Llegir i dibuixar còmic a classe ofereix moltes possibilitats educatives. La comunicació visual ha anat guanyant força dins i fora les pantalles per desenvolupar idees abstractes i plantejar projectes concrets. El que sembla una directa visualització de la imatge amaga moltes capes complexes de significació i de narrativa.

En el procés de comprendre, analitzar i produir imatges, un vell conegut com el còmic és una eina del tot didàctica i contemporània per fomentar la comunicació visual i la sensibilitat artística.

El còmic és infantil?

Primeríssim primer pla de superherois americans, historietes franco-belgues i tebeos han dominat una idea consensuada del còmic. La popularitzada lectura del còmic com a objecte de culte per a adults o de distracció per a nens i nenes ha reduït les seves qualitats naturals d’abordar la ficció, la poètica, l’humor o la novel·la històrica des d’un prisma actual i reflexiu. En l’obertura del llenguatge del còmic conviuen els gèneres literaris més instaurats i, alhora, permet una permeabilitat amb l’actualitat, els seus discursos i les noves formes de narrar.

Per què llegir i dibuixar còmic?

Art i literatura formen part del còmic: les imatges no il·lustren el text sinó que participen de la narració, i la seva seqüencialitat exigeix una lectura de la història. Llegir i il·lustrar còmics a l’aula permet experimentar amb els horitzons del dibuix, la narrativa i les històries dins d’un format obert i fàcil d’editar.

Les qualitats específiques del llenguatge del còmic inclouen aprenentatges transversals d’història, pensament i comunicació visual i escrita. Et proposem quatre àrees on el còmic és una eina idònia per treballar a l’aula.

• Ordre narratiu i expressió plàstica

Dibuixar còmics ajuda a prendre decisions sobre l’ordre del guió i la trama, pensar una lògica de composició espacial i la possibilitat de segmentar en fascicles, que no han de respondre sempre a una temporalitat lineal.

El llenguatge del còmic és una experiència gràfica. La seva flexibilitat en les tècniques i els temes obre imaginaris artístics i noves actituds plàstiques per representar personatges, perspectives i objectes.

• Ambientació i documentació històrica

Una lectura còmoda conté un treball de qualitat en els detalls. Això no implica un dibuix molt elaborat, sinó una cura en l’ambientació perquè la història sigui versemblant, ja sigui de ciència-ficció o experimental. D’aquesta forma, la història no és mimètica amb la realitat sinó que crea les seves pròpies regles perquè qualsevol ficció sigui possible i el lector s’identifiqui plenament.

Per aconseguir-ho, pensar i situar  en un context abans de començar amb el dibuix és fonamental. En el procés de planificació del guió i disseny de vestuaris i escenaris, convé un previ treball de documentació històrica. Així, el còmic permet aprofundir en les èpoques i els esdeveniments històrics des del rigor i la curiositat.

• Convivència amb altres llenguatges artístics

El consum de còmics va més enllà de llegir edicions engrapats. Des de meitat del segle XX, el còmic ha guanyat presència en altres espais, especialment al cinema i a l’art més institucional. La producció cinematogràfica ha elaborat pel·lícules basades en trames o tècniques d’animació que tenen els seus orígens en el còmic. A més, qualsevol pel·lícula o curt compta amb guió visual o storyboard en l’engranatge de la producció audiovisual. En aquest sentit, plantejar exercicis de storyboard és una manera de conceptualitzar per primera vegada l’espai i el temps de forma més concreta, alhora que permet treballar en equip.  

Durant les Segones Avantguardes, artistes com Roy Lichtenstein o Andy Warhol van incloure el còmic com un dels llenguatges comunicatius més representatius del pop-art, gràcies a la seva presència a la quotidianitat com a objecte de consum popular i a la seva producció massiva i en cadena. D’aquesta forma, el còmic va començar a legitimar-se com a art i a exhibir-se als museus. Aprendre la història del còmic és també aprendre la història de l’art, per la seva influència en altres llenguatges, la seva presència en institucions i moviments de referència i pel seu propi valor artístic.

• Representativitat i humor

Sovint, els personatges més emblemàtics i iconogràfics del starsystem no representen a la majoria i creen subjectivitats que no contemplen la diferència. Més enllà dels superherois, l’horitzontalitat de la producció de còmics ha permès que molts autors i autores hagin utilitzat l’humor com a eina de contestació fresca i intel·lectual. Els còmics ofereixen l’oportunitat de treballar tant identitats estandarditzades com construir-ne de noves, amb experiències i diàlegs emmarcats en tot tipus de realitats culturals.

Coneixements lingüístics, expressius i acadèmics conviuen en les històries del còmic. Introduir la lectura o la creació de la narrativa gràfica a l’aula és una activitat didàctica i lúdica alhora que presenta un aprenentatge multidisciplinari.

Quins còmics agraden a la teva aula? Explica’ns la teva experiència i quines idees han sortit a classe!

Si t’ha semblat interessant, potser t’agradaria llegir 6 Eines per aplicar el Visual Thinking a l’aula o Mapes mentals: una eina imprescindible per a l’aprenentatge.

Compartir: