El tràgic cas de l’intent de suïcidi de dues germanes a la localitat de Sallent, i la defunció d’una d’elles, ha reobert el debat sobre el bullying o assetjament escolar. Els últims estudis indiquen que 1 de cada 3 persones al món (1 de cada 4 a Espanya) pateixen assetjament escolar. Aquesta violència té efectes molt negatius en la salut física i emocional i en el rendiment acadèmic
Què està passant
El cas de Sallent ha estat el més cridaner dels últims dies, però no l’únic. Cada vegada són més freqüents les notícies sobre casos de bullying. Són només la punta de l’iceberg, perquè la majoria de casos no arriben a ser notícia.
Ho siguin o no, tots els casos suposen un infern per als nens, nenes i adolescents que el pateixen. La preocupació davant aquesta forma de violència és creixent i la societat demana informació, mesures de prevenció i protocols per detectar-la i actuar.
Situa’t: una mica d’Història
El bullying és una persecució física, psicològica o ambdues que s’exerceix de manera intencionada i contínua. Es produeix entre estudiants: la persona atacant té un poder físic, psicològic o social sobre la víctima que la deixa indefensa. S’expressa de formes molt diferents: agressions físiques o verbals, amenaces, exclusió social, assetjament sexual, extorsió, robatoris, difamació, creació de rumors… Moltes no són fàcils de detectar.
Això, sumat a la por i silenci de les víctimes, fa que sovint resulti difícil d’identificar i, per tant, d’evitar. Acostuma a ocórrer a l’escola, però passa també al carrer, els parcs o llocs de trobada i a les xarxes socials.
El ciberbullying és la versió digital d’aquest assetjament i ha augmentat molt els últims anys per l’ús indegut de les xarxes socials. Les víctimes de bullying tenen 2,55 vegades més risc de realitzar intents de suïcidi. En el cas del ciberassetjament, el risc és encara més gran.
Quin és el seu impacte
Les conseqüències del bullying són molt greus: solitud, por, indefensió, aïllament, sentiment de culpa, ansietat, trastorns alimentaris, insomni, fracàs escolar… Té efectes físics, en la salut mental i en la relació amb altres persones, i poden durar anys. En els casos més greus, pot acabar provocant el suïcidi.
Evitar aquest patiment és una responsabilitat conjunta: comunitat educativa, famílies, societat i companys i companyes. I és possible, amb empatia, solidaritat i valentia. I amb mesures eficaces, com la que es va aprovar per unanimitat el passat 23 de febrer en el Congrés: que es concedeixi un permís laboral per acompanyar a persones en risc de suïcidi.
Per acabar amb l’assetjament, el primer és tenir clar que no tenim dret a agredir a ningú i tenim dret al fet que no ens agredeixin. Algunes de les motivacions més comunes són l’aspecte físic, el color de pell, l’orientació sexual o la diversitat funcional. El bullying es pot evitar amb respecte i companyonia, i veient les diferències com una riquesa. Cal detectar-ho i actuar: protegir i donar suport públicament a les víctimes, i denunciar als agressors.
Sense comentaris