerat impropi d’una dona, juntament amb el seu caràcter independent i lliure, li van valer nombroses crítiques i el rebuig de molts dels seus contemporanis. Malgrat els seus nombrosos mèrits, la seva candidatura a la Reial Acadèmia Espanyola va ser rebutjada tres vegades. Tampoc va ser acceptada Concepción Arenal, proposada per ella.

Pardo Bazán és recordada principalment per la seva excel·lent novel·la Los Pazos de Ulloa i pels seus contes, però la veritat és que la influència que va exercir sobre diverses generacions de dones a Espanya ja és motiu suficient per situar-la entre les grans dones de la història.

 

EMILY BRÖNTE

Autora de Cimes borrascosos, Emily Brönte (1818-1848) va pertànyer a una família innegablement tocada per les muses. Germana de les també escriptores Charlotte Brönte (Jane Eyre) i Anne Brönte (Agnes Grey), Emily és considerada l’autora romàntica per excel·lència malgrat la seva primerenca mort (amb tot just 30 anys). De petites, les germanes Brönte, al costat del seu germà Branwell, van convertir, després de la mort de la seva mare, la imaginació en el seu propi refugi. Van inventar així un món format per tres països imaginaris (Angria, Gondal i Glass Town), que elles mateixes governaven i les històries i les gents de les quals s’explicaven els uns als altres. Al 1846, Charlotte va descobrir per casualitat les poesies de la seva germana Emily, i entre les tres germanes van decidir publicar un llibre conjunt de versos. Tot i que l’experiment no va tenir molt d’èxit (només es van vendre dos exemplars), les Brönte es van proposar entre elles escriure una novel·la cadascuna. Així va néixer Cims Borrascosos, l’obra que va aportar Emily, i que avui és considerada la novel·la victoriana per excel·lència.

PER QUÈ ÉS IMPORTANT?

Amb Cims borrascosos, Emily Brönte va redefinir la novel·la del seu temps. Encara que els crítics del seu temps no van valorar el text, la seva nova estructura, que ha estat comparada amb les nines russes o matryoshkas, va donar una empenta a la narrativa anglesa del moment. Jorge Luís Borges va dir de la novel·la que era “una obra tan extrema i inclassificable com pogués ser-ho Moby Dick”. El gran alè poètic que segons Virgínia Woolf la impulsava, va tenir en les següents generacions d’escriptors i escriptores una influència fonamental.

Les tres germanes, per cert, conscients que la seva condició de dones podria suposar un obstacle a l’hora de publicar el llibre i arribar a un públic el més ampli possible, van decidir ocultar-se sota pseudònims masculins. Van signar, així, amb els noms Currer Bell, Ellis Bell i Acton Bell, amagant cadascuna les seves inicials en cadascun dels noms. Només quan les obres van aconseguir una gran popularitat, Charlotte va decidir fer pública la seva autoria.

 

MARIE CURIE

Maria Salomea Skłodowska (1867-1934), més coneguda pel seu cognom de casada Curie, va ser una científica polonesa nacionalitzada francesa. Encara que Maria va finalitzar els seus estudis amb les millors notes amb tot just 15 anys, no va poder inscriure’s a les institucions superiors d’ensenyament reglat per ser dona, per la qual cosa va ingressar a la clandestina “universitat flotant”, un centre d’ensenyament patriòtic il·legal que sí que acceptava dones. L’educació que aquí va rebre va ser, no obstant això, limitada en certs aspectes, per la qual cosa Maria va decidir complementar-la amb afany de manera autodidacta.

Al 1891, la seva germana i el seu marit la van convidar a instal·lar-se amb ells a París per seguir la seva formació. Allí, Maria, que va canviar el seu nom a Marie, va poder estudiar Física, Química i Matemàtiques a la Universitat de París. Al 1894 va començar la seva carrera professional i va conèixer d’aquesta manera al també científic Pierre Curie, el seu futur marit, que de seguida va percebre la seva gran intel·ligència i la va secundar en el seu treball. Junts van realitzar importants recerques en l’àmbit de la química (provant l’existència del radi i la seva condició d’element primer) i concretament en el camp de la radiació.

No obstant això, encara que Marie i Pierre van guanyar conjuntament el premi Nobel de Física al 1904, a ulls de la societat Marie Curie no va gaudir en el seu temps del mateix reconeixement que el seu marit. Pierre Curie va ser aviat nomenat catedràtic de la Universitat de París, i poc més tard, triat membre de l’acadèmia francesa. Marie Curie va haver d’esperar com a mínim fins el 1911, quan va guanyar un altre Nobel (aquesta vegada de química) de manera solitària, per començar a gaudir del merescut prestigi.

PER QUÈ ÉS IMPORTANT?

Poca gent dubta del lloc que Marie Curie mereix com a una de les grans dones de la història. Es tracta de la primera persona que ha guanyat dos premis Nobel, i una de les úniques quatre que ho han aconseguit fins ara. Quan el seu marit Pierre va morir en un desgraciat accident, atropellat per un carro de cavalls, Marie Curie va ocupar la càtedra de Física del seu marit a la Sorbona, sent la primera dona catedràtica en aquesta universitat.

De fet, les seves aportacions són tan significatives que, quan es va establir que el 2011 seria l’any Internacional de la Química, una de les quatre fites que es van establir per celebrar-lo va ser la divulgació de la figura i treball de Marie Curie.

 

MARY SHELLEY

Mary Wollstonecraft Godwin (1797-1851), Mary Shelley després del seu matrimoni amb el poeta Percy B. Shelley, és universalment coneguda per ser l’autora d’un dels llibres més cèlebres de la literatura anglesa: Frankenstein o el Modern Prometeu.

Filla de la filòsofa Mary Wollestonecraft –gran pionera del feminisme amb la publicació de l’assaig Vindicació dels drets de la dona (1792)– i del també filòsof William Godwin, Mary Shelley va heretar de tots dos les seves preocupacions socials, que va difondre a través de les seves obres. Valors com l’empatia, la cooperació, la compassió, sempre lligades amb la figura de la dona, tenen en la seva obra un valor revolucionari i reformista.

Mary Shelley va iniciar de molt jove una relació amb Percy Shelley, seguidor polític del seu pare. Després de la mort de la dona de Percy Shelley pocs anys més tard, Mary Shelley va dedicar gran part de la seva energia a divulgar i popularitzar l’obra del seu marit, sovint fent referències a la mateixa en les seves pròpies novel·les.

PER QUÈ ÉS IMPORTANT?

Qui no ha sentit parlar alguna vegada del monstre de Frankenstein, genial metàfora dels terribles efectes de jugar a ser Déu? Amb la seva obra fonamental, que va néixer d’una aposta que van fer ella, el seu marit i Lord Byron a mode de distracció, Mary Shelley va fer una gran contribució a la novel·la gòtica, al mateix temps que donava pas a un nou gènere literari: la ciència-ficció. El text, fosc, misteriós i terrible, també va servir també per desmuntar prejudicis sobre el que suposadament hauria de llegir o escriure una dona.

GREATA THUMBERG

Amb només 15 anys va aconseguir que el món l’escoltés. Va decidir no assistir a l’escola per plantar-se cada dia davant el Parlament suec i exigir una reducció de les emissions de carboni, segons el que s’estableix a l‘Acord de París.  Es va asseure a les escales de la seu a Estocolm tots els dies durant les hores que havia d’estar a classe amb una pancarta que deia Vaga escolar pel clima.

Greta Thumberg és una activista mediambiental que ha posat cara i veu als riscos de l’escalfament global que amenacen el planeta. Els seus discursos són reivindicatius i categòrics, la seva manera de parlar és contundent independentment del públic al qual es dirigeixi: multituds de joves, líders polítics o assemblees de diferents organismes internacionals.

Ha sabut donar-li la volta a la seva malaltia: “Tinc Asperger. Això significa que a vegades soc una mica diferent de la norma. Però ser diferent, és un superpoder”.

PER QUÈ ÉS IMPORTANT?

Greta Thumberg s’ha convertit en un símbol de la lluita contra el canvi climàtic i ha aconseguit que milers de seguidors a tot el món s’uneixin a la seva causa.

El seu missatge ha calat entre els joves de la seva generació i ha aconseguit que s’organitzin mobilitzacions massives a tot el món. Va fundar el moviment Fridays for future (Divendres pel futur), un moviment principalment d’estudiants que es manifesta per exigir accions urgents contra el canvi climàtic i l’escalfament global. Acadèmics i científics també donen suport a aquest moviment.

Al 2019 va ser portada de la prestigiosa revista Time que la va definir com la “líder de la pròxima generació”.

 

ANNA SEWELL

Anna Sewell (1820-1878) va ser una novel·lista britànica. Nascuda en una família quàquera molt religiosa, la seva mare, Mary Wright Sewell era ja una escriptora infantil d’èxit. Educada al costat del seu germà pels seus pares, durant la seva infància Anna Sewell va ajudar a la seva mare tant en l’edició dels seus textos com en les accions caritatives que sovint duia a terme.

Al 1834, va patir una trista caiguda que li va danyar per a tota la vida tots dos turmells, incapacitant-la per caminar sense l’ajuda d’una altra persona o de crosses. Aquest accident, al costat d’una salut molt fràgil en general, van condicionar enormement la seva vida.

Veient-se obligada a desplaçar-se a tot arreu amb cotxe de cavalls, Anna Sewell va començar a fixar-se en els meravellosos animals que empenyien el carro, especialment en el tracte que rebien. D’aquesta experiència naixeria la seva gran obra literària, la novel·la Bellesa Negra, que volia ser un manual sobre la bona cura dels cavalls, però que aviat es convertiria en un clàssic instantani de la literatura infantil, sent fins avui un dels 10 llibres per a nens més venuts en totes les llengües.

PER QUÈ ÉS IMPORTANT?

Anna Sewell és considerada avui una gran precursora del moviment animalista. El seu text, que tenia per objecte sensibilitzar als nens respecte el bon tracte als animals, va servir per conscienciar sobre la crueltat que s’exercia sobre ells. Va ser, d’aquesta manera, una fita fonamental en la lluita pels drets dels animals.

 

FRIDA KAHLO

Magdalena Carmen Frida Kahlo Calderón (1907-1954) va ser una pintora mexicana d’ascendència alemanya, autora de 150 obres molt marcades per l’art popular mexicà de tradició indígena i per l’autorepresentació. La seva vida va estar marcada per les malalties que la van mantenir prostrada en un llit durant grans períodes: primer a causa d’una poliomielitis que va contreure el 1913, i que després de diverses operacions la va deixar amb una cama més llarga que l’altra, i més tard a causa d’un accident d’autobús el 1925.

No obstant això, durant els seus convalescecias, Frida Kahlo va aprendre a pintar i va trobar en l’art una fugida a les seves circumstàncies. Després d’exposar al 1939 les seves pintures a França gràcies a André Breton, el seu prestigi va anar creixent més i més en els següents anys, fins a convertir-se en una icona inconfusible de la cultura mexicana contemporània.

PER QUÈ ÉS IMPORTANT?

Frida Kahlo va ser la primera artista mexicana exposada al Louvre, però els seus mèrits difícilment s’acaben aquí. Creadora d’un univers pictòric propi i personalíssim, Kahlo ha exercit una influència enorme en l’art del segle XX i XXI, influència que arriba fins als nostres dies. La seva lluita per superar les adversitats a través de l’art i la seva construcció d’un personatge independent i fort al marge de qualsevol home l’han convertit en una icona del feminisme, i al costat del seu compromís polític incorruptible la fan mereixedora d’un lloc d’honor entre les grans dones del segle XX.

 

FRANCES HODGSON BURNETT

L’escriptora Francesc Eliza Hodgson Burnett (1849-1924) va néixer a Cheetham, Manchester (Anglaterra). Després de la mort del seu pare al 1853, la seva família es va veure en grans dificultats per sobreviure, situació que es prolongaria molts anys. Amb 19 anys, Frances Hodgson va començar a escriure textos per a revistes femenines, per  ajudar, així, al manteniment de la casa.

Al 1873, amb 24 anys, es va casar amb Swan Burnett, estudiant de medicina, amb qui tindrà dos fills. En els següents anys Frances Hodgson va publicar les seves novel·les infantils més conegudes, El petit Lord (1885), La petita princesa (1905) i la  més cèlebre de totes, El jardí secret, que li van valer un notable reconeixement de crítica i públic. Després de superar la depressió causada per la mort del seu fill Lionel el 1890, Frances i Swan decideixen divorciar-se. Frances Hodgson tornarà a casar-se al 1900 amb Stephen Towsend, de qui es divorciarà també al 1902, fet que mostra com d’avançades eren les seves idees per a la seva època.

PER QUÈ ÉS IMPORTANT?

Encara que El jardí secret va passar més desapercebut en el seu moment que altres obres de l’autora, a partir dels anys 80 va viure un redescobriment significatiu. Des de llavors, nombroses publicacions de gran prestigi l’han qualificat com una de les millors obres en llengua anglesa escrites per a nens.

Els valors que es troben a la literatura de Frances Hodgson Burnett mostren una preocupació per la formació moral de les noves generacions, donant valor a una ètica de la cura que, a ulls de l’autora, té una qualitat restauradora i fa del món un lloc millor.

Si t’ha agradat aquesta entrada sobre gans dones de la història, potser t’interessi 12 dones científiques que un dia van ser nenes i 7 noms de dona en la literatura i les belles arts.