Aquest diumenge, 21 de març, se celebra el Dia Mundial de la Síndrome de Down, una commemoració amb la qual es pretén conscienciar i sensibilitzar a la població sobre aquesta condició i sobre la importància de construir una societat més integradora en la qual totes les persones puguin viure amb dignitat. Per celebrar-ho, a Vicens Vives, amb la col·laboració de la Fundació Itinerarium, hem parlat amb l’exseleccionador de la selecció espanyola de futbol Vicente del Bosc, pare d’un fill amb síndrome de Down, per visibilitzar la importància d’una educació inclusiva. Pots trobar el vídeo de l’entrevista al final d’aquest post!

Alumnes amb Síndrome de Down: Per què és important una educació inclusiva?

En la vida de totes les persones, l’etapa d’escolarització és un moment fonamental en el qual es desenvolupen les eines necessàries per a viure dins de la comunitat i amb la major plenitud possible. En el cas de les persones amb síndrome de Down, això és encara més cert si cap, doncs d’una escolarització adequada –sempre ajustada a les seves necessitats– dependrà que puguin integrar-se òptimament en la societat i guanyar una autonomia que per a ells és fonamental. Així, doncs, l’assoliment de les habilitats necessàries per arribar a ser adults independents i amb la deguda autoestima, capaços d’exercir una feina i de valer-se per si mateixos, dependrà fonamentalment de la seva educació en els anys escolars.

Per tal que aquesta educació sigui completa i adequada, és important que els alumnes amb Síndrome de Down puguin compartir classe i espais amb altres alumnes sense cap afectació. Diversos estudis han mostrat que els nens con trisomia 21 que acudeixen a centres ordinaris –sempre amb les degudes mesures pedagògiques o en règims especials– mostren majors habilitats en el llenguatge i en la lectoescriptura i una major independència que els que no ho fan.

Avantatges d’una educació inclusiva per a les persones con síndrome de Down

Assistir a escoles ordinàries inclusives té, a més, importants avantatges tant per als alumnes amb síndrome de Down com per a la resta. Aquests avantatges, en el cas dels alumnes amb trisomia 21, serien principalment:

• Desenvolupament de les competències pràctiques que necessitaran al llarg de la seva vida, tant simbòliques (el llenguatge) com tecnològiques. Fins fa relativament poc, es pensava que les persones amb aquesta síndrome no eren capaces de llegir, però avui sabem que no només poden fer-ho, sinó que en alguns casos poden recórrer a la lectura fins i tot com a font de plaer.
• Foment de les competències socials: Saber sociabilitzar amb els altres de manera adequada és una habilitat molt important per als alumnes amb síndrome de Down. Interactuar amb altres nens pot permetre’ls desenvolupar habilitats fonamentals com l’empatia, la resolució pacífica dels problemes o la cooperació.
• Desenvolupament de l’autonomia: aprendre a valer-se per si mateixos (sempre sota la supervisió del professor) en un context de la major normalitat possible ofereix a aquests alumnes una lliçó molt valuosa que els servirà en el seu futur.
• Com que les persones con síndrome de Down aprenen en gran mesura per imitació, moure’s en un context normalitzat al costat d’altres nens i nenes els brindarà les eines necessàries per integrar-se en el si d’una comunitat.
• Millora de l’autoestima: El fet de poder compartir, en la mesura del possible, rutines amb d’altres nens, els permetrà relativitzar la seva situació específica i aconseguir d’aquesta manera una major autoestima.

Al mateix temps, la convivència inclusiva també té importants beneficis per a la resta dels alumnes. El més important és el d’aprendre a respectar la diferència: entendre que hi ha gent diferent i conviure amb ella és una de les grans virtuts de l’escola, i conviure amb altres nens amb necessitats especials és un gran aprenentatge en aquest sentit. Per altra banda, moltes de les estratègies pedagògiques que els alumnes amb aquesta condició requereixen (per exemple: la descomposició dels conceptes més complexos en parts, la repetició i repàs d’allò ja après, l’ús de metodologies didàctiques actives…) són tan beneficioses per a ells com per al conjunt d’alumnes de la classe.

Pautes per a una inclusió positiva

Si bé els alumnes amb síndrome de Down treballaran per separat amb els especialistes que precisin per superar dificultats específiques com les logopèdiques, és important que els docents que els tinguin a les seves aules tinguin en compte les seves necessitats. Per aquest fi, una bona formació és fonamental, però aquí et donem algunes pautes orientatives que et poden ser útils:

Procura veure a l’alumne més enllà de la síndrome:

La trisomia genètica del cromosoma 21 que produeix la síndrome de Down pot manifestar-se de maneres molt diferents. Si bé les persones afectades per aquesta condició solen assemblar-se físicament, els efectes en la personalitat i en les habilitats poden ser bastant diferents. Per això és important fixar-se en el nen o en la nena en concret i estudiar les seves necessitats, que poden ser significativament diferents de les d’un altre alumne amb síndrome de Down.

Tingues en compte els seus punts forts i febles:

Una vegada hàgim considerat les seves circumstàncies específiques, podem centrar-nos en aquells aspectes que són més o menys constants en els alumnes amb aquesta síndrome. Sabem, per exemple, que les persones amb síndrome de Down tendeixen a aprendre millor a partir d’imatges i a través de la imitació; que, per contra, la seva capacitat d’abstracció és força baixa; que presenten dificultats per a seguir discursos de més de 10 minuts; i que la seva memòria és menor que la dels altres nens. Del que es tracta, doncs, és d’aplicar estratègies didàctiques que permetin superar aquestes barreres: recolzar-se en imatges i pictogrames, procurar que les explicacions siguin el més breus possibles, treballar directament amb objectes sempre que sigui possible, i abordar el mateix contingut des de diferents perspectives a fi de reforçar-lo i consolidar-lo. Aquestes estratègies poden resultar a més beneficioses per a la resta de l’alumnat.

Tracta l’infant com un més, però sent conscient dels seus límits:

És important normalitzar la situació. Si es tracta a l’alumne amb síndrome de Down des de la compassió, aquest ho percebrà i la situació serà complicada i negativa per a l’alumne i per al docent: per a aquest, perquè el nen serà més difícil de controlar, i per a aquell, perquè la situació afectarà la seva autoestima i al seu aprenentatge. El nen o nena ha de ser tractat, doncs, en la mesura del possible, com els altres nens. Ara bé, això no significa oblidar les seves limitacions: hem de tenir molt clar què podem demanar-li i què no, perquè si no és capaç d’aconseguir els objectius establerts l’alumne en qüestió pot sentir ansietat i frustració.

Revisa el contingut curricular i adapta’l:

És molt important tenir clar què volem ensenyar-li a l’alumne amb síndrome de Down. L’objectiu essencial és que, a la llarga, pugui convertir-se en una persona autònoma i capaç d’usar les eines necessàries per al seu dia a dia. Atès que el ritme d’aprenentatge de les persones amb trisomia 21 és més lent que per a la resta d’alumnes, és important establir prioritats, per la qual cosa hem de fer l’exercici de preguntar-nos: això li serà d’utilitat en el seu futur?

Treballa les emocions:

Aquest és un punt estretament lligat amb l’anterior. Un error freqüent és obstinar-se a ensenyar-los als alumnes amb síndrome de Down conceptes complexos i poc útils per a ells, mentre es deixa de banda la intel·ligència emocional, que en el seu cas requereix especial atenció. Com assenyala l’especialista Emilio Ruíz, la pèrdua de feina entre les persones amb síndrome de Down no és deguda en general a la seva incapacitat per dur a terme les tasques, sinó a l’aparició de conductes poc apropiades que no són percebudes com a tals per elles (poca tolerància a les crítiques, inhabilitat per gestionar situacions negatives, no reconeixement de les jerarquies i els rols, etc.). Això pot treballar-se a l’aula, i amb molt bons resultats. Ensenyar a posar nom i a reconèixer les emocions o treballar l’empatia haurien de ser objectius més prioritaris que adquirir un determinat coneixement abstracte de forma precària. A més, aquest treball emocional beneficiarà, una vegada més, la resta dels alumnes.

Treballa en grups petits:

Com que els alumnes amb síndrome de Down requeriran un seguiment i reforç especial, és bona idea canviar la classe magistral per estratègies més actives a partir del treball en petits grups. Amb aquesta estratègia, podem ajuntar els alumnes segons les seves necessitats i posar la nostra atenció allà on més calgui.

Estableix moments de treball col·laboratius:

Una altra estratègia interessant és incloure en la classe, amb una certa recurrència, moments d’ajuda entre iguals, de manera que la resta d’alumnes pugui fer costat als alumnes que tenen dificultats. Aquest recurs no sols contribuirà a reforçar l’aprenentatge de l’alumne amb trisomia 21, sinó que també serà beneficiós per als seus companys, enfortint llaços interpersonals i consolidant els conceptes en la mesura en què ells mateixos els ensenyen.

Vicente del Bosc ens parla d’inclusió

La Fundació Itinerarium és una organització amb una llarga trajectòria en l’àmbit de l’acció socioeducativa. Des de la seva creació el 2007, treballa en diversos projectes que tenen per objectiu la integració dels infants i joves amb necessitats especials. Destaquen entre les seves línies d’acció els projectes Inclusive Football, La lletra de l’Anna i la recerca i promoció de noves metodologies educatives. Vicens Vives, juntament amb la Fundació Itinerarium, ha volgut aprofitar el proper dia Mundial de la Síndrome de Down per a visibilitzar aquestes persones i conscienciar sobre la importància d’una educació inclusiva i integradora. Per aquest motiu, hem parlat amb Vicente del Bosc, exseleccionador de la selecció espanyola de futbol i pare d’Álvaro, un noi amb síndrome de Down. Perquè sumant capacitats, arribarem més lluny. No et perdis l’entrevista!

Compartir: