Com cada tercer dijous de novembre, avui és el Dia Mundial de la Filosofia. Establert l’any 2002 per la UNESCO, és un dia per reivindicar tant el seu llegat, com la seva vigència per afrontar els grans reptes de l’actualitat.

Entre ells, destaquen els reptes educatius i el paper que la filosofia ha de tenir en l’educació de les properes generacions. Per això, volem celebrar aquest dia amb 6 filòsofs que han pensat sobre l’educació.

6 visions de l’educació que ens demostren que des de l’Antiguitat Grega fins avui, l’educació ha estat una de les qüestions més urgents i importants i que més ha preocupat els filòsofs.

El Dia Mundial de la Filosofia en 6 visions de l’educació

• Plató

La criança i l’educació, degudament garantides, formen bones naturaleses, i al seu torn, assistides per aquesta educació, es tornen millors encara que les precedents.

L’educació és l’única “cosa gran”, li diu Sòcrates a Adimant en el quart llibre del diàleg República. De fet, després d’explicar com ha d’organitzar-se l’Estat i la funció que ha de complir cadascun en aquesta organització, diuen que res funcionarà sense educació.

Ni tan sols les lleis, que procedeixen de Plató. L’educació és la que assegura per a ell la integritat i la justícia d’un Estat, i és l’única cosa que pot garantir la seva evolució.

• Diògenes de Sinope

L’educació és sensatesa per als joves, consol per als vells, riquesa per als pobres i ornament per als rics.

Si atenem aquest testimoni, Diògenes creia que l’educació és una de les poquíssimes coses en el món que té valor per a tots, perquè siguis qui siguis i posseeixis el que posseeixis, sempre t’aportarà alguna cosa.

No és molt el que sabem de la figura de Diògenes “el gos”, i tant el seu nom mal associat a la cèlebre síndrome, com la càrrega pejorativa que té el concepte de “cínic” en l’actualitat, ha contribuït al fet que sigui molt malentesa.

Contemporani del platonisme i l’aristotelisme, el cinisme va ser un moviment crític amb els valors i normes vigents i una gran aposta per la independència i la llibertat, el fonament de la qual és la saviesa. Que el Dia Mundial de la Filosofia serveixi per reivindicar-lo!

• Jean-Jacques Rousseau

L’obra mestra d’una bona educació és formar un home racional.

Aquesta afirmació la trobaràs en Emili, o de l’educació. Una obra de Rousseau, filòsof il·lustrat però molt personal, que apostava per una educació que retornés les virtuts naturals als individus, perdudes per l’egoisme i la hipocresia de la societat.

Com Plató, Rousseau creia que no podia haver-hi política, ciutat ni ciutadania possible sense educació. Una educació que ha de començar per les emocions i que mai es pot limitar a la transmissió de coneixements.

• Johan Huizinga

En el joc infantil es copia alguna cosa, es presenta una cosa més bella, sublim o perillós del que generalment és.

El Dia Mundial de la Filosofia ens serveix per recordar que han estat molts els filòsofs que han pensat el joc com a espai de llibertat amb un paper essencial en l’educació.

Homo ludens (1938) és el clàssic de Huizinga que per primera vegada va ensenyar a prendre seriosament el joc com a fet cultural. El valor educatiu del joc, del qual tant es parla avui, té un il·lustre precedent en ell, que veia en el joc infantil la gran font d’ensenyament i superació del simple instint de conservació.

• T. W. Adorno

Educar no és formar persones ni transmetre coneixement, sinó aconseguir una consciència completa.

Pot semblar una mica críptica aquesta frase d’Adorno, però si la llegim en el seu context es comprèn millor. El filòsof alemany la va pronunciar en una xerrada amb Hellmut Becker, en la qual deia que l’educació no consisteix a imposar una formació des de fora, ni tampoc dipositar continguts en una altra persona.

Per a Adorno, l’educació és una exigència política que ha de ser capaç d’oferir eines a les persones perquè s’emancipin de qualsevol tutela i només responguin a la seva consciència emancipada. Només en aquest cas podrem parlar de democràcia.

• John Dewey

La educació ha de proporcionar situacions autèntiques en què la participació personal descobreixi el sentit del material i els problemes que transmet.

Dewey va ser un dels fundadors del corrent filosòfic denominat pragmatisme. La seva correspondència en el camp de la pedagogia és el que es coneix com a progressisme. Una visió de l’educació orientada a transcendir el currículum educatiu i a vincular la formació amb la vivència i l’experiència pràctica.

A Democràcia i educació (1916) Dewey sosté que l’aprenentatge és un resultat espontani derivat de l’activitat pràctica, de l’enfrontament directe amb problemes, quan es reflexiona després sobre ella. Només així podrem parlar d’aprenentatge significatiu.

Coneixes frases o visions de l’educació d’altres filòsofs? Comparteix-les i celebra amb nosaltres el Dia Mundial de la Filosofia!

Si t’ha agradat t’interessarà 3 filòsofs que han influït en l’educació o 12 utilitats de la filosofia per a nens i nenes.

Compartir: