Parlar d’educació inclusiva és parlar de l’essència de l’educació com s’ha entès des de l’origen de l’Edat Moderna. A partir de llavors, l’accés a l’educació s’ha defensat com un instrument valuós per corregir les desigualtats, encara que el procés històric sigui llarg, des de l’exclusió fins a la inclusió passant per la integració.   

Avui ha quedat enrere l’optimisme pedagògic de les “Llums” i gràcies als nous paradigmes educatius podem ser crítics i veure les seves ombres. No obstant això, pensar l’educació inclusiva és apel·lar a l’esperit modern que es va rebel·lar contra un model educatiu -el de l’Edat mitjana- que es basava en el privilegi i deixava fora a moltes persones.

És a dir, si bé naixem amb desigualtats heretades, comptem amb l’educació com a instrument que permet corregir-les respectant la diversitat, que és sempre sinònim d’enriquiment. Precisament, l’educació inclusiva té com a horitzó la igualtat d’oportunitats partint de la igualtat d’accés i possibilitats educatives.

Com ha de respondre l’educació a la diversitat inherent a les societats? Com repensar la inclusió d’aquells sectors marginats? Com acomodar el sistema escolar a les discapacitats i necessitats educatives especials?

Sens dubte l’educació inclusiva és un projecte ambiciós, però com es tracta d’un dels majors reptes educatius que tenim per davant no podem renunciar a afrontar-lo de manera intel·ligent i efectiva, tenint en compte que per molt que es parli d’ella, queda moltíssim treball per fer en tots els sectors de la societat.

El contrari, seria traslladar a l’aula una realitat que no existeix en una societat plural i diversa. I això fins al punt que molts professionals i teòrics que aposten per la inclusió creuen que parlar de “educació inclusiva” és una tautologia, perquè la inclusió ja està inclosa al concepte d’educació.

És que pot ser considerada com a tal una educació que exclogui? El gran canvi educatiu del qual tant es parla ha de començar per aquí. Entre altres coses, la inclusió ha de:

• Eliminar barreres a l’aprenentatge
• Promoure la participació de tot l’alumnat
• Desenvolupar capacitats específiques
• Treballar de forma cooperativa amb els estudiants
• Centrar-se en la persona  

Com veus, no es tracta simplement d’un criteri per educar en situacions excepcionals, sinó una valuosa guia per ser millor educador en tots els aspectes.

5 Pautes per caminar cap a l’educació inclusiva   

Aplicar amb èxit una educació inclusiva a l’aula requereix de formació i sobretot experiència, però és possible començar a fer-ho seguint algunes pautes. Nosaltres et proposem algunes; tan sols l’inici d’un compromís docent per construir una societat més justa des de l’aula.

• Autoavaluació

Un repte docent com el d’assegurar el dret a la inclusió exigeix realitzar una autoavaluació prèvia: Quina metodologia segueixo? Segueixo alguna? Quines característiques té en relació a la inclusió? Preparo els continguts descontextualitzats o tinc en compte les característiques de tots els meus alumnes? Al final de qualsevol intervenció educativa, l’autoavaluació també és crucial per millorar. 

• Interacció educativa

Si la interacció social és fonamental en qualsevol procés educatiu de qualitat i és imprescindible en l’era de la comunicació, és essencial perquè l’educació inclusiva tingui èxit.     

És important que tinguis en compte que si et proposes aplicar una educació inclusiva ho faràs en un context social que fomenta l’individualisme, i que per tant que treballa contra un paradigma que posa el focus en la interacció grupal. 

Com a mediador i orientador, això vol dir que hauràs de crear les condicions necessàries perquè tinguin lloc aquestes interaccions, amb la freqüència i la qualitat adequada, planificant activitats col·laboratives que afavoreixin el bon funcionament dels grups reduïts, sempre en comunicació amb el grup-classe.

• Avaluació

Planteja’t un enfocament avaluatiu diferent, que a partir de l’error subratlli més l’aprenentatge que la sanció, la qual cosa suposa que has d’ensenyar a aprendre dels errors.

L’avaluació no significa qualificació ni ha de reduir-se a constatar les ignoràncies de l’alumnat, sinó que ha d’afavorir l’autonomia en l’aprenentatge i apuntar a l’adquisició de competències i habilitats.  

No es tracta de currículums rígids ni adaptacions curriculars, que finalment segreguen realitats i alumnes que no responen a un model determinat. Les paraules claus són, per tant, autoavaluació i avaluació compartida, a través de rúbriques o portfolis.

• Autoestima

L’educació inclusiva ha de crear un espai acollidor tenint com a horitzó l’autonomia de l’alumnat. Per això, tot l’entorn físic i metodològic d’aprenentatge ha d’estar orientat a facilitar i fomentar aquesta autonomia, però de res servirà si no ve reforçada per l’autoestima del teu alumnat.

En aquest sentit, tan important és l’elogi després de cada conquesta -per petita que sigui- com dipositar la confiança delegant en ells responsabilitats, reptes i estímuls adequats a les seves possibilitats.

• Treball en equip

Conèixer cadascun dels teus alumnes -a l’inici i a cada moment en el qual es presenta un nou repte- és el primer pas perquè el procés sigui un èxit. Però això no ho podràs fer en tota la seva profunditat si no explores tot el seu context familiar i escolar.

El treball amb famílies i altres professionals, en una visió transversal del procés educatiu, és el fonament que donarà solidesa a un projecte. En altres paraules, sense la implicació de tot el grup i les seves famílies, l’educació inclusiva no es pot desplegar amb èxit.  

I tu, tens en compte l’educació inclusiva en la teva pràctica docent? Comparteix amb nosaltres els teus dubtes i els teus assoliments!

Compartir: