Noves metodologies, maneres de treballar i d’ensenyar perquè l’educació s’adapti millor a la societat actual i futura… Són molts els canvis que se li exigeixen al sector educatiu. Uns canvis que no es poden realitzar sense tenir en compte redissenyar l’entorn físic, és a dir: l’aula.

Redissenyar l’aula és important

L’aprenentatge dels més petits es realitza principalment per mitjà de tres factors o, segons la metodologia Reggio Emilia, tres Mestres.

1. Primer Mestre: Es refereix a tot aquell aprenentatge que comença a partir d’ells mateixos o els seus iguals: conèixer-se a si mateixos, regular les seves emocions, relacionar-se amb altres companys, col·laborar, comunicar i divertir-se junts.
2. Segon Mestre: Està format per tot allò après per mitjà dels pares, professors i altres adults presents en el seu dia a dia. És aquí on aprenen les normes i els valors propis de la seva cultura per desenvolupar-se com a bons ciutadans.
3. Tercer Mestre: Està compost per tot aquell entorn que envolta als nens i nenes en tot el procés d’aprenentatge i desenvolupament. Encara que a priori no és el més evident, un bon entorn físic -entre altres, l’aula- és imprescindible perquè els altres dos puguin funcionar degudament.

Tot i tenir aquesta notable importància, en aquest Tercer Mestre costa trobar notables canvis. Malgrat que els temps ja no són els mateixos que fa 50 anys, continuem trobant la mateixa estructura en la majoria de les aules: habitacions quadrades amb files de pupitres orientats cap a la tarima on se situa la taula del professor i la pissarra.

Un exemple d’aula trencadora totalment és la proposta de AULO, creada per Pedagogies Invisibles amb la finalitat de crear un espai alternatiu a l’aula tradicional (entesa com un espai que opera des de la verticalitat, la veu única i el masculinitat).

Per tant, l’aula del segle XXI ha de fomentar un entorn productiu en el qual els estudiants puguin desenvolupar les seves habilitats d’una manera més pràctica i aplicada. Així mateix, la tendència creixent en les diverses metodologies educatives actuals és situar en el centre del procés d’aprenentatge al propi estudiant. D’aquesta manera, el professorat actua des d’una posició més secundària, com a facilitador i guia en lloc de simple subministrador de coneixements.

És per això que a continuació t’exposem diferents exemples per adaptar i redissenyar l’aula a les noves metodologies i necessitats educatives.

Com redissenyar l’aula?

• Paidocentrisme

És un concepte proposat per Jan Amós Comenius en el segle XVII que es basa en entendre a l’estudiant com a centre del procés educatiu en comptes del professor, destacant l’educació per mitjà de la raó en lloc del càstig.

Partint d’aquest concepte, la distribució de l’espai s’ha de redissenyar perquè l’estudiant tingui més protagonisme. Una de les maneres de fer-ho és dividint l’espai en diferents zones d’aprenentatge.

D’aquesta manera es fomenten les pedagogies actives, s’estimula el rendiment acadèmic dels alumnes i es fomenta també l’educació a partir de l’aprenentatge.

És important destacar que moltes de les escoles que introdueixen aquests canvis espacials tenen com a base educativa el mètode Montessori.

Algunes zones que haurien d’incorporar les aules són:

• Zona grupal: És l’espai on la classe es reuneix per realitzar activitats de grup, ja siguin lliçons, debats, lectures… És la zona més similar a l’aula tradicional, l’atenció dels alumnes es dirigeix directament a les paraules del docent encara que en aquest cas la distribució pot ser variada.

• Zona creativa: Una zona dedicada al fet que els alumnes puguin crear els seus propis continguts i deixin volar la seva imaginació i creativitat sense limitacions, per la qual cosa és imprescindible la incorporació de dispositius digitals en aquesta zona.

• Zona col·laborativa: És important també destinar una zona de la classe per treballar en grup i compartir idees. Una zona relaxada i còmoda perquè els alumnes es puguin comunicar i cooperar. Aquesta zona ha d’estar equipada amb sofàs, prestatgeries amb llibres, recursos digitals i/o altres materials per fomentar la recerca i l’aprenentatge col·laboratiu.

• Flexibilitat

Al igual que la societat que ens envolta, les aules han de ser flexibles i multifuncionals. Els alumnes han de tenir la llibertat d’aprendre d’acord amb les seves necessitats o interessos gràcies a la distribució dels elements, per la qual cosa és necessari que el mobiliari sigui polivalent i s’adapti a les necessitats de les diferents situacions d’aprenentatge. Un exemple que us pot guiar és el mobiliari que fabrica l’empresa Mirplay.

• Llum i ambient saludable

La organització de l’espai és sens dubte important, però existeixen altres elements fonamentals perquè el clima d’aprenentatge millori, un d’ells és l’ús de llum natural a les aules. Les aules han de ser espais oberts, energètics i vivaços, per la qual cosa usar la màxima llum natural possible és altament recomanable. Ahora, incorporar plantes també ajuda a incrementar aquest ambient sa i positiu.

• Tecnològica

Com ja hem comentat anteriorment, l’ús de dispositius digitals a les aules actuals i futures és una realitat. En primer lloc, les noves tecnologies estan presents la nostra societat, per la qual cosa cal educar als més petits perquè les sàpiguen utilitzar de manera adequada. A més, és l’eina perfecta per desenvolupar la seva creativitat i imaginació, i per nvestigar sobre qualsevol tema que els interessi i els desperti curiositat.

Són només alguns exemples. I tu? Quins canvis has fet en la teva classe? Estarem encantats que ens els expliquis!

També et pot interessar Per què hem de superar les pors de gamificar a l’aula? o Com fer bones preguntes per estimular l’aprenentatge?

Compartir: