Treballar en grup s’ha convertit en una habilitat imprescindible per a la vida en el segle XXI, ja que vivim en una societat en la qual prevalen els valors com la comunicació, l’ajuda, la col·laboració, el respecte, la diversitat, la participació i la responsabilitat.

Per això, l’educació s’ha proposat potenciar l’aprenentatge cooperatiu que es basa en la participació activa de l’alumnat en el seu procés d’aprenentatge mitjançant valors com la cooperació, la responsabilitat i l’ajuda mútua.

Aquí tens 10 estratègies cooperatives perquè les posis en pràctica a l’aula!

Primària:

• Foli giratori: Aquesta tècnica és meravellosa per observar les respostes dels companys/es i comparar-les amb les pròpies. També permet desenvolupar el pensament crític per valorar el resultat correcte i la presa de decisions, ja que han de consensuar la resposta final.
• Llapis al mig: Aquesta dinàmica potencia l’expressió oral i l’escolta activa, ja que s’ha d’explicar l’activitat oralment i escoltar les explicacions dels companys/es perquè posteriorment contestin per escrit les respostes de forma individual.
• Caps numerats: aquest mètode fomenta que tots els membres de l’equip comprenguin els conceptes tractats en l’activitat i els sàpiguen explicar als altres. Així mateix facilita la resolució de dubtes, ja que les explicacions es donen entre iguals, la qual cosa permet una comprensió més efectiva.
• Estructura 1-2-4: Amb aquesta tècnica es tenen en compte els coneixements previs, així com la construcció de nous conceptes i que aquests siguin compresos i es retinguin a llarg termini. Mitjançant el diàleg es potencia, també, l’acceptació de l’error i la correcció del mateix, consensuant les respostes amb els altres.
• Lectura compartida: Aquesta dinàmica és magnífica per treballar l’escolta activa i la comprensió dels textos o qualsevol altre recurs que suposi exposar unes idees, com els vídeos o les presentacions. Òbviament, també es produeix una interiorització dels conceptes més significativa.

Secundària:

• Tècnica TAI (Team Assisted Individualization): La característica principal d’aquesta tècnica és la combinació de l’aprenentatge cooperatiu amb l’individual, ja que existeix un pla individualitzat en el qual es plantegen els objectius per aconseguir de forma individual i un pla d’equip en el qual es proposen objectius comuns. La finalitat de la tècnica és aconseguir els objectius propis i en la mesura del possible, els del grup, ajudant-se mútuament.
• Tutoria entre iguals (Peer Tutoring): Aquesta dinàmica permet aprendre entre iguals i per tant desenvolupar diverses activitats com la comunicació fluida, la resolució de problemes, les estratègies d’aprenentatge, la comprensió dels continguts, etc., segons la figura que s’adopti: de tutor o de tutoritzat.
• Trencaclosques o grup d’experts: Aquesta tècnica afavoreix la interdependència positiva, ja que cada alumne té la part de la informació necessària per comprendre la globalitat del tema. Es creen grups d’experts per aprofundir en la informació i compartir dubtes, per posteriorment explicar-li-ho al grup base.
• Grups de recerca: és una tècnica que també es coneix com a treball per projectes. Aquesta estratègia estimula la motivació intrínseca, ja que es parteix d’un interès propi, però comú, amb altres membres i s’estableix un compromís amb l’equip per dur a terme la recerca.
• Tècnica TGT (Team -Games Tournaments-): Aquest mètode facilita la cooperació intergrupal que garanteix la participació, competint amb altres equips amb un nivell de rendiment similar.

En totes les dinàmiques esmentades, es desenvolupen diverses tècniques específiques però aquelles que són comuns a l’aprenentatge cooperatiu són la responsabilitat individual, la interdependència positiva, la participació i la interacció entre els membres de l’equip.

Cadascun d’aquests mètodes es poden adaptar per adequar-los a les característiques del grup-classe, així com també es poden complementar unes tècniques amb les altres per fer-les més completes.

Compartir: