Cada vegada més present en els centres educatius, “Filosofia per a nens” és una proposta dissenyada per fer filosofia i ensenyar a pensar en totes les etapes formatives que neix del projecte Philosophy forChildren (P4C), impulsat a la fi dels anys seixanta pels filòsofs Matthew Lipman i Ann M. Sharp i consolidat al mig centenar de països.

També en el nostre: a partir dels seus principis diversos, centres en la Xarxa de Centres FpN (Filosofia per a Nens) han elaborat programes amplis i sistemàtics. El seu principal objectiu és ajudar els estudiants a formar-se com a persones reflexives, crítiques i tolerants. 

Si quan som nens ens fem preguntes que després ja no, potser alguna cosa ha fallat en el camí. Aquesta perspectiva integradora resulta útil perquè els teus alumnes posin en marxa habilitats de pensament (observar, formular hipòtesi, comparar i contrastar…), practiquin el diàleg filosòfic i siguin capaços de construir una comunitat de recerca amb objectius i valors propis, en la qual el teu paper es desplaça de la centralitat tradicional al rol de guiar i conduir.

Per això, més enllà de fer filosofia pots aprofitar les seves eines per a qualsevol altra assignatura. Segur que algunes de les seves idees poden enriquir la dinàmica de la teva classe i a partir d’elles pots elaborar dinàmiques adaptades a la realitat de la teva aula.

5 Propostes per fer filosofia i ensenyar a pensar

• Les regles de joc

Per començar és aconsellable consensuar unes “regles de joc” (normes) per a les nostres classes el primer dia: si les consensuem i ells també han decidit mai seran una imposició arbitrària. En trobar-se en un marc normatiu tancat, veuràs que la resposta dels alumnes és més entusiasta del que creies.

Amb els més petits també es poden dibuixar les normes i fer un cartell il·lustrat amb elles, però en qualsevol etapa és interessant treballar amb metàfores, expressar les normes amb símbols, quadres o fotografies en un mural, al qual ens podem referir quan s’infringeixin, procurant sempre una formulació en positiu del que hem de fer.

I si sorgís una norma inacceptable? Has de generar debat i reptar-los al fet que et convencin: els teus alumnes aprendran que les normes ens les donem les persones per conviure i no són una imposició de les institucions.

• La pissarra filosòfica

Es tracta de conduir un diàleg filosòfic amb l’ajuda de la pissarra, procurant que la curiositat sorgeixi dels alumnes. Cadascun proposarà un tema per discutir i consensuant-lo, valorant cada intervenció, has d’anar esborrant i agrupant temes similars: l’objectiu és reduir-los a dos o tres grans temes.

Però el procés –que no oblidis, ens importa més que l’objectiu– ha de començar per preguntar: “Per què has triat (per exemple) el judici moral?” i aprofitar per parlar del rigor en les paraules (“Què vol dir judici?”, “Quan emetem judicis morals?”…). En el procés sempre apareixeran minories que no hem de fer desaparèixer amb el vot, sinó respectar amb el consens, procurant arribar a una solució comuna.

• El llenguatge artístic

Incentivar la traducció de conceptes al llenguatge artístic i viceversa. Això et permetrà aplicar la reflexió al pensament creatiu, per exemple després de la lectura d’un text: Quina és la idea principal? Què ens ha cridat més l’atenció? I a partir d’aquí, pots demanar que un petit grup representi teatralment el tema triat durant un minut.

Després de la representació, pregunta: “Quines característiques del tema heu vist en la representació?”. Fins i tot pots continuar afegint una imatge relacionada amb el tema i preguntar: “Què veieu?”, per anar més enllà llançant preguntes i retirant-te a conduir el diàleg.

• El precalentamiento 

Nietzsche deia que darrere dels teus pensaments i sentiments es troba “un savi desconegut” que és el teu cos. No només el cap farà filosofia, també el cos! Per això abans de començar resulta molt beneficiós dedicar un temps a una activitat que el mobilitzi.

Hi ha diverses dinàmiques grupals en aquest sentit i una molt completa només requereix com a material un cabdell de llana, rotllo de fil o similar: consisteix que tots es posin en peus i cadascun vagi passant-se el cabdell o rotllo després de la seva intervenció (donar una definició, què és el principal que han après fins ara…) sense deixar anar el fil.

Quan tots ho hagin fet i s’hagi format una teranyina podrem afegir una reflexió ètica: mantenint el fil lligat entre tots farem visibles els vincles invisibles entre nosaltres, per ser conscients que necessitem als altres i els altres necessiten del meu.

• El diàleg filosòfic

Així es va començar a fer filosofia, però recorda que el diàleg filosòfic no és un debat (que és competitiu i implica adhesió a unes posicions) ni una conversa (que no requereix cap actitud especial). Per fomentar-lo i cuidar-lo tens molts recursos que pots aplicar en funció de les característiques de la classe.

Et recomanem alguns com col·locar-se en cercle, combinar intervencions orals amb treball escrit, fixar els torns amb fitxes que s’esgoten o utilitzar “objectes mediadors” que permeten parlar (resulta molt eficaç amb els petits que tinguin un objecte a la mà quan parlen!).

Com veieu, la filosofia és només una eina (molt potent, això sí) per poder treballar competències transversals d’una forma efectiva, que a més es poden adaptar a l’educació infantil, primària i secundària.

Ja ho has posat en pràctica a l’aula? Comparteix les teves experiències!

Compartir: