L’Aprenentatge Basat en Projecte és una estratègia el disseny d’indagació de la qual parteix de temes socials, geo-ambientals, històrics-polítics, o bé de situacions, actituds, problemes de la vida real. En un primer lliurament ens vam centrar en els criteris de validesa per a la seva implementació, aquí ens centrarem en com estructurar un ABP.

L’elecció de la problemàtica a indagar depèn, entre altres variables, del nivell escolar, del grup d’alumnes, de les seves inquietuds, necessitats, dubtes, interessos, de la rellevància dels continguts i la complexitat relacionada amb la realitat actual, dels recursos disponible en l’àmbit institucional o local, de l’impacte en l’àmbit sigui personal, familiar, escolar, local, nacional, internacional.

Significació de l’ABP

Abans de fer-nos la pregunta de com estructurar un ABP, val la pena subratllar, des del marc pedagògic-didàctic, l’abast del mètode respecte a la tasca docent, la dels alumnes, els continguts, les fonts i recursos per implementar-ho.

• Respecte als docents:

El docent compleix un rol central en intervenir com a facilitador de les fonts d’indagació, moderador en les discussions i debats argumentals, guia en el seguiment de la tasca d’acord amb el nivell. Comprova orientant i ajustant davant problemes que es plantegen. Articula amb els col·legues que intervenen en la planificació del projecte integral.

Resulta evident que, la relació amb altres disciplines curriculars en la cerca de solucions fomenta una “comunitat d’aprenentatge” no només entre els alumnes en la cerca de solucions sinó també entre docents per la riquesa que es genera en proposar i debatre al moment de planificar. En ser el disseny obert i flexible afavoreix el fet de compartir experiències i vincular amb noves perspectives de cooperació entre col·legues.

En la trobada organitzada per l’UCA (Argentina) integrat per especialistes que van reflexionar sobre els canvis que portarà la Covid-19 en els sistemes educatius, el desafiament és “tornar menys enciclopèdica l’escola moderna”… “el docent ha d’assumir un nou rol. Deixar de ser un “aplicador de currículums” per convertir-se en “un dissenyador de possibilitats d’aprenentatges”. (Torrendell Carlos,2020) . En aquest model d’aprenentatge l’aposta és crear “… un clima de plaer per aprendre.”(Vergara J.J.,2016).

• Respecte als alumnes:

En tant que, els alumnes, tenen un paper protagonista, actiu i constructiu del seu propi aprenentatge. La lliure elecció de trajectes de recerca, a partir d’un plantejament en la cerca de solucions, genera motivació en l’abordatge d’acord amb els seus interessos, habilitats, destreses. Respecta talents, diversitat de capacitats i els compromet en l’execució de les tasques segons el rol assignat.

Cal destacar, que l’execució d’un projecte no és lineal perquè es van modificant hipòtesis inicials a mesura que s’avança cap al producte final. Així mateix, en assumir activament les metes del projecte i en oferir-los l’opció d’optar recorreguts per a la resolució d’una proposta, triada pels alumnes o presentada pel docent, els brinda també l’oportunitat de reflexionar sobre el seu propi aprenentatge (Metacognició). Segons aquesta perspectiva la reflexió sobre el mateix procés permet a l’alumne involucrar-se i autogenerar-se estratègies. És més responsable i conscient dels seus assoliments i dificultats En altres paraules, facilita l’autoavaluació reconeixent errors per millorar i fortaleses per aprofundir-hi.

• Respecte als continguts, recursos i suports:

Les disciplines que integren l’àrea de Ciències Socials disposen d’innombrables fonts primàries i secundàries que optimitzen la comprensió i transferència dels continguts substantius. Tal com es va anticipar, les TICs juguen un rol valuós com a eines perquè, la incorporació de les noves tecnologies, brinden un ventall de possibilitats per a la recerca i comunicació dels resultats. En el “nou escenari tecnològic caracteritzat per una hiperinflació de continguts digitals” (Santamaría Llarena Regina,2017) és indubtable la importància d’adquirir habilitats en el maneig crític i reflexiu dels continguts i missatges que naveguen per la web.

En aquest sentit, l’Aprenentatge Basat en Projectes afavoreix l’aplicació de tècniques algorítmiques i estratègies heurístiques “… que permeten pensar, elaborar, i delimitar un objecte a investigar”( Moraga Catalán, Marcelo,2014) en la indagació de fonts.

No obstant això resulta central, segons la complexitat de la proposta, considerar el nivell escolar, els recursos humans, materials, institucionals, recursos de la comunitat local amb els quals es compten per abordar la recerca i la cerca de solucions al tema o problema de la realitat triat com a objecte de coneixement.

Després d’aquestes consideracions, com estructurar un ABP?

Components per estructurar un ABP

• Respecte a la gestió del/els docents: Elaboració d’un pla provisori de treball. Per exemple:

Per exemple:

• Respecte als alumnes: en relació al contingut. Per exemple:

• Quant a l’organització del projecte. Per exemple:

• Criteris d’avaluació de seguiment. Per exemple:

• Autoavaluació d’acompliment durant el procés d’elaboració del ABP. Per exemple.

A manera de tancament

Segons l’especialista Santisteban Fernández, A., (2019) , el treball amb temes i problemes socials ha de tenir present els següents factors:

“… a) relacionar de manera directa els continguts a ensenyar amb els problemes socials rellevants;

b) promoure en les classes les discussions, el treball per projectes, els debats, les simulacions o els assajos escrits, perquè l’alumnat s’acostumi a considerar diferents punts de vista i interpretacions dels problemes;

c) que l’alumnat percebi que pot expressar els seus punts de vista amb llibertat i aprendre a escoltar altres opinions, per aconseguir els coneixements, habilitats i actituds socials.” (p.p.62-63)

Més enllà d’aquesta breu retallada en la fonamentació de l’ABP és rellevant esmentar que no hi ha fórmules lineals per aconseguir una adequada implementació en el disseny, la seqüència lògica i en la solució del problema o tema de la realitat social actual.

Les majors fortaleses de l’ABP, respecte al protagonisme dels alumnes, se centren en la capacitat de reflexió, d’iniciativa en l’organització i maneres d’abordar els continguts específics de la Història i les Ciències Socials, de responsabilitat en el treball individual i cooperatiu, d’autonomia en l’execució de les tasques i avaluació del seu aprenentatge a partir del problema indagat

Compartir: