L’assetjament escolar és un dels problemes més greus al qual s’enfronten els adolescents i als quals han de donar solució els centres educatius. Es tracta d’un fenomen complex, amb causes i expressions molt diverses, que pot tenir conseqüències importants en la salut emocional dels joves. No obstant això, les situacions de bullying són en moltes ocasions difícils d’identificar, la qual cosa impedeix reaccionar amb la contundència necessària davant elles. A això se suma el fet que existeix cert desconeixement sobre què és bullying i com es manifesta. En aquest sentit, conscienciar sobre la presència de l’assetjament a les escoles i sobre les seves diferents formes és el primer pas per a lluitar de manera més efectiva contra ell.

És justament amb la finalitat de posar el focus sobre aquesta problemàtica que els països membres de l’UNESCO van declarar el dia 5 de novembre el Dia Internacional contra la Violència i l’Assetjament a l’Escola —inclòs el ciberassetjament, una de les seves formes més habituals en l’actualitat—.

Des de Vicens Vives, volem sumar-nos a les veus que cada vegada més s’esforcen en visibilitzar l’existència d’aquesta mena d’abús, i per això t’oferim algunes pautes que poden ajudar-te a identificar situacions d’assetjament i a saber com gestionar-les.

Què és el bullying?

Un aspecte clau a l’hora d’enfrontar-se a escenaris d’assetjament és tenir en compte que el bullying no és un concepte monolític: existeixen diferents tipologies d’assetjament, igual que existeixen diferents perfils d’assetjadors. És un error pensar en un sol model que englobi tots els casos. No obstant això, sí que existeix cert consens respecte als seus tres trets fonamentals: hi ha bullying, segons assenyalen els experts, quan estem davant una acció d’abús repetida (a partir de 3 vegades ja pot considerar-se com a tal), quan hi ha intencionalitat per part de l’assetjador i quan s’observa un desequilibri de poder. D’aquesta manera, un conflicte puntual no implica necessàriament que hi hagi assetjament (encara que en cap cas hauria de passar-se per alt), perquè el bullying té un caràcter estructural.

També és important rebutjar falses creences sobre l’assetjament escolar, que poden portar-nos a obviar alguns casos que s’esdevinguin al nostre voltant. Un error típic, per exemple, és pensar que l’assetjament passa sempre per l’agressió física: pot haver-hi un component físic o no haver-lo, però en realitat la major part de l’assetjament que es dóna és psicològic o verbal. També és una equivocació pensar que l’assetjament escolar és cosa només de nois (el bullying relacional o social és freqüent entre nenes), o bé que l’assetjador té sempre problemes d’autoestima (alguns assetjadors, en realitat, tenen una autoestima excessivament alta).

Un altre aspecte important que hem de tenir en compte és el caràcter camaleònic de l’assetjament escolar. En aquest punt radica de fet la gran dificultat a l’hora de combatre’l. Si bé hi ha formes de bullying més fàcils d’identificar que d’altres (especialment el físic) els assetjadors són llestos, i aviat desenvolupen estratègies per continuar el seu assetjament lluny dels ulls dels adults, sovint fora de l’escola. En aquest sentit, hem de fixar-nos no sols en les situacions que puguem veure directament, sinó en les possibles seqüeles que aquest assetjament pugui deixar.

Finalment, cal evitar qualsevol prejudici sobre quins nens poden ser propensos a ser assetjadors i quins podrien ser assetjats. Les situacions d’assetjament depenen d’innombrables factors, i qualsevol nen pot ser potencialment assetjador o assetjat en diferents escenaris possibles, per la qual cosa és bona idea no fiar-se mai de les aparences.

Formes de bullying

L’assetjament escolar pot adoptar moltes formes, i és important tenir-les totes en compte. Segons els experts, podem establir les següents grans categories d’assetjament:

• Assetjament físic: És el més visible de tots, i en alguns casos pot deixar marques com esgarrinxades i blaus. Amb tot, cal tenir clar que no és la forma més freqüent d’assetjament, i que quan es dona, pot ser el resultat final d’altres formes de bullying que han anat a més.

• Assetjament verbal: Inclou el fet de posar malnoms, insultar… És més difícil de detectar, perquè sol donar-se quan no hi ha adults a prop. D’altra banda, a vegades els adults tendeixen a subestimar-lo considerant que són coses de nens i a recomanar-li a la víctima que ignori la situació en comptes de tractar seriosament el problema.

• Agressions relacionals: Els estudis mostren que són més freqüents entre les nenes, concretament entre els 10 i 14 anys. Inclouen l’exclusió, els rumors, el trencament de confidències, el fer pinya contra una persona, etc.
  

• Cyberbullying: És un fenomen cada vegada més freqüent, i especialment greu, perquè ataca la vulnerabilitat dels assetjats durant les 24 hores del dia i en qualsevol lloc, fins i tot en els seus espais de seguretat. A més, és una de les formes d’assetjament més difícils d’identificar, per donar-se a través de plataformes que els adults no poden observar fàcilment. Pot consistir per exemple en l’enviament de missatges agressius, o en la difusió de textos o fotografies que ridiculitzin la víctima. Una forma cada vegada més habitual és l’exclusió a través dels videojocs en línia: per exemple, quedar per jugar un grup amb algú i després no assistir-hi o bé anar tots contra l’assetjat durant la sessió de joc.  

• Bullying sexual: Es defineix com qualsevol acció humiliant connectada amb la sexualitat: sobrenoms, comentaris indesitjables sobre el cos o sobre la sexualitat de la víctima, gestos grollers, proposicions sexuals, la compartició de materials pornogràfics no volguts, la difusió de fotos o vídeos… En casos extrems poden donar-se tocaments o fins i tot agressions sexuals.  

• Assetjament basat en prejudicis: Assetjar algú, d’una manera o altra, en funció de la seva raça, religió, o bé per la seva orientació o identitat sexual o de gènere.

Així mateix, convé saber que existeixen també diferents tipologies d’assetjadors. Alguns són ells mateixos exvíctimes del bullying o d’altres formes de violència, que donen sortida a través de l’assetjament a les seves pròpies frustracions. Uns altres, en canvi, gaudeixen d’una situació de privilegi que els porta a creure’s per sobre dels altres. Hi ha nens que assetgen per pressió social, mentre que d’altres són solitaris. Uns poden mostrar agressivitat també amb professors i pares, mentre que uns altres són estudiants aplicats i es mostraran agradables amb els adults. Alguns seran irascibles i inestables, mentre que uns altres (els menys) mostraran una forta falta d’empatia. No hi ha, en definitiva, un sol tipus d’assetjador.

Pautes per identificar el bullying

Com que no sempre és fàcil ser testimoni de les situacions d’assetjament que puguin donar-se entre els alumnes d’un centre, és important parar esment no sols en les agressions en si, sinó a altres aspectes o a certes situacions que puguin ser simptomàtics que alguna cosa no va bé. D’entre aquests, els principals són:

• Canvis de comportament o d’hàbits: Els nens assetjats sovint solen mostrar el seu malestar mitjançant irregularitats o alteracions en la seva conducta. Presta especial atenció si observes en algun alumne un humor canviant, una caiguda en la mitjana de les notes d’un estudiant, canvis en els hàbits alimentaris o en les amistats, pèrdua d’interès per les activitats o si un nen o una nena té mal de cap o dolors estomacals freqüents (que poden ser psicosomàtics o bé una excusa per evitar unes certes situacions socials).

• Nens que eviten estar amb altres nens: Una de les principals formes de l’agressió relacional és l’exclusió. Si observes que hi ha un alumne que queda al marge en els jocs i activitats, pot ser un bon senyal que existeix bullying.

• Explosions d’ira o i problemes amb l’autoritat: Tant els assetjadors com els assetjats poden tenir problemes per a regular les seves emocions, la qual cosa pot portar a situacions en les quals no siguin capaços de controlar la seva agressivitat davant d’altres persones. Si presencies una situació d’aquestes característiques, és possible que hi hagi un problema més seriós darrere.

• Situacions de privilegi: Alguns nens tendeixen a assumir a l’escola el paper de líders. Encara que el fet que un nen o una nena tingui seguidors és natural i no és dolent en si, és fàcil que aquesta situació de lideratge adopti un matís negatiu, i en aquest cas el desequilibri de forces pot portar a situacions d’assetjament. Si és així, és important tenir en compte també als seguidors, que poden ser, per pressió social, el braç executor de l’assetjament.

Què fer davant una situació de bullying?

En el cas de l’assetjament escolar, es compleix la màxima que la millor solució és la prevenció. Treballar amb els nens, des de ben d’hora, valors com la tolerància, l’empatia o el diàleg, i ensenyar-los a trobar vies per resoldre els seus conflictes de manera pacífica ens estalviarà molts casos de bullying quan creixin.

No obstant això, a vegades hem d’enfrontar-nos a situacions d’assetjament en fases avançades, per la qual cosa la prevenció no és una opció. Aquests casos són certament més difícils de gestionar, però hi ha maneres de fer-ho adequadament. És recomanable, això sí, que la solució no passi per recórrer a la família dels nens, perquè alguns familiars no accepten fàcilment la idea que els seus fills puguin ser agressors o agredits, i la situació pot fer-se més complexa del necessari. L’ideal és tractar els diferents actors per separat i de manera particular:

• En el cas de la víctima, és aconsellable treballar l’assertivitat: ensenyar-li a dir ‘no’, a marcar els límits que no vol creuar, encara que per descomptat sense recórrer a la violència. Mostrar-li com un canvi d’actitud i una major confiança en si mateix poden millorar la seva situació. En aquest sentit, treballar tècniques teatrals o corporals pot ser una eina interessant i molt productiva.
• En el cas dels assetjadors, és evident que es requereix una sanció ajustada a la gravetat del seu acte, però és molt important que la sanció sigui educativa, i no punitiva: que no tingui per finalitat castigar, sinó educar. Demanar-li que ajudi en el menjador escolar serà en general més efectiu que una expulsió de dos dies. D’altra banda, cal treballar l’empatia i la solidaritat, i fer-li entendre com poden afectar les seves accions a altres persones, i molt especialment a l’assetjat. 
• En el cas dels testimonis, és molt important treballar els vincles de comunitat, i fer-los veure que no oposar-se a una situació injusta els fa còmplices de la mateixa. Molt sovint l’assetjador cerca els beneficis socials de mostrar-se dominant, per la qual cosa si aconseguim que una acció d’assetjament provoqui rebuig en el seu públic, és molt més probable que no es dugui a terme. També resulta molt útil treballar eines de prevenció entre iguals, i assignar a dos o tres alumnes el rol d’observadors, encarregats d’identificar i denunciar les situaciones de bullying que vegin.

Per acabar, si penses que pot estar donant-se una situació de bullying cap a un alumne o una alumna i no saps quin és el millor procediment per manejar-lo, et recomanem que et posis en contacte amb un expert que pugui assessorar-te. Existeixen associacions com AEPAE, NACE o ANAR, entre moltes altres, que poden ajudar-te i facilitar-te recursos útils. En aquesta pàgina pots trobar una llista amb algunes de les que actuen en territori espanyol.

Esperem que aquest post t’hagi sigut d’utilitat. En cas que t’hagi interessat, et recomanem consultar els posts 10 posts anti-bullying per reflexionar, Decàleg per detectar les altes capacitats en els teus alumnes i aquesta entrevista a Nélida Zaitegi.

Compartir: