Contes molt variats descansen a les prestatgeries de l’aula, de casa i a les biblioteques mentals de cadascun. A més de ser una experiència imaginativa, rica i de lectura compartida, entre les pàgines dels contes trobem històries sorprenents que emocionen i ensenyen valors i alguna que una altra lliçó de vida.

El conte se situa just enmig de l’entreteniment i l’aprenentatge. Poder descobrir sempre un conte nou o voler llegir mil vegades el mateix forma part de la màgia aquest gènere literari. Monstres, robots, reis i policies: també, tots tenen cabuda en el conte. Què fa d’un conte, un conte?

Terror, fantasia, autors cèlebres o llegendes anònimes: les possibilitats del conte són moltes, però el seu format el fa del tot reconeixible i popular. Hi havia una vegada una vegada les fórmules per començar i acabar la història i un llenguatge pla per explicar un relat curt, sintètic i intens.

El conte es defineix en el seu propi nom per voler explicar una història i ensenyar alguna cosa amb ella. Llegir contes té l’orígen a la tradició oral, i d’aquí la seva arrelada pràctica de lectura conjunta, càlida i de diàleg.  

El conte, un gènere de gèneres

Noves històries s’afegeixen als contes de tota la vida, de tots els gèneres i de cada cultura i país. D’aquesta varietat, el conte acostuma a tenir elements fantàstics i ensenyar una lliçó moral. Entre la ficció, la no-ficció i totes les creences enmig es troben contes de tots els gèneres.

• Contes de fantasia

Molts relats tenen una escena sobrenatural que dóna un gir a la trama. En el cas dels contes de fantasia, els elements i forces sobrenaturals són part de l’argument i els seus personatges: traslladen la història a mons de lleis impossibles i ambients onírics.

La qüestió no és distingir què és real o no, somni o vigília, sinó que la fantasia és un pretext per obrir els imaginaris i aprendre dels personatges. Hugh Lupton o Oscar Wilde són alguns dels seus escriptors més cèlebres.

• Fàbules i contes morals

Els contes de fàbules són narratives breus en prosa o vers on animals i objectes protagonitzen les històries. Aquestes trames tenen una clara voluntat didàctica de caràcter ètic i universal, i contenen un ensenyament o moralina.

Les rondalles i contes morals presenten il·lustracions que acompanyen la història de manera que text i imatge formen una mateixa poètica i queden en el record per sempre.

• Contes de terror i policíacs

Els contes ofereixen la possibilitat de treballar moltes emocions. Els contes d’Edgar Allan Poe o els monstres i fantasmes de Steven Zorn són una oportunitat per acostar-se al misteri i enfrontar-se a la por, a més de viure històries apassionants plenes d’intriga.

Entre la ficció i la no ficció, el suspens dels contes policíacs permet acostar-se al gènere de la novel·la negra i començar a deduir pistes d’històries creïbles d’assassinats, màfies i robatoris extraordinaris.

• Contes mitològics i llegendes medievals

La poca extensió i el llenguatge col·loquial del conte permetia contar històries entre la població no alfabetitzada i també era bona manera de perpetuar la tradició literària en temps de guerra. D’aquesta manera, els contes són importants expressions d’època i les seves trames sovint desenvolupen temes, temors i curiositats que han preocupat l’ésser humà, com el mal o la incertesa del futur.

Els contes mitològics relaten les proeses de déus i personatges èpics. Les seves decisions davant situacions conflictives estan guiades per sentiments de noblesa i valentia, i d’aquí la seva lectura plena d’aprenentatges morals i sobre història.  

La tradició literària occidental replega moltes llegendes medievals de gran valor que relaten els diferents estrats d’època de l’Edat mitjana, les seves creences i els seus judicis. Els Contes de Canterbury de Geoffrey Chaucer, el més cèlebre poeta anglès anterior a Shakespeare, expliquen allò còmic, patètic i burlesc de l’època a partir de les històries costumistes dels personatges.

• Contes d’aventures, ciència-ficció i futuristes

Les històries d’aventures creuen fantasia, història, ciència-ficció, naturalesa i fins a ambients futuristes. Amb el treball en equip, la perseverança i l’enginy, els personatges han de resoldre conflictes per aconseguir el seu objectiu, que normalment té un interès general i benèvol. Els contes d’aventures estan plens d’aprenentatges amb valors sobre l’amistat i el coratge.

La presència de la tecnologia, els invents i fenòmens naturals en les trames activa la curiositat i una actitud crítica per evitar futurs distòpics.   

• Contes tradicionals

Després dels grans i legitimats relats èpics, els contes tradicionals expliquen les històries més anònimes de cada realitat. Transmesos de generació en generació, sobretot de forma oral, aquests contes han persistit i s’han anat actualitzant en valors.

Els contes tradicionals permeten comprendre millor el nostre pensament, entendre singularitats de cada lloc i, alhora, veure les connexions entre cultures, religions i territoris.

Molts relats tenen orígens compartits o difusos. Els contes de tradició mediterrània reunits en la lectura Contes de l’olivera és un exemple de les arrels comunes entre les tres religions que banya el mar Mediterrani. La branca d’olivera, l’arbre més característic de les ribes del Mediterrani, és símbol de pau. Contes tradicionals d’Egipte, Síria, Polònia, Ucraïna, Tunísia, Algèria, el Marroc, Terra de Palestina o Andalusia ensenyen històries populars de cada context i les relacions entre les diferents tradicions.

Treballar les emocions, les pors i aprendre sobre el món, la història i les cultures són part del gran univers dels contes i les seves històries inoblidables de personatges entranyables.

T’agradaria tenir un exemplar de Contes de Canterbury i de Contes de l’olivera? Entra al nostre sorteig de Facebook i participa… És molt fàcil!

Si t’ha agradat llegir sobre el conte, potser t’agradaria saber les 10 recomanacions per llegir contes als nens, 5 idees per treballar les pors a través dels contes infantils o Un món de contes: 8 llibres infantils per conèixer altres cultures.

Compartir: