La relació entre família i escola depèn de molts factors però és determinant que sigui positiva i proactiva. No obstant això, no sempre és fàcil que existeixi comunicació entre pares, tutors i docents i si existeix pot ser difícil de gestionar. Avui hem volgut preguntar a tres experts, docents tots ells, quins són els passos imprescindibles per millorar la relació amb les famílies i establir una relació sana i eficaç entre els centres educatius i les famílies.

Ana Ramis

Pedagoga, mestra i experta en relacions famílies / institucions

Que la direcció de cada escola assumeixi la responsabilitat de crear i mantenir les condicions per mantenir unes òptimes (ben planificades) relacions entre famílies i col·legi. Una comunicació bidireccional, que generi diversos entorns confiança.

Que tots els tutors tinguin capacitació per millorar les seves habilitats comunicatives  amb els “altres adults educadors”, els pares i les mares dels alumnes. Un estil comunicatiu generós, assertiu i generador de confiança.

Que els docents canviïn la consideració que tenen de les famílies, per entendre que els pares i les mares dels alumnes són l’entorn més pròxim al que cal obrir-se i que ells són el major capital humà, social i de recursos  amb el qual hem de comptar.

Que tots (famílies i docents) entenguem que l’educació només és possible en entorns de confiança, no de sospites, ni retrets, ni d’escalades simètriques per demostrar qui sap més dels nois que són alumnes i fills alhora.

Joan Girona

Professor durant 15 anys en La Mina, barri de Barcelona aixecat com a alternativa al barraquisme; activista i compromès amb el canvi social

Complicitat. No competència entre mestres i familiars. Des de l’escola no s’ha de témer que interfereixin en el treball dels professors. Les famílies tenen dret a saber què es fa amb els alumnes. Tenen dret a donar la seva opinió que no implica imposició. Els familiars són els primers responsables de l’educació. Els uns i les altres busquen el millor per als seus fills-alumnes.

Necessitat d’enteniment. No per parlar el mateix idioma s’assegura l’enteniment. El vocabulari i la parla no sempre són els mateixos. Classe social, història, bagatge cultural i instructiu poden ser diferents. Ha de cuidar-se.

Animar a la participació sense imposicions. Cada família té la seva escala de valors, les seves hores de treball, la importància que dóna a l’escola dels seus fills, el seu temps (que apareguin poc pel centre escolar no implica que es despreocupin dels aprenentatges dels seus fills i molt menys de la seva educació), les seves prioritats econòmiques (mòbil o sortides escolars).

Maria Jesus Comellas

Mestra, doctora en psicologia i emèrita de Ciències de l'Educació de la UAB

Tenir en compte als tres protagonistes de les relaciones.

El professorat: des de la mirada professional té oportunitats per liderar les relacions amb les famílies i és fonamental crear prioritàriament una relació de confiança, reconeixement i respecte a la seva idiosincràsia. Les prioritats han de centrar-se en compartir fites de maduresa per promoure els aprenentatges que poden donar-se en el context familiar.

Les famílies: reconèixer el valor de l’espai educatiu i dels aprenentatges que ofereix l’escola en el moment en què es reconeix la individualitat de les seves filles i fills.  Les possibilitats de donar resposta a les demandes del professorat es vinculen al respecte al seu rol parental.

L’alumnat: ha de ser el protagonista del procés educatiu i dels aprenentatges i el seu transmissor al context familiar, partícep dels acords que emergeixen entre els seus adults. Fomentar que puguin assumir les responsabilitats que es deriven.

Compartir: