Fins i tot el doodle de Google t’avisa: com cada 5 d’octubre des de 1994, avui és el Dia Mundial del Docent. Sol ser un dia per celebrar i reivindicar una labor imprescindible, però també una professió que requereix de formació i recursos per poder dur-se a terme.

Més que mai, aquest curs ha de servir per prendre consciència de la importància que teniu els docents. Els reptes que està afrontant la comunitat educativa en aquesta crisi són molt grans i la capacitat d’adaptació perquè l’educació continuï és digna d’admiració.

Per celebrar-ho, volem compartir amb vosaltres algunes experiències inspiradores i testimoniatges d’alumnes i docents de tot el món, que justifiquen la màxima (tan veritable) que l’ensenyament és “la millor professió del món”. Comencem!

Els docents vistos pels seus alumnes

Què és el que els hi agrada als nens dels seus professors? Ells mateixos ens ho expliquen en aquesta “pel·li”!

Què els hi regalarien els nens als seus professors? I que li dirien a la seva mestra favorita? No us perdeu les tendres i divertides respostes d’aquests nens i nenes!

Quin hauria de ser l’actitud d’un bon professor? Aquests nens ho tenen molt clar!

Pels docents que sempre hi són

La labor dels professors no acaba dins les parets de l’aula. El compromís dels docents amb tots i cadascun dels seus estudiants supera sovint els límits de l’escola i es mostra de formes molt diferents. Un clar exemple d’això és l’actuació exemplar de punts i tantes professionals de l’educació durant la pandèmia, com és el cas de Sergio Calleja, un professor de filosofia que, durant el confinament, va enviar una carta als seus alumnes per a donar-los ànims. A continuació et deixem un fragment de la carta, però pots llegir el text complet aquí:

“Quan cada dia us sento a la pantalla de l’ordinador, quan rebo les vostres reflexions sobre la llibertat i quan compliu en el lliurament de tot el que els professors proposem només puc sentir orgull de vosaltres. Sí, no sé si algú t’ho està dient, si et serveix t’ho dic jo: ho estàs fent molt bé.

Vas entendre molt aviat el missatge repetit que no estàvem de vacances i que les classes continuaven amb normalitat, és veritat, però que no t’enganyin, això no és normal. Les classes no continuen amb normalitat, que els professors t’enviem una llista inacabable de tasques (sé que t’està resultant aclaparadora) no vol dir que estiguem ensenyant, molt menys significa que estiguem educant. Sé que les circumstàncies de cadascun de vosaltres són molt diferents, el vostre accés a la tecnologia, les vostres situacions familiars, les vostres llars… no us atabaleu, aquesta llista de tasques no és ara el més important. Accepteu cadascun la vostra situació i traieu el millor de vosaltres mateixos com en tantes ocasions us he vist fer.”

Mostres de gratitud

La millor recompensa al treball dels docents és saber que pots canviar per a bé la vida de moltes persones. I és normal per això que els alumnes i antics alumnes se sentin agraïts i guardin un bon record dels seus mestres i professors. En aquest sentit, un dels exemples més bonics probablement sigui la carta que Albert Camus li va escriure al seu mestre quan va guanyar el premi Nobel de Literatura:

Benvolgut senyor Germain: He esperat que s’apagués una mica el soroll que m’ha envoltat tots aquests dies abans de parlar-li de tot cor. He rebut un honor massa gran, que no he buscat ni comanda. Però quan vaig saber la notícia, vaig pensar primer en la meva mare i després en vostè. Sense vostè, la mà afectuosa que va tendir al pobre petit nen que era jo, sense el seu ensenyament i exemple, no hagués succeït res d’això. No és que doni massa importància a un honor d’aquest tipus. Però ofereix almenys l’oportunitat de dir-li el que vostè ha estat i continua sent per a mi, i li puc assegurar que els seus esforços, el seu treball i el cor generós que vostè va posar continuen sempre vius en un dels seus petits deixebles, que, malgrat els anys, no ha deixat de ser el seu alumne agraït.

A vegades les mostres de gratitud es fan explícites, com en aquest emocionant vídeo en el qual un professor rep un regal dels seus alumnes:

Al cap i a la fi, els alumnes perceben quan se’ls ensenya amb passió, i són capaços de retornar l’amor i l’entusiasme que se’ls dóna multiplicat per deu.

Tot comença amb un mestre

Perquè allò important és recordar que tota gran persona va ser abans un nen, i que van ser els seus i les seves mestres qui li van ensenyar el que sap i el van portar a ser qui és. Darrere de cada invent, de cada obra d’art, de cada descobriment, hi ha un docent:

Per tot això i per molt més: MOLTES GRÀCIES a tots els docents!!

Per a tots aquells que us brillen els ulls quan ensenyeu, us deixem aquesta xerrada inspiradora. Feliç dia del docent!

Compartir: