Autonomia, treball col·laboratiu, entusiasme… són alguns dels valors positius associats a la cultura maker. El que proposa? En paraules de Dale Dougherty, creador de les Maker Faire en 2006, els maker representen una alternativa a definir-nos pel que comprem -com a consumidors- per participar de l’entusiasme col·lectiu de fer i aprendre a fer coses. En definitiva, una font d’innovació constant.

Es tracta d’una tendència amb una llarga història, que ens porta fins al moviment DIY (Do It Yourself – Fes-ho tu mateix) en el qual es basa i que consisteix en qualsevol creació sense l’ajuda de professionals.          

En l’èxit de la cultura maker resulta crucial la presència de programari lliure i codis oberts, així com l’aparició i expansió d’eines digitals accessibles que permeten dissenyar tot tipus de projectes.

Pot semblar que ens referim exclusivament al canvi tecnològic, però la cultura maker és una mica més amplia que tots som i necessitem ser, fins i tot els que menys es reconeixen com a tal: utilitzar el que ens envolta per transformar-ho i poder utilitzar-ho. Des de cuinar fins a emprendre un petit projecte de bricolatge casolà.       

 La cultura i tecnologia del lliure accés i el treball col·laboratiu han consolidat un moviment que també s’està traslladant a l’aula amb moltes experiències d’èxit. De fet segons el propi Dougherty el gran repte i oportunitat per a la cultura maker és transformar l’educació.             

Beneficis pedagògics de la cultura maker     

 Massa vegades els estudiants es veuen obligats a buscar espais fora de l’escola per expressar-se i demostrar el que són capaços de fer. El que sol succeir dins d’un sistema rígid és que no hi ha temps per explotar la dimensió creativa, per “jugar”.

Contra això, fomentar la cultura maker a l’aula significa fomentar la imaginació i la creativitat. Implica obrir la porta de l’aula a l’entusiasme de l’apropiació social de la tecnologia i el coneixement.

Aquí tens alguns exemples dels beneficis que es poden extreure d’ella i la clau que explica la rellevància pedagògica de la cultura maker.

• Centralitat de l’alumne

La cultura maker inspira un model educatiu en el qual l’alumne és protagonista del seu procés d’aprenentatge. Un ús de les eines tecnològiques orientat segons els principis d’aquesta filosofia contribuirà al fet que els teus estudiants tinguin un major control sobre la seva vida educativa.

• Autoestima i cultura col·laborativa

Convertir els teus alumnes en agents protagonistes explotarà les seves capacitats creatives i alimentarà la confiança d’un futur professional. En aquest sentit, t’aconsellem no només elaborar projectes en els quals siguin protagonistes, sinó també obrir un espai web per compartir creacions dels alumnes i que tots aprenguin de tots.

• Transformar el centre

És important que tots els estudiants, fins i tot des dels primers cursos, tinguin a mà eines i una guia que els permeti començar. Tot això dins d’un espai delimitat per a aquest tipus de projectes diferents i complementaris d’una classe magistral, inspirat en el funcionament del laboratori, l’estudi creatiu o el taller.

Per això parlem d’un projecte que impliqui a tot el centre. D’acord, ambiciós. Però molt necessari per afrontar els reptes educatius del futur.  

La cultura maker i l’aprenentatge significatiu

Tot el que hem explicat fins ara es resumeix en una idea essencial. La cultura maker ha consolidat la filosofia del “learning-by-doing” (aprendre fent) que va proposar John Dewey, convençut que “la funció intel·lectual de les dificultats és la de conduir a homes i dones a pensar”.

Aquí està la clau pedagògica de la cultura maker i la importància d’implantar-la a l’aula. L’aprenentatge té molt a veure amb les emocions. Com bé sap la psicologia constructivista el que millor s’aprèn (i no s’oblida) és practicant el “learning by doing” en un context significatiu per a motivar: on hi hagi un sentit i un propòsit clar.

És a dir, millor que ensenyis continguts situant l’alumne en una situació en la qual estigui motivat per aprendre, que aturar la seva vida i obligar-lo a estar assegut per a ensenyar-li en una pissarra esquemes i conceptes abstractes que un dia -qui sap quan- aplicarà. El procés ha de ser invers!

En un inici, prova a posar-lo en situacions que no siguin molt difícils a través de les quals aprengui a moure’s a l’entorn i a utilitzar les eines.

Involucrar als estudiants en experiències creatives i estimulants ensenyarà el plaer i la passió d’aprendre. La millor lliçó per adquirir autonomia personal i professional!  

T’hem explicat els principis generals de la cultura maker perquè puguis avaluar correctament si les estàs aplicant a l’aula, però potser ja l’has aplicat de manera més o menys conscient. És així? Segueix la filosofia maker i comparteix la teva experiència amb nosaltres perquè continuem aprenent junts!

També et pot interessar 6 eines per aplicar el Visual Thinking o Mapes mentals: una eina imprescindible per a l’aprenentatge.

Compartir: