John Ratey

John Ratey és professor clínic associat de psiquiatria a l’Escola de Medicina de Harvard i expert en neuropsiquiatria. Ha escrit 11 llibres, traduïts a diferents idiomes, i nombrosos articles sobre la relació entre el cervell i l’exercici físic.

John Ratey va estudiar en una escola catòlica i recorda que les monges eren molt afectuoses i jugaven amb ells a l’hora d’esbarjo. A més, els deixaven  tenir més temps de l’habitual per a córrer i jugar. El quart curs, la germana Laura Jean els va demanar a John i a una companya seva que l’ajudessin en les labors del jardí durant l’horari de classes. Tots dos tenien trastorn per dèficit d’atenció i hiperactivitat (desconegut en aquell moment) i sovint causaven rebombori a l’aula. En lloc de castigar-los, la mestra va preferir brindar-los una oportunitat, que els va ajudar a sentir-se valorats i a fer que el seu comportament en classe millorés.

Vostè ha realitzat estudis i ha escrit molt sobre els trastorn per dèficit d’atenció. Creu que a les escoles es tracta correctament aquesta problemàtica?

No tant com haurien. Si es prengués consciència real dels molts estudiants que tenen TDAH [trastorn per dèficit d’atenció i hiperactivitat], es podrien posar en marxa moltes mesures per ajudar aquests alumnes a tenir èxit, en lloc de deixar que fracassin per no oferir-los les oportunitats que necessiten.

Podria explicar-nos com pot incorporar-se l’exercici a les aules per obtenir un rendiment òptim per a la salut mental?

Hi ha moltes maneres d’incorporar l’exercici i el moviment a la jornada escolar. Per exemple, alguns col·legis animen als estudiants a què es posin drets a l’hora de prendre notes. Les recerques mostren que d’aquesta manera tan senzilla, millora la qualitat dels apunts que els estudiants prenen a classe i les notes que obtenen en els exàmens. D’altra banda, alguns professors fan descansos de 3 a 6 minuts entre classes, durant els quals els estudiants fan exercicis de calistenia o ballen amb música. Aquestes “aturades” cerebrals ajuden a què els alumnes estiguin molt més motivats a l’hora de participar a l’aula.

Com va arribar a interessar-se per la relació entre l’exercici i el cervell?

A la Facultat de Medicina vaig llegir un article mèdic que explicava la història d’un hospital noruec en el qual els pacients practicaven exercici físic (3 blocs de 20 minutos diaris) i amb això aconseguien reduir la depressió dels hospitalitzats. Van comparar els pacients que feien exercici amb aquells que prenien antidepressius i els resultats eren molt similars. Aquest cas em va ajudar a entendre que l’exercici podria ser un tractament mèdic molt efectiu.

Alguna altra experiència que l’ajudés a aprofundir en els seus estudis?

Uns anys més tard, un professor d’Harvard i del MIT va venir a veure’m perquè tenia símptomes de TDAH. Era corredor de maratons i havia tingut una lesió al genoll que el va obligar a deixar els entrenaments i, a partir d’aleshores, va començar a notar els símptomes relacionats amb el TDAH. Per a ajudar-lo, el vaig tractar amb medicació, però no va millorar. Després d’aquestes dues experiències, vaig continuar investigant i vaig escriure sobre l’impacte de l’exercici en el cervell. Als anys 90, van aparèixer molts estudis que evidenciaven el sorprenent efecte de l’exercici en la salut mental i els beneficis que aportava al nostre cervell.

Quins beneficis aporta l’exercici en els estudiants?

L’exercici modifica la química del nostre cervell i, en últim terme, condueix a canvis permanents. Just després de fer exercici, tenim una major capacitat de comprensió i memòria. També ens tornem més creatius i ens sentim més motivats. El 1999, vam descobrir que la pràctica de l’exercici ajuda a la creació de noves cèl·lules al cervell. Com més cèl·lules cerebrals siguem capaços de produir, major facilitat tindrem per a l’aprenentatge. 

Quina mena d’esports són els més adequats per mantenir una bona salut mental?

Tots els esports tenen impacte, però la millor fórmula és fer el que t’agrada, ja que així tens més possibilitats de ser constant. Practicar exercici a través de jocs és fantàstic, ja que aquests mantenen al participant involucrat i no es centra en la part d’esforç que suposa l’exercici. Per part seva, els desafiaments aeròbics, d’equilibri i l’entrenament de força tenen un efecte en el nostre cervell que ens ajuda al fet que estiguem més tranquils, positius i motivats al llarg del dia. Una sessió d’exercici és com prendre medicaments com el Ritalin o el Prozac, ja que causa el mateix efecte: altera la química, i ens permet  estar més atents, menys ansiosos i amb millor estat d’ànim.

Creu que la pràctica d’esport ha d’impartir-se obligatòriament a les escoles o que és millor que es faci de forma voluntària?

Hauria de ser obligatori des de preescolar fins a batxillerat, especialment ara que ens trobem davant una crisi sanitària. L’exercici físic és fonamental per ajudar-nos a combatre la pandèmia. Redueix l’obesitat, la diabetis, la pressió arterial i també ens fa més resistents al virus. Els bons hàbits relacionats amb la pràctica d’exercici ens ajuden a superar la incertesa sobre el que ens oferirà el futur, a més de contribuir a estimular el nostre sistema immunològic.

Vostè ha impartit classes i conferències al voltant del món. Quines diferències veu entre països pel que respecta a la importància que li atorguen a la salut mental a les escoles?

Actualment existeix en molts països, en comparació a fa uns anys, una major preocupació per la salut mental dels seus estudiants. Països asiàtics com Taiwan, el Japó, Corea o la Xina donen cada vegada més importància a l’estat d’ànim i a l’estrès dels seus estudiants,  especialment des de l’aparició del Covid-19. Fomentar que els nens estiguin en forma millora la seva capacitat cognitiva, la qual cosa repercutirà positivament en les seves qualificacions.

Com tracten els col·legis en general la relació entre la pràctica d’activitat física i la resta d’assignatures?

La majoria dels professors d’altres matèries rebutgen l’educació física i el temps dedicat a l’exercici, ja que consideren que els treu espai a les seves assignatures, que consideren que són més importants. Molts mestres veuen l’educació física com alguna cosa que només hauria de concernir els esportistes i no són capaços d’apreciar els beneficis que poden aportar als seus alumnes.

Quina postura creu que haurien de tenir les escoles al respecte?

Haurien d’ensenyar als mestres i als responsables dels centres educatius els beneficis de l’exercici i el joc a les aules. Això mai havia estat tan important com en el context actual. Les escoles són el lloc perfecte perquè els estudiants puguin mantenir hàbits saludables i, com a conseqüència, obtenir millors resultats en els estudis.

I pel que fa als estudiants, com se senten ells incrementant la pràctica d’exercici físic?

En general, als estudiants els hi encanta passar temps fent exercici i jugant. L’important és que des de petits el practiquin per tal que aprenguin a valorar-lo i els ajudi a controlar el seu estat d’ànim i a millorar la seva capacitat acadèmica.

Quin consell els hi donaria a futurs docents que estiguin començant la seva carrera?

Els recomanaria que investiguin tot el que puguin sobre el funcionament del cervell, ja que és molt important per a entendre molts aspectes relacionats amb l’educació. Es tracta d’observar com el cervell influeix en l’aprenentatge, però també sobre com es comporta a l’hora de gestionar les nostres emocions.

Si t’ha agradat aquesta entrevista a John Ratey, no deixis de visitar les nostres entrevistes a John Hattie i a Shabana Basij-Rasikh.

Compartir: