En el primer dia de classe els nervis estan a flor de pell, però no només pels alumnes que encaren el nou curs. També pels docents és un dia d’estrena, d’emoció i d’intensos reptes que afrontar els pròxims mesos. Què li diríeu a un professor el seu primer dia de classe? Hem llançat aquesta pregunta a Eduard Vallory, Pau López i Jaume Funes i ens han contestat amb aquestes inspiradores paraules:

Eduard Vallory

President del centre UNESCO de Catalunya

Que pensi en la individualitat de cada nen i nena. En els vincles emocionals dels quals precisa. En la seva dignitat, en els seus somnis, en les seves potencialitats. Que pensi en els reptes que haurà de viure com a persona, com a ciutadà/na, i com a professional, en un món caracteritzat per la complexitat i la incertesa, per la connectivitat permanent i la forta cultura de la imatge, pels grans reptes globals que inclouen el canvi climàtic i les seves conseqüències, la intolerància i violència i les desigualtats creixents, i pel canvi tecnològic exponencial, que transformarà cada vegada més nostres vides, els models productius i els treballs existents, i crearà nous i importants dilemes ètics (com la genètica o el nou contracte social) als quals la ciutadania haurà de fer front. Tot això ha de fer-nos replantejar el propòsit, el perquè de l’educació, i el quin i el com de l’aprenentatge. Encara que el docent cregui que tot això queda lluny del seu dia a dia, en realitat és el que donarà sentit al seu treball i, per tant, la qual cosa deu ser motor del canvi, tant el que el docent podrà generar en el seu dia a dia com aquell al qual podrà contribuir en el seu centre i en el conjunt del sistema.

Pau López

Mirant-li als ulls:
– “Anem allà noi! Avui és un gran dia. Gaudeix-ho, submergeix-te, viu-ho com una experiència única, sense por i amb tota la teva passió. Aquests nens t’esperen com a pluja de maig. Sorprèn-los amb uns malabars, una guitarra, una endevinalla, un conte, una poesia, un dibuix….el que se’t doni millor, però sorprèn-los. Mira’ls un a un, i que llegeixin aquest missatge en els teus ulls: tu m’importes. I no et preocupis en excés pel contingut, la metodologia i els materials per la classe. Si ho has preparat minuciosament tot sortirà bé. A vegades apareixen temors: -I si em fan una pregunta que no sé contestar? Amb el temps valoraràs les preguntes compromeses i els respondràs: -Sí senyor, molt bona pregunta, ni idea alguna més per demà? I et quedaràs tan pancho. El que importa són aquelles cares que somriuen, et miren i admiren…tota la resta només és embolcall…o no”. Anem, que t’esperen.

Jaume Funes

Per primera vegada en la teva vida professional, un grup de noies i noies estaran per tu (el que no significa que estiguin disposats, sense més, a escoltar-te). Comences a posar en marxa el teu principal projecte: arribar a ser una persona significativa en les seves vides. Ets i seràs sempre (malgrat les lleis, els currículums i les administracions) algú que construeix oportunitats per la seva humanització.
No intentis ensenyar el que vas aprendre. Aplica el que ja saps de pedagogia per ajudar a descobrir. Recorda que cada etapa de les seves vides és diferent i necessita una mestra, un *profe singular. Si parles de metàfores, tingues en compte el seu amor adolescent. Si amb deu anys es creuen tot el que els dius, recorda que els estàs traspassant la teva il·lusió per saber més del món. Cada dia et tocarà treballar perquè entre la vida a l’escola, perquè la seva escola els faci competents en viure i conviure.

A més dels consells pels docents en el seu primer dia de classe, també et pot interessar l’opinió dels experts sobre com mantenir la passió per ensenyar.

Compartir: