La Generació del 98 es caracteritza per la reacció al realisme de l’etapa anterior. Pretenen renovar la literatura i fer reaccionar a una societat apàtica i conformista. Com ho aconsegueixen?

• El món interior dels personatges és el protagonista per sobre de les descripcions externes. De fer, el paisatge és un símbol de l’estat de l’ànima.
• La narració és en primera persona amb la qual cosa el personatge i el narrador expressen les seves idees i sentiments com una sola persona.
• L’estructura de la trama no sempre és coherent i la divagació forma part de l’obra.
• En aquest sentit, els gèneres es confonen. Les novel·les tendeixen a diàlegs teatrals i el teatre s’omple d’explicacions narratives.

Miguel de Unamuno

Elimina les fronteres entre l’autor i els seus personatges, ell mateix defensa que “tota novel·la, tota obra de ficció, tot poema, quan és viu és autobiogràfic”.

En la seva novel·la Amor y pedagogía, a més, va experimentar noves possibilitats en la literatura, tant que diversos crítics el van acusar de no escriure novel·les. Ell es va defensar dient que escrivia nivolas.

A través del personatge d’Avito, un home que la seva meta és fer un geni, coneixem les seves inquietuds i dubtes existencials.

Segons aquest personatge (que és la veu de l’autor) un geni neix igual que els altres però l’educació marca el creixement de la persona.

Per exposar els seus dubtes i idees se serveix, com dèiem, del diàleg amb un altre personatge, un filòsof amic de l’Avito anomenat Fulgencio.

Ramón del Valle-Inclán

L’autor va passar per diferents etapes, però dos termes caracteritzaven la seva obra en una de les més prolífiques: bohèmia i esperpent.

Valle-Inclán és el creador d’una nova tècnica literària, l’Esperpent. Els personatges degradats, fins i tot grotescos, i la deformació sistemàtica de la societat fins a límits absurds li serveixen per a criticar les injustícies i manca de llibertats de la societat.

En Luces de Bohemia recrea un submón degradat per fer reaccionar el seu protagonista, Max. Llibreters estafadors, borratxos en les tavernes, frívols escriptors, calabossos, repressions policials… que fan descendir al protagonista a l’abisme.

Exagerar els trets serveix per a despertar sensibilitats i fer reaccionar a una societat tan acostumada a la corrupció i a les desigualtats que les assumeix com a normals.

La bohèmia recull el desig de separar-se de la societat establerta i rebutja els valors que imposa la burgesia, amb joves que viuen al marge de la societat i artistes que trenquen amb els cànons establerts.

Valle-Inclán també denuncia el món dels entremaliats, els murris i els bandarres que s’aprofiten de la bohèmia, per això don Latino és un desaprensiu bohemi que estafa al desesperat Max i l’avís que recull el llibre “Max, cal fugir de la bohèmia”, podria ser del mateix Valle-Inclán.

Pío Baroja

L’objectiu de Pío Baroja era reflectir la vida tal com és: heterogènia, complexa, desordenada… i se serveix d’uns personatges inconformistes, solitaris i fins i tot inadaptats. 

En Zalacaín el Aventurero, el protagonista s’enfronta a Carlos Ohando que representa la societat rància de la qual els integrants de la generació del 98 es volen distanciar.

Zalacaín es veu embolicat en una vida de riscos i aventures: es converteix en contrabandista, és empresonat, rapta a la seva núvia… tota una sèrie d’accions temeràries que el que amaguen és un esperit rebel i lluitador, amb el qual s’identifica el mateix autor.

Els seus personatges són d’acció i pretenen salvar el món, però ni ho aconsegueixen ni calmen la seva angoixa anterior. En Zalacaín també està representat el desencadenament i el buit que sentia el propi Baroja.

Compartir: