La paraula «filosofia» significa, literalment, amor al saber. La filosofia és la interrogació contínua, el desig de saber més, de conèixer el que ens envolta, sense conformar-se amb donar res per descomptat. En aquest sentit, probablement no és una exageració afirmar que els nens són, a la seva manera, filòsofs per naturalesa, insaciables en la seva cerca de respostes i en la seva actitud inquisitiva.

Filosofia per a nens

Encara que sovint es pensi en la filosofia com en una disciplina abstracta i fosca, la veritat és que el simple fet de preguntar-nos el perquè de les coses o per com aquestes funcionen ja és, en si mateix, un exercici de filosofia. I, sens dubte, ningú sap fer això millor que els nens. Qualsevol que tingui contacte amb ells sap que la seva capacitat per a plantejar preguntes i per a sorprendre’s és inesgotable.

Aquesta curiositat és una mina d’or que val la pena explotar si volem formar ciutadans amb sentit crític i eines per a raonar i argumentar les seves idees. Per això, i aprofitant que demà, 18 de novembre, és el Dia Mundial de la Filosofia, et proposem algunes interessants idees per a portar la filosofia a la teva classe de primària. Esperem que et siguin útils!

Portar la filosofia a les aules de primària

La millor manera d’introduir la filosofia a les escoles és incitant als nens a articular les seves inquietuds, a observar el món, a formular preguntes i a investigar les respostes. Però hi ha milers d’activitats que poden ajudar-nos a fer-ho d’una manera pautada i més didàctica. Aquí et proposem algunes d’elles:

Ètica i valors: La llista de drets

La filosofia està molt lligada als valors ètics i als drets humans, l’aprenentatge dels quals és especialment important en l’educació primària. Els valors cívics no sols són la base de la democràcia, sinó que també fan possible la convivència en qualsevol grup de persones. Aprendre què són els drets humans donarà a nenes i nens eines per a reconèixer la injustícia quan la vegin i així poder rebutjar-la. Per això, treballar-los en classe ens ofereix una oportunitat única per a desenvolupar l’empatia, la solidaritat i el raonament abstracte.

Els valors ètics poden abordar-se de moltes maneres. Fer que els nens siguin conscients de la importància dels drets a partir de la seva pròpia experiència resulta especialment interessant. Una activitat ideal per fer-ho és “la llista de drets”. Per a dur-la a terme, donarem als estudiants una fulla amb una llista de drets, alguns d’ells fonamentals (“dret a tenir una casa”, “dret a menjar”, “dret a jugar”) i altres no tan imprescindibles o fins i tot qüestionables (“dret a deixar l’habitació desordenada”, “dret a no menjar verdures”, “dret a viatjar a l’estranger durant les vacances”). Els explicarem que hem fet aquesta proposta de drets al govern, però que ens diuen que la llista és massa llarga, i que hem de retallar-la. Els demanarem que llevin de la llista els cinc drets que considerin menys importants. Repetirem l’exercici unes tres vegades, fins que quedin només els drets més essencials.

Quan hàgim reduït la llista als drets més essencials, plantejarem preguntes per a fer reflexionar els nens sobre les seves decisions: per què han deixat aquests drets i han prescindit dels altres? Coincideixen els drets que han deixat amb aquells que estipula la carta dels Drets dels Nens? Per què consideren que són importants aquests drets? Pensen que els adults han de tenir els mateixos drets, o hi ha diferències?

L’objectiu de l’activitat és fer-los prendre consciència de la importància dels Drets Humans i dels Nens com a eina per a aconseguir una igualtat i una justícia universals mínimes. Al mateix temps, els porta a aplicar el raonament per a definir prioritats en aspectes que els toquen a ells i a altres individus.

Testimonis

Una altra manera de plantejar qüestions ètiques relacionades amb la filosofia és obrir un debat a partir d’un testimoniatge. Els testimonis poden ser inventats o bé reals, en format escrit o bé en format vídeo, i és preferible que siguin de nens o nenes d’aproximadament la seva edat. L’important, en aquest cas, és plantejar les preguntes adequades per tal de canalitzar la sensibilitat dels alumnes de manera que apreciïn diferències entre aquests testimonis i la seva pròpia situació.

Podem, per exemple, plantejar la rutina de dos nens en dos països diferents, un al nostre país i un altre en un país en guerra o empobrit. En aquest cas podríem preguntar, per exemple, quines diferències troben entre les dues rutines, què pensen que és el que va malament, què creuen que podria o hauria de fer-se per a millorar la situació, etc.

Diàleg amb un mateix

Aquesta activitat reuneix aspectes tant de la filosofia com de la psicologia, i resulta un molt bon exercici per treballar l’argumentació, a més de la racionalització dels conflictes. Per a executar-la, demanarem als alumnes que divideixin una fulla en dues columnes o meitats. En un costat escriuran un problema de la seva vida quotidiana (per exemple, “Estic enfadat amb el meu pare”). L’activitat consisteix a plantejar un diàleg amb si mateix sobre la base de preguntes causals del tipus “Per què…?”, definint una cadena de preguntes i respostes que obligui els alumnes a justificar la seva postura (–«Per què estàs enfadat amb ell?» – «Estic enfadat amb ell perquè m’obliga a menjar bròcoli» – «Per què no vols menjar bròcoli?», etc.). Hem d’indicar-los expressament que les respostes «Perquè sí» o «Perquè no» no són vàlides. Al final, els alumnes estaran més atents a buscar les respostes que en el conflicte en si, la qual cosa de pas els ajudarà a relativitzar-lo.

Literatura, cinema, art… i filosofia

Un quadre, una pel·lícula o un llibre poden ser un bon punt de partida per a parlar de valors i plantejar interessants qüestions filosòfiques. El secret, una vegada més, és saber fer les preguntes adequades perquè els estudiants facin les seves pròpies conjectures i treguin les seves pròpies conclusions.

Una pel·lícula com Billy Elliot, per exemple, pot ajudar-nos a plantejar el tema dels estereotips de gènere, mentre que una altra com a Coco pot donar lloc a reflexions sobre els somnis, l’amistat, els records o la mort. Per part seva, un conte com «El gegant egoista» ens permeten parlar de la riquesa i de la pobresa o de la generositat, i un llibre com La ciutat dels llops blaus, en el qual s’explica l’enrenou causat per l’arribada d’un llop vermell a aquesta ciutat monocolor, suggereix un debat fecund sobre el fet de ser diferent.

També l’art pictòric ofereix innombrables possibilitats: quadres com a Trista herència, de Joaquim Sorolla (que mostra un bany a la platja d’un grup de nens tolits) poden servir-nos per exemple per parlar de les discapacitats. Podem preguntar-los als estudiants si coneixen alguna persona en una situació similar a la dels nens del quadre (que van amb crosses); podem demanar-los també que imaginin el dia a dia d’aquests nens i quins problemes poden trobar-se, i preguntar-los què es podria fer per fer la seva vida més fàcil.

Sigui a través d’un quadre, d’un llibre o d’una pel·lícula, l’objectiu de l’activitat és ajudar els nens a pensar de manera abstracta, i a obrir els ulls a realitats diferents de la seva. Aquesta és, sens dubte, una important porta d’entrada a la filosofia.

Preguntes a un expert

Amb aquesta activitat plantegem un role play que reforça la dialèctica de la pregunta sobre la qual es construeix la filosofia. L’activitat permet diferents variacions: es pot jugar tant en parelles, com dividint la classe en dos grups, o bé amb tota la classe disposada en cercle i servint-se d’una pilota per marcar torns. 

La idea és la següent: un alumne o grup assumeix el rol de l’expert, mentre que l’altre estudiant o grup d’estudiants es converteixen en els preguntadors. Els preguntadors sempre voldran saber el per què de les coses, així que els experts hauran d’explicar-les-hi. Si no saben les respostes, poden elucubrar o fins i tot inventar-les-hi (aquesta modalitat suposa un interessant exercici d’imaginació). Els preguntadors han d’intentar portar els seus dubtes a les últimes conseqüències, definint així una cadena de preguntes i respostes el més llarga possible. 

Així, per exemple, si el preguntador pregunta «Per què plou?», l’expert pot respondre «Perquè hi ha núvols». El preguntador ha d’estirar el fil de l’interrogatori tant com sigui possible: «Per què hi ha núvols?» – «Per què l’aigua s’evapora» «Per què s’evapora l’aigua», etc.

Amb aquesta activitat, els nens podran adonar-se’n i verbalitzar quants interrogants fascinants hi ha al món. I això, com dèiem, és la base primera de tota filosofia. 

Una pluja de preguntes

Una bona manera d’introduir la filosofia a l’aula de primària és a través de preguntes genèriques que serveixin de motriu perquè els petits plantegin les seves pròpies qüestions. És aquest un sistema de canalitzar la seva curiositat i obrir-la a la discussió i al debat. Podem, diguem, plantejar una pregunta abstracta del tipus “Què és la bellesa?”, i a partir d’aquí recollir a la pissarra, gràcies una pluja d’idees, les seves pròpies preguntes relacionades amb aquesta primera pregunta.

És important subratllar que el que busquem no són respostes, sinó aquestes qüestions secundàries que ens porten a una reflexió més profunda i que no sempre tenen una resposta unívoca. En el cas que plantegem, per exemple, podríem convidar els nens a pensar qüestions del tipus: «Quina és la cosa més bonica del món?», «És més bonic el color verd o el blau?», «Per què és tan bonica la primavera?», «Tots trobem boniques les mateixes coses?», etc. També podem animar-los a formular preguntes hipotètiques: «Si un extraterrestre arribés al nostre planeta, trobaria bonic el mateix que nosaltres?», etc. Un dels propòsits de l’activitat és apreciar com algunes preguntes són bastant fàcils de respondre, però que d’altres són més complexes o bé no en sabem la resposta.

Si d’entrada les preguntes no surten de manera espontània, podem guiar els alumnes fent nosaltres preguntes i convertint les seves respostes en noves preguntes. Quan vegin totes les idees que van sortint, és molt probable que s’animin a suggerir-ne de noves! Si volem, després podem plantejar-los fer el mateix exercici a partir d’una altra pregunta inicial, i fer un mural amb les seves propostes.

Esperem que aquestes activitats per a introduir la filosofia a l’aula de primària et siguin útils! I si tens altres activitats o idees que uses en les teves classes per a acostar els nens a la filosofia, ens encantarà llegir-les en els comentaris.

Si t’ha interessat aquest article, no et perdis 3 filòsofs que han influit en l’educació, Art i filosofia. Una proposta amb Gauguin i 6 visiones de l’educació per celebrar el dia de la filosofia.

Compartir: