El passat 5 de març l’ONU va aprovar un acord històric: el Tractat Global dels Oceans. És el primer pacte internacional per a la conservació i l’ús sostenible de la biodiversitat marina a alta mar. Per què és tan necessari? Què proposa? Com ens afecta?

Què està passant

193 països s’han posat per fi d’acord a protegir els oceans, després de 17 anys de negociacions! L’entusiasme de la comunitat científica i les organitzacions ecologistes és comprensible, perquè la situació és preocupant.

Aquest Tractat és imprescindible per protegir la vida marina en el 30% de les aigües internacionals (fins ara només estava protegit el 1,5%). És urgent revertir els efectes provocats per les activitats humanes: contaminació, degradació i pèrdua de biodiversitat.

L’ús dels recursos d’alta mar té també efectes econòmics i socials. D’ells en depenen la vida i subsistència de milions de persones i el repartiment injust dels beneficis obtinguts dels fons marins provoca desigualtat.

Situa’t: una mica d’Història

Protegir els oceans és una meta i una tasca pendent des de fa dècades. Un exemple és l’ODS 14: Conservar i utilitzar sosteniblement els oceans, els mars i els recursos marins. Les aigües internacionals o alta mar són aquelles que no estan controlades exclusivament per cap Estat. Representen més del 60% dels oceans, gairebé la meitat del planeta.

Es regulen en la Convenció de les Nacions Unides sobre el Dret de la Mar, un tractat de 1982 que les declara patrimoni comú de la humanitat i dona llibertat per navegar, sobrevolar, instal·lar cables i canonades submarines, construir instal·lacions, realitzar recerques científiques i pescar. Aquesta llibertat les ha desprotegit enfront de l’aprofitament, sense límits i poc sostenible, d’uns pocs països i grans empreses. Els seus interessos han estat un obstacle per aconseguir aquest acord.

Quin és el seu impacte

El Tractat estableix com es poden usar aquestes aigües (per exemple per a la pesca industrial). D’una banda, permet crear santuaris oceànics, zones marines especialment protegides. Per una altra, exigeix estudiar l’impacte ambiental de les activitats que exploten el subsol marí, com la mineria submarina, l’estesa de cables o canonades o la instal·lació d’energies renovables. Regula també l’ús dels recursos genètics obtinguts d’espècies en aigües internacionals, per a un repartiment més equitatiu de beneficis.

A partir d’ara, ens pertanyen a tots. A més, promou la cooperació entre països per protegir els oceans. Encara que vegem l’alta mar com una cosa llunyana, l’impacte d’aquest Tractat és enorme. Els oceans són font de recursos i salvavides enfront de l’escalfament global. Ho redueixen perquè absorbeixen aproximadament el 23% del CO2 produït per l’acció humana. A més, els ecosistemes oceànics representen el 95% de la biosfera del planeta i produeixen la meitat de l’oxigen que respirem.

Compartir: