Recentment 2eNews (publicació que s’especialitza en la doble excepcionalitat a Califòrnia) em va demanar que els escrivís un article sobre la meva experiència professional en els diferents llocs del món on he treballat en el camp de les Altes Capacitats (AACC). M’agradaria compartir aquí uns punts importants que esmento a l’article i que considero que poden ajudar al professorat a entendre millor les alumnes i els alumnes amb Altes Capacitats.

Al llarg de l’última dècada em trobo amb professors que arriben a conferències amb l’anhel de trobar el Greal de les AACC i desgraciadament no existeix. Per què? La resposta és molt senzilla: per la neurodiversitat. Una vegada el docent comprèn que es troba davant d’un col·lectiu divers i amb alumnes atípics, comença a adonar-se de les necessitats educatives úniques de cada alumne.

Desgraciadament, la concepció del professor com l’única font de coneixement i saviesa ja no és vàlida en la societat actual del segle XXI, i especialment dins el col·lectiu de les AACC. Molts docents confonen el comportament desafiador dels seus alumnes amb arrogància, en comptes d’observar que aquest comportament és una forma de comunicació menys vulnerable per demanar ajuda. És necessari fer referència a la sobreexcitabilitat de Dabrowsky, per entendre el comportament de molts d’aquests alumnes i no confondre’l amb TDAH.

No hem de menysprear l’impacte cultural i socioeconòmic en aquest alumnat. El que una societat celebra, una altra societat ho menysprea i fins i tot crea falsos mites o estereotips. El docent ha de conèixer els seus alumnes i comprendre la situació en la qual es troben diàriament, i per això és essencial tenir un bon canal obert entre les famílies i el centre educatiu.

Molts dels nostres alumnes es troben en situacions vulnerables i hem de donar prioritat a les seves necessitats socioemocionals per fomentar la seva estabilitat emocional. De no ser així, tenim la lluita perduda pel que fa a l’aprenentatge acadèmic i el desenvolupament del seu potencial.

Desgraciadament, hi ha un gran nombre d’alumnes amb AACC sense identificar, la qual cosa crea una frustració inicial en l’alumne a causa de la falta d’estimulació a l’aula, però el que és esgarrifós és que pugui arribar al fracàs escolar i fins i tot a tenir problemes psicològics en la vida adulta. Ens adonem que pel fet de no identificar i diferenciar el currículum estem perdent a grans genis del nostre país, que passen desapercebuts? No parlem d’una fugida de cervells al llarg d’anys recents a causa de la desocupació, concentrem-nos a estimular i despertar aquestes grans ments que ja tenim, però que continuen sent invisibles.

Considero que hi ha una gran diferència de gènere i el professor es converteix en astut detectiu per detectar les altes capacitats de molts dels nois però no de gaires noies, que són molt hàbils per amagar-se i passar desapercebudes com els camaleons; ja sigui per la por a l’estigma social, a l’assetjament o simplement al canvi. A parer meu, aquí trobem clarament reflectit l’impacte sociocultural, en aquestes alumnes. Per què s’identifiquen a més nens que nenes?

Per finalitzar, m’agradaria compartir una idea que em ronda pel cap recentment. Tots coneixem algun professor que encara davant d’un informe psicològic ens diu: “jo no ho veig”. Després de 20 anys en la docència no aconsegueixo comprendre aquest tipus de resposta i m’atreviria a dir que aquest tipus de docent prefereix ignorar els senyals o necessitats educatives d’aquest col·lectiu, no simplement perquè això li faci més fàcil el seu treball, sinó perquè no sap com ajudar.

Els docents són la clau en tota aquesta qüestió i si no els donem la necessària formació i eines per poder fer el seu treball, no podem esperar que ho facin per art de màgia.

També et pot interessar Decàleg per detectar les Altes Capacitats en els teus alumnes i alumnes o El ioga i leducació: escoltar el cos, sentir les emocions, obrir la ment.

Compartir: