Al setembre tornen les classes, en principi presencials. Però alguna cosa – o moltes-  ha canviat en el sector educatiu després del COVID-19. Alumnes i docents es preparen per a un retorn ple d’incerteses. Per això, hem preguntat a tres experts com ha de ser aquest retorn al centre educatiu. Aquí tens les seves interessants respostes!

Evidentment segur per a tota comunitat educativa. Prioritàries seran per tant, mesures d’higiene i neteja, protecció i seguretat.

A continuació, una vegada salvaguardades aquestes dificultats que comporta un entorn social post COVID, prevaldrà l’aspecte emocional de l’alumnat. Em sembla fonamental que es treballi a l’aula des de la perspectiva de manca social que hem tingut tots i també des de la perspectiva de la reducció de la por. Encara que no es parli encara d’això, la visió d’una societat que porta una mascareta per protegir-se del seu entorn és una imatge que deixarà seqüeles en tots nosaltres.

Els nens i les nenes són ara mateix una població vulnerable i oblidada, no en va, han estat els parcs públics els últims llocs socials a obrir i sobre el nou model educatiu poc o res en sabem amb una certa antelació. És la nostra tasca donar-los les respostes i el suport que se’ls ha negat durant aquesta pandèmia.

Altres possibles mesures: reestructuració dels ambients educatius i lúdics (parlo del pati), treball per racons o àmbits, adaptar la metodologia a l’aprenentatge cooperatiu (pel dèficit social) amb grups heterogenis i estables (mitjà de control intern davant possibles contagis), reorganització de les clàssiques matèries, revisió de Plans de Convivència i RRI, major cohesió entre el professorat, etc.

Però sobretot per a tornar, i esperant que per aquesta vegada s’escolti realment als docents, reducció de les ràtios.

Hem de prioritzar la presència de tots els alumnes en els centres educatius, garantint les mesures de seguretat que redueixin els riscos de salut per als alumnes, però mantenint dinàmiques d’aprenentatge actiu i l’imprescindible entorn de convivència que és propi i imprescindible d’un centre educatiu.

Però no podrem tornar al setembre com si no hagués passat res. La pandèmia i el confinament han provocat pèrdues i dolor en moltes famílies i a nivell social està provocant una greu situació social i econòmica. És imprescindible, aprendre de tot el que hem viscut i necessitarem aprendre a viure en un entorn d’incertesa, de menys planificació, en el qual tot ho tenim -ho teníem- controlat i organitzat.

Intentar tornar a la normalitat pre-*Covid19 al setembre és un error, ara tot ha canviat i haurem de prioritzar l’educació emocional per educar nens amb molta fortalesa interior. Noah Harari diu en el seu últim llibre, 21 lliçons per al segle XXI:

“Les escoles tradicionalment construeixen identitats fortes com a cases de pedra. Ara necessitem construir-les com a tendes de campanya que puguis doblegar i moure”.

I és en aquest canvi de paradigma on cal moure’s. Hem d’educar en la incertesa externa i en la fortalesa interior. També haurem d’aprendre a destil·lar els aprenentatges essencials, els que fan créixer la competència d’aprenentatge autònom i creatiu per part dels alumnes, els aprenentatges rellevants i vivencials, els que fan que els alumnes aprenguin a fer, a ser, a conviure, a plantejar-se noves preguntes i qüestionar les primeres respostes, per sobre de la retenció de continguts.

Per a les escoles, aquest ha de ser un aprenentatge rellevant d’aquesta pandèmia. Per descomptat que haurem de garantir la incorporació d’estratègies d’aprenentatge telemàtic, per a totes les edats en les quals sigui adequada, no només en els períodes de confinament, sinó com una eina més d’aprenentatge, que sumarà a altres àmbits d’aprenentatge autònom, d’aprenentatge fora de l’escola, d’aprenentatge i educació 360º que ja és una realitat i que, des de l’entorn de l’escola, hem d’incorporar i valorar com un conjunt de peces del puzle educatiu.

Es tracta d’adaptar una proposta presencial a un entorn virtual amb un sentit pedagògic i profitós. Els entorns d’aprenentatge són molt diversos i el digital / virtual només ha de ser de manera natural, un més.

 El retorn al centre educatiu ha de partir de dues premisses fonamentals:

• la primera, que es garanteixin les condicions suficients de seguretat de tota la comunitat educativa
• la segona, que es preservi el principi d’equitat i d’inclusió en les decisions organitzatives i metodològiques que cada centre prengui.

I aquestes decisions organitzatives haurien de passar per un augment del personal docent, per a disminució de ràtios; un replantejament de la utilització d’espais del centre que maximitzi aquesta disminució de ràtios; i un augment dels recursos tecnològics, però, sobretot de la competència digital, tant del docent, com del discent.

Amb totes aquestes condicions, tindríem una responsabilitat i oportunitat històrica per a realitzar una transformació del sistema cap a un model més inclusiu, ja que sempre hem justificat la seva falta sobre la base de les altes ràtios, pocs recursos tecnològics per a l’accés universal, i necessitat de major personal docent.

Tindríem les bases suficients per fer el salt definitiu, o quedar-nos en un suspens estrepitós que quedaria en la nostra memòria col·lectiva.

A més del com ha de ser el retorn al centre centro educatiu, també et pot interessar l’opinió dels experts sobre com motivar als alumnes perquè treballin significativament des de casa o l’experiència del professor Jordi Nomen durant el confinament: dur però amb sorpreses agradables.