Si algú diu la paraula ‘detectiu’, molt probablement el primer que a la majoria ens vindrà al cap serà Sherlock Holmes. I és que aquest personatge de ficció, creat per l’escriptor escocès Arthur Conan Doyle (1859-1930), forma part del nostre imaginari col·lectiu, fins al punt d’haver donat lloc a una mitologia pròpia i a una tradició que resulta simplement inabastable.

Conan Doyle va ser un home d’interessos i talents molt variats. Metge de professió en els seus inicis, va ser una persona amb un sentit molt ferm de la justícia, i ell mateix, com Sherlock Holmes, es va involucrar en la investigació d’alguns casos criminals per demostrar la innocència de persones que havien estat condemnades injustament. Tant és així, que els seus esforços van posar les bases per a la posterior creació del Tribunal de Recursos Penals britànic. D’altra banda, Doyle va exercir també com a periodista i va escriure diverses novel·les històriques i de ciència-ficció, entre elles El món perdut, que molt més tard seria la principal inspiració de Jurassic Park.

No obstant això, no hi ha dubte que la seva creació més reconeguda i admirada va ser el detectiu privat de Baker Street. Sherlock Holmes apareix en ni més ni menys que… en 61 històries! Algunes d’elles són novel·les, com és el cas de El gos dels Baskerville,  Estudi en escarlata, El signe dels quatre o La vall del terror, encara que la majoria són relats més breus, entre els quals es troben «L’home del llavi tort», «El misteri dels ballarins», «El cercle vermell», «El secret de Boscombe Valley» o «El problema final», a més de molts altres.

La popularitat de Sherlock Holmes és tan gran que fins i tot moltes persones que no han llegit mai les seves històries saben alguns detalls de la seva vida, com per exemple que comparteix pis amb el seu amic el Dr. Watson o bé que toca el violí. Però aquí t’expliquem algunes curiositats sobre ell i sobre el seu autor que probablement et sorprenen:

1) El personatge originalment havia de dir-se Sherrinford: Així ho diu Arthur Conan Doyle als seus diaris i notes. Es creu que finalment va triar el nom “Sherlock” en homenatge a dos jugadors de criquet populars en aquell moment, Sherwin y Shatlock. Doyle era un gran amant del criquet, i de fet a la universitat havia jugat al mateix equip que J.M. Barrie, autor de Peter Pan.

2) El primer llibre va ser rebutjat: Encara que Sherlock Holmes aviat va arribar a ser molt popular, la veritat és que el primer llibre de la sèrie, Estudi en escarlata, va ser rebutjat per nombroses editorials abans de ser publicat a l’anuari Beeton’s Christmas Annual. Probablement ningú va imaginar el que vindria després…

3) L’inesperada connexió entre Sherlock Holmes i Oscar Wilde: L’editor Joseph Marshall Stoddart, propietari de la revista Lippincott’s Monthly Magazine, va llegir la primera història de Sherlock Holmes i li va agradar tant que li va demanar a Arthur Conan Doyle, durant un sopar, si podia escriure un segon llibre per a la seva revista, encàrrec que va donar lloc a El signe dels quatre. El curiós és que Oscar Wilde era present en el sopar, i Stoddart li va demanar a ell també una novel·la, que va acabar sent l’única que Wilde escriuria: El retrat de Dorian Gray. Realment sembla que va ser una trobada molt productiva!

4) El Sherlock Holmes real: Per tal de crear el seu personatge, Arthur Conan Doyle es va inspirar en un professor que havia tingut a la Universitat d’Edimburg mentre estudiava medicina, el Dr. Joseph Bell. Sembla que aquest metge tenia unes habilitats deductives tan remarcables que era capaç de diagnosticar un pacient i fins i tot endevinar alguns aspectes de la seva vida privada amb tan sols observar alguns petits indicis. En una carta al propi Bell i a les seves memòries, Conan Doyle reconeix aquesta influència, que juntament amb els llibres de detectius d’Edgar Allan Poe, donarien forma a Sherlock Holmes. També ho va detectar l’escriptor Robert Louis Stevenson, company de Doyle a la universitat, que en una carta li va escriure: «Enhorabona per les teves molt enginyoses i molt interessants aventures de Sherlock Holmes […] pot tractar-se potser del meu vell amic Joe Bell?»

5) El número 221B de Baker Street no existeix: Ho sentim, però el famós apartament que Sherlock Holmes llogava amb Watson no existeix en realitat. Encara que milers de fans enviaven les seves cartes a aquesta adreça pensant que el personatge era real, a l’època d’Arthur Conan Doyle Baker Street era un carrer bastant curt que arribava únicament fins al número 85. Als anys 30 del segle XX, la numeració es va estendre, però l’edifici 221 va ser endorrocat poc més tard. L’actual museu de Sherlock Holmes es troba en realitat al número 239, encara que es va decidir atribuir-li el número 221B com a gest simbòlic d’homenatge a un dels majors herois del Regne Unit.

6) Sherlock Holmes no diu en cap moment “Elemental, benvolgut Watson”: Un altre mite que cau al terra. El personatge diu en alguna ocasió “Elemental”, i repeteix diverses vegades “benvolgut Watson”, però mai combina les dues expressions. La frase en qüestió va ser un mem que va sorgir anys més tard, quan Sherlock Holmes formava part ja del repertori de la cultura popular mundial.

7) L’avantpassat de Sherlock Holmes: Al llarg de les històries de Sherlock Holmes, a penes descobrim res sobre el passat d’aquest personatge. És més: mentre que en Watson veiem una clara evolució (marcada pel seu matrimoni i pel seu èxit com a escriptor), Sherlock Holmes roman invariable i impenetrable com un enigma. No obstant això, a «L’intèrpret grec», conte en el qual també apareix el seu germà Mycroft, se’ns diu que el seu besoncle era el pintor francès Horace Vernet.

8) El nom de Watson: Es ben sapigut que el nom de pila de l’amic inseparable de Sherlock Holmes, el Dr. Watson, es John: Watson, John Watson. Tothom sembla saber-ho… menys la seva dona, que a  Todos parecen saberlo… menos su mujer, que en «L’home del llavi tort» l’anomena James. L’error pot sorprendre, però no és tan estrany en realitat, perquè Arthur Conan Doyle era amig del també doctor i escriptor James Edward Watson, membre com ell de la societat de Literatura i Ciència de Portsmouth, i en qui diu que podria inspirar-se el Watson fictici. Es tractarà aleshores d’un lapsus o d’una broma intencionada?

9) Sherlock Holmes és membre de la Societat Reial de Química britànica. No en la ficció, sinó en la vida real: malgrat que es tracti d’un personatge literari, la societat va anunciar l’octubre del 2002 que li concedia a Sherlock Holmes la condició de ‘Membre honorífic’ per ser «el primer detectiu en explotar la ciència química com a instrument de detecció» i inaugurar una «tradició que ara forma part de les pràctiques policials a tot el món». És evident que a vegades la realitat supera la ficció, literalment.

10) Les morts de Sherlock Holmes: Al cap d’alguns anys, Arthur Conan Doyle es va cansar de Sherlock Holmes perquè considerava que el distreia d’altres treballs més importants, així que va intentar desfer-se’n en diverses ocasions, tal com reflecteixen els títols dels seus contes i llibres (Les memòries de Sherlock Holmes, «El problema final», «La seva última salutació en l’escenari», etc.). Sembla ser, no obstant això, que la seva criatura era massa estimada pel públic. De fet, quan a «El problema final» es va proposar fer morir a Sherlock, la resposta del públic va ser tan contundent que el va obligar a ressuscitar-lo de nou a «La casa deshabitada».

11) Hecatombe editorial: Quan Arthur Conan Doyle va intentar matar a Sherlock Holmes, més de 20.000 persones van cancel·lar de sobte la seva subscripció a la revista The Strand, on es publicaven les seves aventures. Probablement a l’editor no li va fer molta gràcia…

12) Sherlock Holmes és el personatge literari més adaptat:  Encara que ara molts tindran al cap les versions cinematogràfiques de Benedict Cumberbatch, de Ian McKellen o de Robert Downey Jr., el Llibre Guinness dels Rècords ens diu que Sherlock Holmes és el personatge de qui s’han fet més adaptacions en diferents formats, comparable únicament a Drácula. A part de les versions teatrals, les seves aparicions inclouen pel·lícules rodades en diversos països (des dels Estats Units fins a la Unió Soviètica), paròdies i gags com el que va fer John Cleese l’any 1977, versions radiofòniques, còmics, videojocs, sèries… La primera pel·lícula que es va rodar sobre s’ell és un curtíssim metratge anomenat Sherlock Holmes Baffled (‘Sherlock Holmes desconcertat’) i és ni més ni menys que… de l’any 1900!

Esperem que aquesta llista t’hagi servit per conèixer una mica millor aquest increïble detectiu i potser que t’hagi inspirat per llegir o rellegir les seves aventures.

I a tu, quin dels casos de Sherlock Holmes t’agrada més? Explica’ns-ho als comentaris!

Si t’ha agradat, fes-li una ullada a El Quixot a l’aula: idees per acostar Cervantes als teus alumnes, 4 portes d’entrada a la literatura de Benito Pérez Galdós i La crida salvatge a l’aula: atreveix-te a pensar(-te).