El Dia Internacional de la Dona va néixer l’any 1975, encara que el seu origen es remunta molt abans. El lema del 2020 és “Generació Igualtat”, una generació que mira a les dones inspiradores de la història. Nosaltres ho farem des de la literatura i les belles arts!

I és que la seva història ens ofereix nombrosos exemples de dones injustament relegades a un segon pla. Ni tan sols les avantguardes, destinades a remoure els fonaments de la societat i els seus prejudicis, van ser capaces de canviar aquesta tendència.

Per exemple, en corrents radicals que abastaven totes les belles arts com el surrealisme o el dadaisme, la posició de la dona es reduïa a ser el tema o la musa i amant de l’artista home. Va ser el cas de figures com la poetessa Nancy Cunard o l’actriu i cantant Kiki de Montparnasse.

Empeses a seguir aquest paper i en la reproducció d’una inèrcia, l’aportació de moltes dones es va infravalorar respecte als seus companys homes, fins i tot en casos de tanta personalitat com el de Leonora Carrington.

Fa cent anys però, no era estrany que s’expulsés a les dones de les belles arts amb arguments absurds, afirmant que tenien menys talent que els homes. No obstant això, les conseqüències es continuen pagant, ja que en les institucions i en la gestió del patrimoni artístic la seva presència és molt més menor.

7 noms de dones per a les 7 belles arts

Volem aprofitar el Dia Internacional de la Dona per reivindicar el paper de les dones en la literatura, l’arquitectura, la pintura, la dansa, etz. En resum, 7 dones per a les 7 belles arts, per inspirar a les generacions actuals!

•  Literatura

Emily Brontë (1818-1848) era la jove provinciana del comtat de Yorkshire que darrere del pseudònim “Ellis Bell”, sacsejaria la història de la literatura amb la publicació de Cims borrascosos, obra mestra de les lletres universals.

En el nostre àmbit, l’any vinent es compliran cent anys de la mort d’Emilia Pardo Bazán (1851-1921), una escriptora de talla internacional. Amb una qualitat literària bolcada no sols en la cèlebre Los pazos de Ulloa, sinó també en els seus assajos o els seus fascinants contes. Una figura tremendament incòmoda i per sobre de tot, lliure.

• Arquitectura

Gae Aulenti (1927-2012) va ser una arquitecta amb una visió molt personal del llegat històric, que va desenvolupar, a contra corrent, la seva carrera a la Itàlia de postguerra. No sols per la seva trajectòria en un univers masculí, sinó també per la seva mirada crítica cap a corrents moderns com la Bauhaus.

• Pintura

Frida Kahlo (1907-1954) és un d’aquests noms que sempre apareixen quan pensem en dones i belles arts. Una figura tan inspiradora com controvertida que es va convertir en símbol del feminisme, la qual cosa no ens ha de fer oblidar la seva obra inclassificable i de gran personalitat.

• Escultura

La francesa Camllie Claudel (1864-1943) no ho va tenir fàcil. No ha de ser-ho quan ets dona, et dediques a l’escultura i el teu amant és un tal Auguste Rodin. Malgrat ser menystinguda, la seva obra s’insereix en les avantguardes amb gran sensibilitat. Va acabar els seus dies oblidada i entre les parets del manicomi de Montdevergues.

• Música

En la música del segle XX hi ha una sèrie de noms, masculins tots ells, imprescindibles. Alguns d’ells són Daniel Barenboim, Astor Piazzolla, Leonard Bernstein, Yehudi Menuhin… i tots tenen en comú haver estat marcats per Nadia Boulanger (1887-1979).
La compositora francesa no sols va ser la mestra d’aquests intèrprets i compositors del passat segle, sinó que també va ser creadora d’obres per a música de cambra i d’orquestra.

• Dansa

Fer arqueologia del classicisme grec per renovar el ballet clàssic pot semblar una bogeria. I de fet ho era, però res li va parar els peus a Isadora Duncan (1877-1927), contribuint així, i de manera decisiva, al naixement de la dansa contemporània, amb un llegat que continua viu en l’actualitat. Déu n’hi do!

• Cinema

El carrer de les roses (2003) o el biopic de Hanna Arendt son alguns dels títols que han concedit un lloc en el Nou Cinema Alemany a Margarethe von Trotta (1942). La directora alemanya s’ho ha guanya per dret propi amb una tècnica superba, una mirada original i una gran capacitat per les pel·lícules biogràfiques.

Si t’ha agradat potser t’interessarà: Un dia per educar i reivindicar el paper de la dona en la ciència o Marie Curie, una heroïna per saber-ne més. 

Compartir: